Mazón esprem els seus privilegis com a aforat per a torejar la jutgessa de la dana i ser part de la causa sense estar imputat

L’expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, s’ha embravit després de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que va rebutjar de pla investigar-lo pels 230 possibles homicidis imprudents del dia de la dana del 29 d’octubre de 2024, situant-lo així pràcticament en una posició d’inimputabilitat.

Ara, després que la jutgessa de Catarroja el citara com a testimoni en la causa, l’excap del Consell ha tornat a fer ús dels seus privilegis com a aforat i ha invocat una figura legal poc utilitzada, l’article 118 bis de la Llei d’enjudiciament criminal, per a personar-se en la causa i influir en la investigació. Aquesta maniobra legal no impediria que haguera d’acudir a declarar, encara que podria fer-ho assistit d’advocat i acollir-se al seu dret a no inculpar-se o fins i tot a faltar a la veritat. La figura és la de l’anomenat testimoni interessat.

L’article en què Mazón s’empara es va modificar el 2021 en el marc de la reforma de la Llei d’enjudiciament criminal i, en essència, es va orientar a reforçar les garanties dels aforats. El legislador va atendre les queixes de càrrecs públics els noms dels quals apareixien en els mitjans vinculats a investigacions sense possibilitat efectiva de defensa. La intenció de la modificació és evitar que un aforat puga ser investigat sense poder defensar-se i sense quedar marcat per l’estigma de la imputació.

Amb aquest canvi d’estratègia, l’excap del Consell passa de no haver atés en tres ocasions el requeriment de la magistrada Nuria Ruiz Tobarra per a acudir al jutjat assistit de lletrat, a reclamar ara formar part de la investigació per a exercir la seua defensa. Aquesta situació li permetria sol·licitar la pràctica de diligències, proposar proves, impugnar preguntes i accedir al conjunt de les actuacions. Una manera de blindar-se davant una eventual imputació futura.

La jutgessa de la dana podria negar -se a reconéixer-li aquesta prerrogativa al·legant que ja li va oferir declarar amb assistència lletrada, encara que la decisió final podria recaure en la Secció Segona de l’Audiència Provincial de València. Aquest òrgan ja ha avalat la investigació de la magistrada i l’ha instada a continuar les perquisicions, malgrat que apunten a Mazón, fins i tot sent aforat. No obstant això, també és conegut pel seu perfil garantista, cosa que podria portar-lo a exigir la plena efectivitat del dret de defensa. En aquest escenari, Mazón podria utilitzar una eventual negativa de la jutgessa per a qüestionar la seua imparcialitat. Cal recordar que la principal investigada, Salomé Pradas, ha presentat una queixa davant el Consell General del Poder Judicial, encara en fase de tramitació.

Fonts jurídiques assenyalen que no hi ha precedents d’un aforat citat com a testimoni que haja invocat aquest precepte. La jutgessa de la dana, la Fiscalia i les parts hauran de pronunciar-se ara sobre aquesta estratègia processal.

L’escut del TSJ valencià

Carlos Mazón a penes ha tingut presència pública des que va dimitir com a president de la Generalitat. Només va comparéixer davant els mitjans després de conéixer la interlocutòria del TSJCV que l’exonerava de responsabilitat. L’excap del Consell es va limitar llavors a remetre’s a les paraules del president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, que va afirmar després de conéixer la resolució: «Tot és bastant clar». L’expresident de la Generalitat ha tornat així a beneficiar-se de l’aforament: primer, impedint que la jutgessa poguera investigar-lo des de l’inici; segon, evitant la seua imputació; i tercer, eludint l’obligació de declarar com a testimoni amb el deure de dir la veritat.