Mig segle del Pla Sud, la faraònica intervenció franquista que va canviar la fisonomia de la ciutat de València

L’octubre del 1957 la ciutat de València va patir la pitjor riuada que es recorda. El desbordament del riu Túria, el llit del qual travessa la ciutat d’oest a est, va inundar els carrers i va provocar danys humans i materials ben elevats. Aquest va ser el punt d’inflexió que va portar a desenvolupar el Pla Sud, actuació que feia anys que estava damunt la taula i que va suposar una obra d’enginyeria faraònica que va comportar el desviament del llit del riu per a traure’l de la ciutat. La decisió es va prendre arran d’una visita del general Francisco Franco a la ciutat, deu dies després de les inundacions, en què el dictador es va comprometre a donar una solució definitiva al problema.

La intervenció, que es va desenvolupar entre el 1965 i el 1972 (va ser aprovada l’any 1962 després d’haver descartat les alternatives ‘centre’, adequació i dragatge del llit natural, i ‘nord’, que suposava el desviament del riu pel barranc del Carraixet), va tindre un cost aproximat de 7.000 milions de pessetes de l’època (inicialment estava pressupostat en 2.000 milions de pessetes) i és analitzada per Iván Portugués en la seua tesi doctoral: “La metamorfosis del río Túria en València (1897-2016): de cauce torrencial urbano a corredor verde metropolitano”.

“Parlem d’una obra sense parangó, inconcebible hui dia per qüestions econòmiques –a més de l’actuació en si, l’horta era molt productiva i tenia un valor molt alt–, mediambientals –les diferents normatives tant nacionals com europees, que es dirigeixen hui dia en sentit contrari, impedirien una transformació tan dràstica– i d’impacte territorial –paisatgístic i ecològic–”, explica l’autor de la tesi, que no veu una actuació d’aquestes característiques comparable a Europa: “És una actuació molt nord-americana, semblant al que es va fer a Los Angeles”.

Pel que fa al cost d’aquesta intervenció, Portugués considera que és molt difícil fer-ne una valoració equivalent hui dia: “Potser es podria comparar amb la construcció de la M-30 a Madrid”. El projecte impulsat per Alberto Ruiz Gallardón com a alcalde, amb un pressupost inicial de 1.700 milions d’euros, ha acabat costant als madrilenys 3.600 milions, encara que, si s’hi inclou la gestió de la infraestructura, la factura pujarà a 9.400 milions fins l’any 2040.

Però com es van finançar aquests 7.000 milions de pessetes que va costar en el seu moment el desviament del Túria? (5.500 milions de pessetes es van destinar a les actuacions hidràuliques i urbanístiques, amb prop de 3,5 milions de metres quadrats ocupats pel nou llit). L’Estat es va fer càrrec del 75 % del cost; l’Ajuntament de València i els municipis agrupats en la corporació administrativa Gran València se’n van fer càrrec del 20 %; mentre que la Diputació de València hi va aportar el 5 %. Per a poder assumir l’increment del pressupost i arbitrar els recursos necessaris, al llarg del període 1962-1971 els municipis de la Gran València van optar per gravar sobretaxes en alguns productes i recàrrecs en els impostos locals. L’ajuntament de la capital va haver d’assumir en exclusiva diversos recursos extraordinaris, “mesura que va resultar altament impopular”.

D’aquesta manera, a l’àrea metropolitana es van imposar gravàmens com ara un 10 % de l’arbitri sobre la riquesa urbana; un 15 % sobre la riquesa rústica i pecuària; el 40 % sobre l’impost que gravava el consum de gas i electricitat; el 3 % sobre l’import de consumicions i estades en hotels i restaurants quan excedien els preus mínims; i una taxa especial per estacionament de vehicles.

La ciutat de València, d’altra banda, va instaurar una sobretaxa de 50 cèntims en telegrames i la imposició d’un timbre especial de 25 cèntims (un segell) en la correspondència, que incloïa la creació de l’anomenat ‘segell del Pla Sud’; un arbitri del 3 % sobre les tarifes dels serveis telefònics; un timbre especial del 10 % sobre l’impost de luxe en els actes de venda; i un recàrrec del 10 % sobre l’arbitri extraordinari que grava la fruita seca, els dolços i els articles de perfumeria.

L’horta del sud, la gran damnificada

València era una ciutat rural que va començar a créixer en els anys cinquanta de manera descontrolada, sense ordre, amb nombrosos problemes amb les infraestructures viàries i ferroviàries –hi havia més de 230 passos a nivell– i el Pla Sud va servir per a reorganitzar la ciutat: “Llavors es va vendre que València feia el salt a la modernitat”. Es transforma el “pati posterior” de la capital, on se situaven les activitats industrials, les depuradores... que passen a instal·lar-se al costat del canal, en una zona que fins llavors era ecològicament rica.

Encara que les previsions eren que la ciutat cresquera cap al nord-oest, es desenvolupara cap a ciutats com Burjassot o Paterna, el desviament del Túria fa que la trama urbana s’estenga cap al nou llit, la nova barrera que es converteix en el límit natural de la ciutat: “El Pla Sud vehicula el creixement desenvolupista, el canalitza, i la gran perjudicada és l’horta, que pràcticament desapareix en aquesta zona”. Aquest creixement és “caòtic”, ja que de sobte sorgeix una enorme pastilla de sòl que ningú esperava: “És la primera gran mossegada a l’horta del sud, que pràcticament desapareix a banda i banda del canal”.

Un projecte “fill de la seua època”

Iván Portugués reconeix que, encara que va haver-hi una certa contestació social a les localitats directament afectades –es van presentar un miler d’al·legacions que van ser desestimades–, cal entendre que els projectes són “fills de la seua època” i que el Pla Sud es va vendre llavors com el “salt a la modernitat” de València, idea que es repetia “fins a l’avorriment i que va fer que hi haguera moltes persones que cregueren en el projecte i el defensaren”.

El Pla Sud va canviar el model de vida d’una València, la de les hortes i les alqueries, que va acabar desruralitzant-se. Es va urbanitzar tota aquesta zona i es van generar barreres físiques i psicològiques que van separar la ciutat de les pedanies del sud. Amb el desviament del Túria, la ciutat va deixar de ser la que era fins a la segona meitat del segle xx.