El tribunal absol Alfonso Grau i els altres 4 acusats de la trama valenciana de Nóos
L’Audiència de les Balears ha absolt l’exvicealcalde de València, Alfonso Grau, i els altres quatre exalts càrrecs del PP valencià –Luis Lobón, José Manuel Aguilar, Jorge Vela i Elisa Maldonado– jutjats per haver afavorit amb 3,5 milions d’euros de la Generalitat l’entitat dirigida per Iñaki Urdangarín, l’Institut Nóos.
Per a Lobón, exsecretari de Turisme de la Generalitat; Vela, exdirector de l’Institut Valencià de Finances, i l’exresponsable jurídica de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, Maldonado, el fiscal demanava huit anys de presó. Els acusava de delicte continuat de malversació de cabals públics en concurs amb els delictes continuats de prevaricació i falsedat en document públic i de frau a l’Administració.
Per a Aguilar, exdirector de la Ciutat de les Arts i les Ciències, 6 anys (4 anys per malversació en concurs amb prevaricació i 2 per frau), 15 anys d’inhabilitació absoluta i 8 d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públics. La Fiscalia no acusava Grau, assegut al banc dels acusats pel PSOE, que, com a acusació popular, va sol·licitar 11 anys de presó per a l’exmà dreta de Rita Barberá.
El tribunal, que ha condemnat a sis anys de presó Iñaki Urdangarín, ha absolt els cinc. Les magistrades han rebutjat la pretensió de Grau de condemnar en costes el PSPV-PSOE.
Aquesta és la sentència:
L’acusació de la Fiscalia
Segons el fiscal, les tesis del qual no han estat acceptades pels jutges pel que fa als acusats valencians, Urdangarín va coincidir en un acte públic amb l’alcaldessa de València, Rita Barberá, i li va comentar els projectes de l’Institut Nóos. Posteriorment, va concertar cites amb l’alcaldessa i amb el llavors president de la Generalitat, Francisco Camps. Una va tenir lloc al palau de la Zarzuela el 29 de gener de 2004.
Setmanes després, informa Efe, tots dos representants polítics van acceptar la proposta de celebrar fòrums de turisme i esport, els València Summit, “en atenció bàsicament al fet que Iñaki Urdangarín era gendre del rei”, i van ordenar als seus subordinats respectius que la reberen i l’analitzaren per determinar si era factible legalment.
Els diferents responsables valencians van optar per la fórmula del conveni de col·laboració “escollida per a vorejar deliberadament la Llei de contractes de l’Administració pública” (LCAP) per a obviar la realització d’un concurs públic i el compliment dels principis de publicitat i concurrència, i poder beneficiar directament l’Institut Nóos“, indica el fiscal.
Segons ha revelat la instrucció, no es va obrir procediment de contractació, ni es va investigar la solvència de l’Institut Nóos, no es va encarregar cap informe jurídic sobre la legalitat del procediment de contractació escollit ni es van comparar preus.
Van escollir l’empresa pública Ciutat de les Arts i les Ciències SA (Cacsa) per signar els convenis per a evitar controls previs de fiscalització i limitacions pressupostàries, assegura Horrach.
El conveni en la Fundació Turisme València Convention Bureau (Ftvcb), Cacsa i l’Institut Nóos, del setembre del 2004, donava cobertura administrativa formal a l’acord verbal i els representants polítics “es van concertar per eludir fraudulentament l’aplicació de la LCAP i beneficiar de manera fraudulenta l’Institut Nóos”, indica.
València Summit
El primer València Summit va tenir lloc l’octubre del 2004 i va costar 1.044.000 euros. El fiscal ha calculat les despeses imputables al fòrum per part de l’Institut Nóos en 194.436 euros, per això la quantitat que presumptament es van apropiar els responsables de l’entitat ascendeix a 849.563,19 euros.
L’octubre del 2005 se signa un segon conveni de col·laboració per a un altre València Summit, amb les mateixes irregularitats, per 1.044.000 euros més i, a més, van obtenir patrocinis privats. El fiscal estima que les despeses imputables a Nóos són de 375.672,71 euros. Calcula que es van apropiar 1.158.512 euros.
Per a la tercera edició del València Summit, el conveni és del maig del 2006, per 1.044.000 euros més. Restades les despeses, el fiscal considera que els responsables de Nóos es van apropiar 868.365,09 euros.
El fiscal detalla que l’abril del 2007, atés que la Sindicatura de Comptes de València havia posat de manifest la falta de justificació de la contractació del 2004, Vela va ordenar a Maldonado que elaborara un informe tècnic de justificació per a incorporar-lo a l’esdeveniment del 2006. Va ser redactat l’abril del 2007, però amb data d’un any abans.
A més, el 2005 el llavors president Camps va aprovar que es fera la candidatura valenciana als Jocs Europeus, segons li la van proposar Urdangarín, Torres i un empresari, sosté Horrach. Després de l’acord verbal, es va signar el conveni. L’Institut Nóos va ingressar 382.203,7 euros de la Generalitat Valenciana el 2006 pel projecte de candidatura per a celebrar els Jocs Europeus.
La Generalitat va rebutjar factures de 1.983.479,27 euros presentades per l’Institut Nóos perquè no estava justificada la realització del servei objecte d’aquestes factures i per simulació de serveis mitjançant factures falses, indica el Ministeri Públic.
