Memòria per als 13 de Quart: un monòlit recordarà els veïns afusellats per la repressió franquista
LLEGIR EN CASTELLÀ
Quart de Poblet ha fet un pas decisiu per a saldar un deute històric que es perllongava durant més de huitanta anys. El Ple de l'Ajuntament ha aprovat la instal·lació d'un monòlit commemoratiu en memòria dels 13 veïns del municipi que van ser afusellats al Paredó d'Espanya (Paterna) durant la repressió franquista. La iniciativa, aprovada este 28 de gener de 2026, respon a una proposta de l'Agrupació de Familiars de Víctimes Afusellades i busca dignificar aquells que van ser assassinats entre 1939 i 1940, una vegada finalitzada la Guerra Civil.
La moció ha comptat amb el suport del PSPV, Compromís i Quart Entre Totes. Per la seua banda, el PP s'ha abstingut i Vox ha votat en contra. Este reconeixement públic suposa el compliment de la Llei de Memòria Democràtica, però, per damunt de la normativa, el consistori ho defineix com un “deure moral inexcusable” per a reparar una injustícia que ha travessat generacions en silenci. Fins hui, les famílies d'estes 13 víctimes no havien rebut cap tipus d'homenatge específic en l'espai públic del seu poble.
En un moment de gran càrrega emotiva durant el ple, l'alcaldessa de Quart de Poblet, Cristina Mora, ha posat nom i cognoms a cadascun dels homenatjats: Miguel Zahonero Sánchez, José Giner Navarro, Ramón Pla Sanz, Sandalio López Jiménez, Pascual Monzó Real, Ángel Sanmartín Vento, Francisco Soriano Martínez, Onofre Sanmartín Valldecabres, Antonio Monzó Fita, Manuel Soler Gómez, José Conesa Ortega, Ángel Torres Tolosa i Onofre Soler Juan. «Porte els seus noms ací perquè no s'esborren de la història», ha subratllat l'alcaldessa, comparant la seua memòria amb la de les emblemàtiques «Tretze Roses».
El futur monument no serà només un lloc d'homenatge, sinó que tindrà una clara funció didàctica. L'Ajuntament té previst que el monòlit servisca per a impulsar activitats pedagògiques als centres educatius locals, fomentant el pensament crític entre els més joves i assegurant que les noves generacions coneguen la història del seu municipi per a evitar que es repetisquen els errors del passat.
La sessió ha comptat amb testimonis directes que reflecteixen l'impacte humà d'esta mesura. Francisco Monzó, qui als seus 96 anys és fill d'un dels veïns afusellats, ha expressat la seua satisfacció en veure que, finalment, els seus éssers estimats recuperen la dignitat davant el poble pel qual van lluitar. De la mateixa manera, el memorialista Matías Alonso ha qualificat el gest com «urgent i summament important», destacant que qualsevol democràcia ha de tenir present este tipus d'actes de reparació humanitària.
0