Miguel Polo, president de la CHJ: “L'alerta a mòbils que es va enviar no va servir absolutament per a res”

Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) trenca el seu silenci onze mesos després. El tècnic de la Confederació, que ha sigut blanc dels atacs del PP i el Govern de la Generalitat, defensa que no va eixir abans per respecte al procediment judicial i per no entrar en polèmiques que s’han de dirimir en l’àmbit de la política. Polo desentranya en aquesta entrevista els minuts més crítics de la reunió clau del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), desmunta la faula propagada per Carlos Mazón mateix sobre l’“apagada informativa” la vesprada de la DANA i defensa que els avisos van ser més que suficients: “Els sensors no prediuen avingudes, anticipar-se és faena de la Generalitat”.

Vosté va declarar la setmana passada en el Jutjat d’Instrucció de Catarroja com a testimoni, però davant els mitjans encara no havia parlat. Per què ha estat 11 mesos en silenci?

Bé, poc després d’ocórrer aquesta desgràcia, tots vam veure la reacció de la Generalitat Valenciana a través de la veu del seu president i al moment es va generar tota una polèmica sobre l’assumpte, de la qual jo m’he volgut mantindre al marge. Al cap i a la fi, la Confederació, evidentment, és un organisme que depén del Govern d’Espanya, però en la Confederació jo no soc un polític. Hi estic principalment per ser enginyer de camins, canals i ports de l’Estat, per haver estat en el segon lloc de la Confederació, que és el de comissari d’aigües, en el moment en què es va jubilar el president anterior. I vull dir que el meu perfil respon a un perfil tècnic i, per tant, m’he volgut mantindre al marge de tota aquesta polèmica. A part que tot aquest assumpte, com comprendreu, és un assumpte molt dolorós per a molta gent per a anar entrant en aquestes polèmiques. Evidentment, no sabia que seria citat al jutjat. Ho podia imaginar, però també aquesta és una de les raons per les quals vaig pensar que era millor esperar que tinguera lloc aquesta testificació. I vull dir que ací s’ha volgut donar molta importància a les declaracions del president de la Confederació, però, després, qui podia fer-ho no ha tingut pressa. El Senat encara no m’ha citat. 

Com a tècnic, què ha sentit en ser blanc dels atacs directes del president de la Generalitat mateix i de molts càrrecs del PP, que l’han assenyalat vosté com a màxim responsable fins i tot al nivell de la Generalitat Valenciana, que era la que tenia les competències? L’ha afectat en l’àmbit personal? 

Crec que això ha influït en el fet que jo tampoc haja fet cap declaració. És que, afortunadament, en l’àmbit personal a mi no m’ha afectat. No m’ha afectat, perquè jo tenia molt clar què ha fet la Confederació. Vull dir que ací sí que no tenia cap càrrec de consciència en el sentit que la Confederació estava on havia d’estar aquell dia i va fer el que havia de fer. Sí que em fa mal més haver tingut aquesta actitud d’esperar davant els treballadors de la Confederació. Perquè els treballadors de la Confederació sí que han sentit que es posava en dubte la seua faena.

En un informe remés a la comissió d’investigació de les Corts, vostés acusen directament la Generalitat Valenciana de propagar una “quantitat ingent de faules”. Quina ha sigut la que més o les que més els han preocupat?

La veritat que ens hem vist col·lapsats. Des de llavors fins ara, no sé dir-vos quantes preguntes parlamentàries ha respost la Confederació. Estem treballant per als senadors i els diputats del Partit Popular. Quant al tema de les faules, sí, és que ens hem hagut de dedicar des d’aquella data a desmentir constantment informacions que eixien des de la Generalitat Valenciana i que es publicaven en els mitjans a vegades sense molt de contrast, crec jo. Llavors, clar, és evident que la més important de totes les faules ha sigut sempre el tema de l’apagada informativa. Això és una de les coses que jo vaig tractar d’explicar divendres passat en el jutjat, perquè en cap moment la jutgessa es va referir a això com una apagada.

Segons aquesta pretesa apagada informativa, al voltant de les quatre i mitja i les sis i mitja de la vesprada del dia de la DANA no arriba informació a la Generalitat per part de la Confederació. Tant la jutgessa com el fiscal han donat per superada aquesta tesi de l’apagada. Vosté declara que la informació que envia el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) a aquelles hores és una cosa “redundant”, és a dir, que hi ha moltes altres fonts d’informació que van arribar a Emergències per a prendre decisions. Quin la seua explicació per a desmentir aquesta apagada informativa? 

Vaig dir a la senyora jutgessa que 42 anys després de la pantanada de Tous, la situació no hi té res a veure. És a dir, dir que no hi ha informació 42 anys després d’aquella tragèdia és absolutament fals. Ara mateix hi ha moltíssima informació i moltíssima informació per a gestionar una situació així. El SAIH hui dia serveix per a l’explotació, per a tindre informació de l’aigua que entra en els embassaments, de l’aigua que n’ix, de la que s’envia als diferents usos, principalment al regadiu, els mateixos usuaris fan ús del SAIH i després, a més d’altres coses que no calta recordar, és evident que una de les coses per a les quals serveix és per a la gestió d’avingudes, i en la gestió d’avingudes la informació és tant per a la conservació com per a la protecció civil, amb una diferència, que és el que vaig tractar també d’explicar. Solament si plou aigua amunt d’un embassament, la informació és útil. Però si plou aigua avall d’un embassament, la Confederació no pot fer res amb l’aigua i llavors la informació que s’envia és únicament a l’efecte que Protecció Civil duga a terme les seues missions, la seua planificació o el que siga. Llavors, vaig tractar d’explicar que tota la informació que dona el SAIH no serveix per al mateix. Els aforaments que sí que estan en els grans rius sí que és informació útil amb vista a la protecció civil, atés que les crescudes en aquests rius es produeixen d’una manera pausada, llavors les estacions d’aforament registren la crescuda a una velocitat que a tu et permet prendre decisions amb temps. I després hi ha uns marcs de control que es posen en rambles i barrancs, que són els del Poio. Però cal entendre que aquests sensors no són per a la protecció civil.

Per a què es posen llavors aquests sensors? 

Bàsicament per dues raons. Una, et serveix en una situació d’avingudes per a saber quan comença l’escorrentia. I l’altra raó és perquè tu, quan has de fer estudis hidrològics, necessites el màxim nombre possible d’informació. Llavors, tindre sensors en barrancs el que fa és que augmenta la sèrie de dades que tenim. També vaig explicar que els estudis hidrològics, per a obtindre cabals de períodes de retorn llargs, es fan o bé amb informació de pluja o amb cabals. 

Aquest és el tema que volia preguntar-li: perquè es diu que l’apagada es considera perquè hi ha dues dades, enviament de cabal a les 16.36 i enviament de cabal a les 18.43, que és quan ja porta 1600 metres cúbics. Però, a més, la Confederació envia 12 correus de pluviometria de la rambla de Poio i de Xiva en aquestes dues hores. 

A això anava. En aquesta mena de conques curtes, que són els barrancs i les rambles típiques del vessant mediterrani, doncs, es dona la circumstància que tu tens llits relativament curts que han de salvar diferències de cotes molt grans en un espai curt. Llavors, això dona lloc al fet que els pendents són bastant importants. Aleshores, ací el risc més gran que es pot donar és que tingues una crescuda sobtada, com desgraciadament va passar el 29 d’octubre. Llavors, ací les dades que marquen els sensors no serveixen. Els sensors no prediuen avingudes. Ha vingut molta gent dient: és que heu de posar més sensors per a predir avingudes. No. Això ho vaig repetir unes quantes vegades divendres en el jutjat. Els sensors no prediuen avingudes. Els sensors detecten les avingudes, no les prediuen. Amb vista a la protecció civil, tu t’has d’anticipar el màxim possible. El pla d’inundacions planteja vigilàncies in situ. T’ho explique. Cal anticipar-se el màxim possible. Cal acudir als registres pluviomètrics situats en punts estratègics i transmetre aquesta informació. Aquesta és la raó per la qual aquesta mena de crescudes es donen fonamentalment en el vessant mediterrani, i aquesta és la raó per la qual, de totes les confederacions geogràfiques, solament la del Xúquer i la del Segura envien a Protecció Civil aquesta informació. Les altres conques no tenen aquest problema de crescudes en general i solament el Xúquer i el Segura envien dades de pluviometria. És important saber que la Confederació envia dos tipus d’avisos de pluviometria que no signifiquen el mateix i és important tindre-ho en compte. 

Clar, el pla d’inundacions planteja altres mesures com ara vigilància de barrancs per part de bombers forestals, no és així?

Efectivament. La Generalitat el que ha sostingut sempre és que la Confederació envia un avís de la situació del cabal en el Poio a les 16.36 i ja no tornen a dir res. I això és el que no és veritat. Perquè la informació que la Confederació pot enviar i envia per a la protecció civil és la informació de la pluja. I llavors a les 16.26 és quan s’envia el primer avís de superació de llindar de 30 mil·límetres a Xiva. A les 16.46 s’envia el que s’han superat els 50 en quatre hores a Xiva. Immediatament després, a les 16.57, que s’han superat els 30 mil·límetres en el pluviòmetre de Riba-roja i a les 17.02, que s’han superat els 50 mil·límetres en una hora a Riba-roja. I a partir d’ací, el SAIH envia els avisos de superació d’una hora el creixement de la qual és exponencial. Pose ací l’exemple que l’avís següent d’una hora a Xiva a les 16.26 és aproximadament de 30 mil·límetres, que és quan salta l’avís. Però l’avís següent ja són, a l’hora següent, ja el que ha caigut en l’última hora en són 48. Però en l’hora següent el que han caigut en són 75. És una autèntica barbaritat.

Quines decisions entén que havia d’haver pres Emergències de la Generalitat amb aquesta informació que tenien? 

Bé, jo sobre aquest tema, el que vaig dir també, encara que excedeix les competències de la Confederació, però vaig parlar d’un assumpte que vaig repetir en diverses ocasions que és el que diu la directriu bàsica de Protecció Civil. Els plans d’inundacions no són més que una aplicació del que diu la directriu bàsica. Llavors, la directriu bàsica estableix que has de tindre en compte el coneixement de la teua conca i els tipus d’inundació que se’t produiran. Llavors, les més perilloses, per descomptat, són aquesta mena de crescudes en aquest tipus de conques. Les que es produeixen en altres rius no són de la mateixa manera. I no en tots els grans rius les inundacions es produeixen de la mateixa manera. Ara, un barranc, doncs, ja és superràpid. 

Quantes hores podríem calcular de marge en el moment en què hi ha una detecció en un barranc?

En general, hem revisat dades d’altres avingudes, encara que saps que d’aquesta magnitud no n’hi ha hagut. Aproximadament, des que salta el llindar de 4 hores, hi ha un temps aproximadament de 2 hores en què tens temps de reacció per a avisar. Això tenint en compte el Poio. Però bé, això del Poio després tarda quasi una hora més a arribar a la zona de l’Horta Sud.

Pel que explica, s’enviava la informació dels pluviòmetres del barranc de Poio. Clar, l’argument de la Generalitat i de Mazón és que en cap moment es parla del barranc de Poio en el Cecopi, encara que en realitat això els posa a ells en evidència, perquè són els responsables d’interpretar aquestes dades i la reposta a l’emergència.

Però és que no és veritat que no se’n parla, d’això. En el Cecopi, el que sí que parla de la conca del Poio, del que està plovent a Turís, és José Ángel Núñez. Ell sí que és el primer que parla de tot el que hi està caient.

Quant als avisos del cabalímetre del barranc de Poio, a les quatre i quart arriba un correu que diu que el cabal ha baixat, però després torna a pujar, es torna a superar el llindar del cabalímetre i fins a les set menys quart no arriba l’altre correu. Per què no arriben a Emergències més correus de superació del llindar del cabalímetre?

Per a explicar això has de tindre clara tota l’explicació anterior, que t’haja quedat clara, que la informació dels aforaments amb vistaa la protecció civil solament és útil en grans rius, no en barrancs. El SAIH, com qualsevol sistema d’alarmes, té uns temps de rearmament, és a dir, una vegada salta una alarma, té un termini fins que torna a estar operatiu per a una altra alarma. Perquè, si tu no tens un sistema de rearmament, el sistema, una vegada salta a un llindar, començaria a sonar l’alarma constantment. En cabals, aquest temps de rearmament, atés que està pensat per als grans rius, és de huit hores. Aquesta és la raó per la qual en aquest temps el sistema automàticament no salta.

És a dir, que salta al matí amb l’avís que envieu al Centre de Coordinació d’Emergències a les 12 que motiva l’alerta hidrològica que activa Emergències de la Generalitat de les 12.20 hores en el barranc de Poio, no?

Quan es detecta un llindar d’avís, el que fa és que sona un telèfon. Sona un telèfon fix del SAIH, es despenja, i el sistema el registra en una base de dades en què van acumulant-se les hores. Totes les alarmes funcionen igual. Les alarmes que són de pluviometria directament s’envien a un correu. No hi ha cap comprovació. Diguem que la comprovació és a posteriori. Però s’envien automàticament, atesa la importància que tenen. Aquestes no tenen filtre. Les dels cabals sí que són les que es validen. Una vegada s’ha declarat l’alerta hidrològica, ja sabeu que ací s’estableix un tipus de seguiment en què participen no sols les confederacions, n’hi participen més. El mateix pla estableix que hi ha unes escales que cal revisar. És una competència que jo, sincerament, no sé exactament qui la té. El que passa és que sí que diu el pla que la Generalitat pot demanar als bombers forestals que facen aquesta tasca, com sembla que ho va fer. Sembla que la Generalitat els hi va enviar... És bastant clar. Va enviar que es fera aquesta tasca en el barranc de Poio.

És per aquest motiu pel qual afirma que un sensor en un barranc no servisca per a la protecció civil?

Efectivament, durant la meua declaració davant la jutgessa vaig plantejar dues preguntes a la sala. Si vostés creuen que la protecció civil de la gent pot quedar a costa del que marque un sensor d’un barranc amb aquestes característiques, en primer lloc, en quin moment de l’hidrograma llançaran vostés l’avís? I segona cosa, què diran a la gent? És que quan va creixent un barranc, tu no saps quina és la punta, no saps quan es produirà, no saps quin serà l’efecte. Això serà sempre tard. Llavors, clar, ningú va contestar aquesta pregunta, perquè aquestes preguntes no tenen solució. Jo els vaig dir, què fem? Enviem un avís quan s’inicie la crescuda? Ja es va enviar un avís a les 12 del matí. Quines mesures es van prendre? Quins missatges? Hi ha dos missatges bàsics en protecció civil. Abandona els soterranis i les plantes baixes i abandona el cotxe. El missatge Es-Alert que s’envia a les 20.11, ja ho ha dit la jutgessa i ho ha dit qualsevol: no serveix absolutament de res.

Quant al Cecopi, una vegada aclarida la pretesa apagada informativa, una de les coses que sorprén és que es convocara a les 17.00. Amb la informació que es tenia de la Confederació, de l’Aemet, dels mitjans de comunicació, les telefonades al 112, creu que va ser massa tard?

Mira, això sí que és un assumpte que la jutgessa sí que va voler que ho llegira, la convocatòria del Cecopi. Ella volia saber quan arriba la convocatòria. La convocatòria diu textualment: “A les quinze hores es procedeix a declarar l’emergència situació dos per inundacions a la comarca de la plana Utiel-Requena. Seguint les instruccions del director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, li comunique la convocatòria de constitució del Cecopi per al 29 d’octubre a les 17 hores en el centre de coordinació de l’Eliana i per via videoconferència que consta en el text de l’e-mail. Per aquest motiu, li sol·licite la presència d’un responsable del seu organisme en el Cecopi. Pregue que confirme de manera immediata la recepció d’aquesta convocatòria, així com si té alguna dificultat a incorporar-se al Cecopi ”. Aquesta convocatòria que diu que és de les 15.00 de la vesprada per a les 17.00, però a la Confederació ens arriba al correu a les 16.23.

Ho diu perquè a aquesta hora la situació ja és molt complicada, no?

Clar, què diu això? A les 15.00 de la vesprada a Utiel estan amb l’aigua literalment al coll, no al coll, estan per damunt ja, no? Es convoca això per a coordinar l’emergència d’inundacions d’Utiel. I la reunió és a les 17.00 de la vesprada. Imagina’t, a les 15.00 completament inundats a Utiel i aquesta reunió es convoca a les 17.00 de la vesprada. És a dir, és que és demencial. Convoques una reunió per a coordinar els mitjans que han d’intervindre en els rescats i en el que calga fer a Utiel, dues hores després. És a dir, és que és una barbaritat. És una autèntica bogeria. 

Llavors, comença el Cecopi i, què passa?

Bé, doncs, comença el Cecopi i el que jo conte a la jutgessa és que ens crida l’atenció com comença la videoconferència, perquè rn la videoconferència no es veu la sala. Allò comença i solament hi ha una càmera que està en un cantó i enfoca un cantó. I en el cantó solament es veuen dues persones. És evident que hi ha més gent, però nosaltres no la veiem. I la cosa més cridanera és que el Cecopi comença i la consellera no se la veu. Jo no sé si hi està o no hi està, però la consellera no se la veu. Ells comencen a parlar de les inundacions d’Utiel, però a aquestes hores nosaltres ja hem vist l’entrada que té lloc a Forata i ja preveiem que, amb aquests nivells d’entrada, podria arribar a declarar algun escenari d’emergència. Llavors jo talle i directament entre i comente la situació de Forata. Devia ser cap a les 17.15. Llavors ells demanen un temps de reflexió, que no recorde el temps, però degué ser breu. Llavors, té lloc un tall breu. Quan torna a connectar-se la sala, ja hi està la consellera. Llavors, hi ha dues persones. Des del començament sí que hi estava Jorge Suárez. L’altra persona que hi havia al principi jo no sé qui era, no el vaig reconéixer en aquell moment, però després, en aquesta segona connexió, ja hi està la consellera. Llavors, aquesta connexió comença amb la consellera dient que no evacuaran. Que no evacuaran. 

Però vosté havia plantejat l’evacuació? 

No, jo no ho havia plantejat. A mi em sorprén la mesura de l’evacuació, perquè no hem parlat d’evacuació. Llavors és quan jo sí que dic la primera vegada, bé, doncs envien un avís a la població. No sabia com es deia el sistema, però sí que sabia que hi havia un sistema per a fer-ho, per a enviar avisos de manera localitzada, perquè ens ho havia explicat José María Ángel en una reunió que havíem tingut al començament del 2023. Llavors, bé, és ací quan comença a embolicar-se la cosa, comença a haver-hi un debat que no sabria recordar. Una cosa en què jo vaig insistir unes quantes vegades a la jutgessa és que nosaltres no monopolitzem el Cecopi parlant de la presa, ni de bon tros. Ací es parlava de moltes coses, converses que jo no recorde, perquè nosaltres estàvem centrats en el nostre assumpte. Però, per descomptat, el que ens va tocar fer molt és pedagogia, d’explicar per què, què era un escenari d’emergència. Per això, en explicar el que són els escenaris d’emergència, apareix la paraula trencament. Però jo en cap moment vaig dir que es trencaria la presa.

Què va dir llavors sobre la situació de la presa de Forata?

El que jo vaig tractar de fer-los entendre és que el que passava és que la presa anava omplint-se molt ràpidament i que, si no tenia capacitat, si el sobreeixidor no era capaç de desguassar tota l’avinguda, doncs, el que podria passar és que la presa arribara a desbordar, a abocar per coronació. Llavors, vaig explicar que, si la presa fora de materials solts, indubtablement la presa trencaria, però com que era una presa de formigó, doncs, no té per què trencar. Però que existeix la incertesa que pot passar, atés que Forata mai ha abocat per coronació. Vaig posar l’exemple que la presa de Maria Cristina ha abocat en tres ocasions per coronació i no ha passat res. Tot i així, això no és el normal. Una presa no ha d’abocar per coronació. Llavors, bé, ací parlava molta gent, supose que dins ells tenien les seues converses, però a mi em resulta evident que ells manejaven un altre tipus més d’informació. Però el que estàclar és que no prenien una decisió. 

Tot això parlem abans que us desconnecten del Cecopi cap a les 18, no?

Sí, això degué ser al voltant de les 18.00 ja. Com dic, hi parlaven de més coses. I la consellera arriba a dir coses, mesures que se li ocorren. I ella mateixa dubta de les pròpies mesures que diu. Jo, de tot el catàleg que va dir, recorde la paraula confinament, que això crec que sí que ha eixit per ací. És que és la que ens degué cridar l’atenció a tots i aquesta, per descomptat, que la va dir. Però com dic, ella mateixa dubtava si podia prendre aquestes mesures. I davant això, doncs, el subdirector d’Emergències recorde que li va repetir en diverses ocasions que la llei l’emparava a prendre qualsevol mesura que considerara oportuna. Perquè entenguem que manejaven una altra informació, o jo així ho entenc. Parlar de confinament és que no té res a veure amb la presa de Forata. És que parlaven d’altres coses. Perquè, a més, devien tindre informació de talls ja de carreteres, d’un munt de talls de carreteres a aquestes hores. Llavors, devien tindre molta informació.

Llavors, el Cecopi es talla, el fonen a negre per a les institucions de l’Estat. Què sent vosté quan els deixen fora? 

No, però no sent res, perquè, cap a les 18.00 ja s’ha acordat que enviaran dos missatges. Com dic, per què manejaven més informació? Enviaran dos missatges? Un, en relació amb això de Forata que havíem dit, que havíem avisat. I un altre, a tota la província. Per què a tota la província i en quins termes? No ho sé. Però, com dic, és evident que ells manejaven una informació per a prendre aquesta decisió.

Llavors, a les 18.00 tallen amb el convenciment que enviaran dos missatges? 

Sí, cap a les 18.00, nosaltres per aquesta part ens quedem tranquils i ja ens vam posar a continuar fent el que ens correspon a nosaltres com a Comité Permanent de la Comissió de Desembassament. Doncs, el que vam fer és anar revisant constantment el que passa en totes les preses. Perquè estàvem en una sala en què tenim un ordinador connectat al site. 

En el vídeo del Cecopi que emet TVE de les 18.59, just abans de reprendre’s la connexió amb vostés i la resta dels organismes de l’Estat, la consellera Pradas diu que no li abelleix cridar-li. En algun moment va tindre un frec o una enganxada amb ella perquè fera aquest comentari?

No, no. Per descomptat no té res a veure amb el Cecopi. Jo no tinc cap problema.

Continuem, llavors, amb el Cecopi. Què passa quan es reconnecten passades les 19.00 i veuen que no s’ha enviat el missatge?

Hi ha moments de tensió. La Confederació havia enviat l’avís del barranc de Poio. Una persona del SAIH havia pujat i ens diu que s’ha enviat el correu del Poio amb aquesta informació del cabal de 1.600 metres cúbics per segon. I això és el que s’ha tret de context i necessita explicació. 1.600 metres cúbics per segon és un cabal molt alt. Però no era un cabal diferent del que estàvem veient. I és que això també ho vaig dir a la jutgessa, li vaig posar l’exemple. Quan tu veus que a la presa de Forata per un llit que és més menut que la Séquia Reial del Xúquer entren 2.000 metres cúbics per segon a la presa de Forata, veure que en el Poio hi ha 1.600 metres cúbics no et crida especialment l’atenció. El problema del Poio no són aquests 1.600. Perquè 1.600 hauria inundat Paiporta amb 40 centímetres d’aigua. Això no hauria sigut més. El problema no és això. El problema, com sabeu, és que, quan es detecten aquests 1.600, a Paiporta ja n’arriben 3.000. És a dir, dic 3.000, perquè pel barranc de l’Horteta ja se sap que estaven pels 2.000 metres cúbics més tots els barrancs següents. Llavors, el problema és la conjunció de tots els cabals que acaben arribant finalment. Però tot i així, tot això ocorre en molt poc temps, en el sentit que es connecta una altra vegada el Cecopi i veiem que no han enviat el missatge. Llavors és quan tota la sala a l’uníson reaccionem. Però és que encara no heu enviat el missatge? Això és un crit de tots els presents. I llavors la consellera va llegir un dels missatges. Jo no sé si va llegir els dos missatges que volia enviar, però sí que va llegir un missatge. Ella va preguntar si ens sembla bé, nosaltres teníem el micro tancat i jo vaig dir que no em sembla bé, però que envien alguna cosa ja. Per als que estàvem fora era una desesperació veure que no es prenien mesures.

Entenien que no es feia el que pertocava?

Tinga en compte que, quan a les 18.00 s’ha dit que s’enviaran dos missatges i després trobes que a les 19.00 no s’ha enviat res. Una de les coses que diuen és que enviaran els missatges a les comarques en relació amb Forata i un missatge a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta. Llavors està al costat meu el cap del SAIH i diu que hi afigen la Ribera Baixa, de la qual ja ho havíem dit des del principi. I també diu que hi afigen l’Horta Sud, perquè ja teníem aquesta informació del Poio.

Es llança l’alerta i arriba el president Mazón. Quin paper fa el president Mazón en el moment? 

Ell està assabentant-se del que passa.

Però dediquen molt de temps a explicar-li el que passa? 

Sí, li han de dedicar temps, perquè a aquesta hora nosaltres ja veiem que les entrades a Forata van baixant. Amb la qual cosa, si bé encara hi entra més aigua que n’ix, ja ens quedem tranquils, perquè ja veiem que això de Forata no anirà a més. Ho diem al Cecopi. Sobre això, supose que si que hi ha més tranquil·litat. I sí, a ell li ho expliquen. Em van preguntar que si és que hi havia algú explicant-li-ho. No recorde que hi haguera una persona en particular explicant-li-ho. Però allí, com que hi havia molta gent, doncs anaven dient-li. 

Vosté va dir que ell va prendre les regnes a partir de les 23.00?

Sí, sí. Ell és el que ho dirigeix. Però no hi tinc cap dubte. Ho dirigeix perquè ell és el que dona la paraula a la gent. La consellera ja té un paper secundari, però ja abans de les 23.00. Hi ha una desconnexió i abans de les 21.00 ens tornen a connectar el Cecopi. Ací nosaltres ja deguérem dir que Forata començava a estabilitzar-se, en el sentit que anaven baixant ja les entrades de la presa. Després, a les 21.00 passades és quan Mazón ix en À Punt. I després ja és quan entra i comença a dirigir el Cecopi, i després ja hi ha una connexió següent del Cecopi, que potser degué ser a les 22 de la nit.

Com va veure el president Mazón?

Els dies següents, quan ja cal prendre mesures, a ell també li passa el mateix que a la consellera, en el sentit de dubtar. En els Cecopi posteriors. Carreteres, per exemple, diu que es talle el trànsit. És a dir, que es restringisca el trànsit al màxim, perquè si no és impossible d’alliberar les carreteres. Llavors jo recorde a ell preguntar si pot prendre una mesura així sense avisar. El mateix que havíem vist amb la consellera de pensar si podia prendre mesures sense avisar, doncs, es reprodueix amb ell els dies següents. Perquè, de fet, es fa un decret l’1 de novembre de restricció del trànsit que tenia tantes excepcions que el que animava la gent era eixir, amb la qual cosa no va servir de res. Recorde l’endemà el de Carreteres dient que això no servia absolutament de res. Perquè estaven les carreteres fins dalt de cotxes el dia 1.

El president de la Generalitat va encoratjar en les Corts Valencianes la por a la població que possiblement hui dia no estem preparats per a unes pluges torrencials o per a una altra DANA, assenyalant la seua responsabilitat i la del Govern. Què li diria vosté? 

Que mentre estiga ell, efectivament no hi estem preparats. Mentre estiga ell. És la meua opinió. És que, si em llança aquesta crítica, què vol que li diga? Cal explicar-li bé a la gent què hi haurà aquesta tardor. La Confederació està absolutament preparada, perquè ara sabem que en Emergències no tenen clares determinades coses. Amb la qual cosa, coses que vam donar per fetes que se sabien manejar, que se sabien interpretar, ara sabem que no ho saben. Jo, amb vista a la població, el que puc dir és que la Confederació estarà al corrent absolutament del que puga passar tenint en compte que sembla que tota la informació que hi ha disponible per a poder planificar la protecció civil no es fa servir.

Quines obres s’han fet d’emergència més importants per a poder assumir una altra avinguda? 

S’han fet obres d’emergència en alguns casos per a incrementar el nivell de protecció existent previ a la DANA. En altres casos, el que s’ha fet és reparar els danys. Ara el que cal fer és saber utilitzar les eines que hi ha. L’eina més bàsica i elemental per a poder planificar la protecció civil és el Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables. L’alcaldessa de Carlet em va telefonar unes quantes vegades al llarg del dia i els de Fortaleny i Albalat de la Ribera també. La informació que jo els vaig donar és informació amb base en el Sistema Nacional. Quan ella (l’alcaldessa de Carlet) em telefona, jo li vaig dir, mira, segons el model hidràulic, segons el Sistema Nacional, el riu desbordarà cap al marge esquerre i no entrarà a Carlet, excepte per la part del Poliesportiu. L’endemà em va confirmar que havia sigut així. El que passa és que, com que pel Magre al final va anar més aigua, va entrar una llengua d’un pam d’aigua que va travessar el poble i ja està. I ací no es va produir més. Per això dic que la informació del Sistema Nacional de les Zones Inundables és bàsica amb vista a la protecció civil, a la planificació. Llavors, com s’ha de fer aquesta planificació? Jo no donaré la culpa a ningú, però el que sé és que sembla que aquesta informació no se sap manejar. 

Les obres previstes de canalització dels barrancs de l’Horteta, de Poio i la Saleta són definitives en matèria de seguretat? 

Cap obra és definitiva, i això hi ha una frase d’un enginyer americà del segle passat, del segle XIX, William Hammond Hall, que és molt bona i diu: “Hi ha dos tipus de dics, els que han sigut depassats i els que ho seran”. Totes les obres de protecció d’inundacions es fan per a un nivell de risc. Les obres previstes mitigaran molt el risc d’inundació, però si a tu et ve una avinguda com aquesta, s’inundarà. El que passa és que s’inundaran amb uns calats, doncs això, com marcava el Sistema Nacional ara mateix, uns calats que poden ser 40, 50 centímetres, que això no causarà el que vam veure que va causar el dia 29.

Per tant, l’important és lavisar la població. 

Això sempre. En això està la base de la protecció civil. Us ho he dit, perquè la directriu bàsica ho repeteix en uns quants paràgrafs en què diu que la planificació de protecció civil té dos objectes: posar en disposició preventiva els serveis que han d’intervindre en cas de l’emergència i possibilitar que la gent prenga mesures d’autoprotecció. 

Quins terminis manegen per a posar en marxa els projectes de canalització de la Saleta i el Poio?

La Confederació no ha parat de treballar. Llavors, des que s’aprova el primer pla de gestió, que és de l’any 2016, nosaltres no hem parat d’impulsar mesures que apareixen ací. Ara mateix, de tots els projectes, el que més avançat estava és el desviament del barranc de la Saleta, i aquest ja té un pronunciament ambiental favorable. Està ultimant-se el projecte i, si els terminis es compleixen com teníem previst, al final d’aquest mes o al començament del que ve eixiria a informació pública el projecte a l’efecte d’expropiacions, perquè encara caldria expropiar alguna cosa.

El president Mazón va dir que el Sistema d’Alerta Primerenca (SAP) era “inexistent” i que s’hi havien invertit “zero euros”, és així?

Qui diu això la primera cosa que demostra és que no sap el que és un SAP ni qui ha de tindre el SAP. Per a tindre un sistema que avise primerencament, el que necessites és un sistema d’ajuda a la decisió. Qui ha de tindre un sistema d’ajuda a la decisió? Doncs, qui ha de prendre la decisió, és a dir, Protecció Civil. Això el primer. Quant al SAP, què ens creiem que és? Un ordinador amb intel·ligència artificial que et dirà si pot continuar vosté comprant perquè a les 18.00 ve una avinguda? No. El SAP és un sistema que et permet prendre decisions anticipades. Clar que hi ha SAP. El Meteoalerta és un SAP. És un sistema que et permet anticipar i tens una informació del que pot passar. Les informacions de pluja de la Confederació són SAP. Són informacions que s’envien amb caràcter previ al fet que es produïsca la crescuda. A més, anem avançant. En les precipitacions de març això es treballava ja. Està posat en un encàrrec dels fons europeus, del Perte. En l’obra d’emergència del SAIH es va posar una quantitat que, com és per a un pilot del SAP, no és molt alta, crec que són entre 700.000 i 800.000 euros.