La via Mónica Oltra: l’exvicepresidenta assajarà la candidatura unitària d’esquerres a València

Mónica Oltra torna. I torna amb ganes de revolucionar el tauler polític, arrancant pel de la seua terra. La candidatura per a l’alcaldia de València ha suposat un revulsiu en la política municipal, autonòmica i preveu ser-ho també en l’estatal. Desenes de líders s’han llançat a aplaudir el seu retorn i a manifestar la seua voluntat plena de col·laboració. L’exvicepresidenta de la Generalitat i exlíder de Compromís té via lliure en la coalició per a encapçalar una candidatura d’esquerres oberta, l’experiment d’una papereta electoral clau en les pròximes eleccions.

Oltra podrà integrar en la seua candidatura Esquerra Unida, Podem, Sumar i fins es preveuen picades d’ullet en campanya a Esquerra Republicana de Catalunya, el portaveu de la qual en el Congrés, Gabriel Rufián, ja fa mesos que planteja una aliança pragmàtica contra l’extrema dreta. Oltra va rebutjar la proposta de Yolanda Díaz per a encapçalar amb Sumar la llista a les eleccions europees, i tres anys després, serà ella qui oferisca als altres sumar-se a la seua candidatura.

El projecte d’aliança plural en les esquerres està un temps gestant-se. La coalició valencianista fa anys que planteja obrir les llistes i treballar amb formacions amb què comparteix cultura política. Esquerra Unida i Compromís treballen des de les passades eleccions generals i europees en projectes conjunts al País Valencià: han fet diverses jornades per a teixir un programa electoral i actes perquè les seues militàncies —que procedeixen del mateix espai en bona part— “s’acostumen” a treballar juntes i es coneguen, en compte de plantejar una consulta a correcuita. Les formacions han aprés que les aliances es treballen amb temps i a escoltar als espais respectius.

El partit que al País Valencià encapçala Rosa Pérez Garijo ha acollit amb gran entusiasme la decisió de l’exnúmero dos del Consell del Botànic: “Des de la convicció en la defensa d’un front ampli i mobilitzador d’esquerres per a la nostra ciutat, Esquerra Unida sumarà tots els seus esforços per a rescatar València de la foscor amb Mónica Oltra com a alcaldessa d’un govern de transformació”, va assenyalar el partit.

Compromís també fa un temps que adoba el terreny perquè l’exvicepresidenta s’hi oferira. La portaveu municipal, Papi Robles, ha manifestat reiteradament que el partit estava a l’espera de la seua decisió, igual que el síndic en les Corts, Joan Baldoví, tots dos de Més-Compromís, el corrent majoritari en la coalició. En el partit que Oltra va fundar, Iniciativa-Compromís, han aprovat declaracions recents instant-la a tornar, i molts membres reconeixen que va ser un error deixar caure a l’exdirigent per la imputació i les pressions del PSPV, que ara també celebra el seu retorn.

Símbol del ‘lawfare’ i un projecte polític “utòpic”

Després de quatre anys suportant una imputació a conseqüència d’una denúncia de l’extrema dreta, malgrat que la causa s’ha arxivat dues vegades i la Fiscalia tampoc hi ha trobat indicis de delicte, l’exdirigent torna a la primera línia com a referent i símbol del lawfare. D’aquell “Me’n vaig amb la cara ben alta” i “el missatge que traslladem és que guanyen els roïns” a assenyalar que cal “encarnar la utopia per a poder combatre la distopia que vivim”. I en aquesta construcció de la utopia sustenta el seu discurs: Oltra arriba carregada d’idees i d’un missatge esperançador en plena onada reaccionària; no es limita a advertir del perill ultra, sinó que planteja qüestions concretes com “prohibir l’excés de riquesa”, “construir ciutats acollidores” i prohibir la venda d’armes. Són polítiques d’esquerra que superen l’espai socialdemòcrata del PSOE i que criden a la participació del votant desencantat. També ofereixen una alternativa al votant que fuig del bipartidisme i se sent orfe d’opció. És una candidatura que, d’antuvi, genera il·lusió.

Mónica Oltra torna, però Mónica Oltra mai se’n va anar del tot. L’exvicepresidenta es va apartar de la primera línia de la política institucional i partidista, però no va abandonar ni la militància ni la seua manera d’entendre el compromís. En aquests quatre anys de parèntesi, ha exercit la política d’una altra manera, més allunyada dels focus, recollida en l’activisme i en accions més quotidianes. Ha exercit com a advocada i mediadora, amb causes centrades en la migració i en la vulneració de drets; ha assessorat la coalició en matèria legal, ha impartit conferències i ha participat en actes polítics de formacions afins.

En els últims anys, Oltra ha desenvolupat amistat amb la líder d’Esquerra Unida, Rosa Pérez; manté afinitat amb els dirigents de Podem Irene Montero i Pablo Iglesias, així com l’excandidata a València Pilar Lima; també amb l’alcalde d’Ontinyent i número u dels municipalistes d’Ens Uneix, Jorge Rodríguez. La valencianista, que generava tant passions com odis, s’ha convertit ara en una cola per a l’esquerra.

Força Catalá a plantar batalla

El pas avant de la referent valencianista també té impacte en la dreta: força l’actual alcaldessa de València, María José Catalá, a mantindre’s a la ciutat. Catalá tenia el beneplàcit de Génova per a ser l’alternativa interna a Juanfran Pérez Llorca en la Generalitat Valenciana després de l’eixida de Mazón, però va optar per quedar-se al capdavant del consistori. La presència d’Oltra i de la delegada del Govern a València, Pilar Bernabé, com a ariet del PSPV, converteixen l’alcaldessa popular, un perfil ja consolidat, en l’aposta del PP per a la capital, que no pot permetre’s experiments a la ciutat.

La líder del PP ha eliminat qualsevol dubte: “La meua destinació és l’alcaldia de València”. “Estic molt il·lusionada de poder enfocar una segona legislatura amb projectes que ja anem treballant i que crec que són molt interessants per a la ciutat de València”, ha assegurat la dirigent.

A un any d’eleccions, només manca que Vox formalitze la candidatura de l’exvicepresident segon amb Mazón, el torero Vicente Barrera, com a cap de cartell. Com ha anat informant eldiario.es, en el partit d’ultradreta ja fa mesos que maquinen com situar el dirigent, del nucli dur d’Abascal, a l’Ajuntament de València abans d’esgotar mandat, perquè tinga més visibilitat abans de les eleccions. Barrera és, de moment, president provincial de Vox a València, però un sector del partit vol que entre en el consistori com a portaveu per a anar calfant motors.

Les enquestes constaten que l’esquerra valenciana té opcions de tornar a guanyar en les Corts Valencianes i en l’Ajuntament de València, però també apunten que Esquerra Unida i Podem continuaran sense representació si no opten per la llista compartida. El 2023 van ser 9.600 vots a la candidatura en la capital valenciana i 88.000 en les autonòmiques, vots que van quedar sense representació en les Corts. Aquests vots resulten clau en uns comicis que, en la cita anterior, es van decidir per la mínima: entre esquerra i dreta només ‘balla’ un regidor a València. La candidatura unitària es perfila com la millor opció per a recuperar la capital. I amb quatre perfils potents, anticipen unes eleccions d’alt voltatge.