Paco Grau, el fiscalista que pretén demostrar “estadísticament” que estava en la trama de Zaplana per casualitat

Francisco Grau, assessor fiscal d’Eduardo Zaplana, va declarar dijous en el judici del cas Erial en actitud per moments de perdonavides i va eixir esquilat de l’interrogatori del fiscal anticorrupció. Grau, com Zaplana, es va escudar en el fet que sempre estava en el pitjor lloc i en el moment més inoportú. El fiscal Pablo Ponce li va insistir que apareix en totes les operacions de blanqueig atribuïdes a l’expresident de la Generalitat Valenciana i va citar diverses reunions a Madrid entre l’assessor fiscal i Zaplana el mateix dia en què es produeixen moviments sensibles dels fons a Luxemburg, provinents de mossegades de la família Cotino. “Aquests successos que diu vosté són estadísticament independents, per molt que s’obstine”, va respondre Grau en referència a la coincidència.

L’assessor fiscal de la trama era professor de matemàtiques financeres en la Universitat d’Alacant. “Quan vosté i jo ens vam conéixer, em va tocar prejubilar-me”, va dir al fiscal en referència a la seua detenció el 2018.

Grau, almenys en dues ocasions, va dinar a Madrid amb Beatriz García Paesa (neboda del famós espia i el despatx de la qual va muntar l’embull financer de la trama a Luxemburg) i després es va veure amb Zaplana, segons les agendes de l’exministre que figuren en el sumari. L’acusat es va remetre al “camp” acadèmic de l’estadística “dins de la matemàtica financera” per a explicar aquesta casualitat (en referència al fet que la correlació no significa necessàriament causalitat).

El fiscalista va negar que les seues trobades amb Zaplana en aquelles dates tingueren a veure amb Zaplana: “Jo soc professor universitari i, segons les èpoques, tinc molts dies de classe. Quan em desplace a Madrid, hi vaig enjorn i torne en l’últim AVE molt tard. Tracte de visitar diversos clients per fer-me veure i per repartir les despeses. (...). Insistisc en això de repartir les despeses, entre l’AVE, el dinar i el berenar sopar, podien ser 500 euros”.

El fiscal anticorrupció va plantejar dubtes seriosos davant la versió, per moments incoherent, de l’acusat. Paco Grau, en actitud altiva, es va mantindre tretze són tretze i va seguir el guió de la defensa de Zaplana, exculpant l’expresident i adjudicant els fons a Luxemburg a Joaquín Barceló Pachano, el testaferro confés de la trama amb qui es portava fatal, tal com es desprén de les escoltes telefòniques intervingudes per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

El fiscalista, que també va formar part del consell d’administració de la fallida Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM), va dedicar gran part de la seua declaració de quasi cinc hores a atacar Joaquín Barceló, amic de la infància de Zaplana que ha arribat a un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció.

Pachano, segons Grau, era el propietari dels fons en el Gran Ducat perquè era representant, segons va dir, de certes inversions dels Cotino a la província d’Alacant. Quan li van preguntar sobre l’extensa confessió del testaferro, en què va atribuir els fons a mossegades de Zaplana, Paco Grau es va escudar en el fet que la petició de presó per part de la Fiscalia és una “espasa de Dàmocles”.

La intrahistòria dels pactes amb Anticorrupció

El testaferro i l’assessor fiscal van compartir cel·la el 2018 durant dues setmanes quan van estar a la presó provisional: “Sabem què és això”. Grau va revelar que s’ha vist “amb una certa freqüència” amb Pachano abans del judici i que el mes de desembre passat el testaferro li va dir que “faria el que calguera per no tornar a la presó”.

També va descriure els mesos previs al judici i els debats sobre la possibilitat d’arribar a pactes amb la Fiscalia per a reconéixer els fets i rebaixar la pena: “Jo també valore [un possible pacte de conformitat]. Ho consulte i fins i tot m’aconsellen que ho faça. (...) Hi ha coses que, si jo no [les] he viscudes, no les puc fer. Jo no he decidit conformar-me”.

Pachano, en acabar la seua declaració, es va acostar al banc dels acusats a parlar uns minuts precisament amb Grau. El testaferro l’haurien “obligat” a confessar el seu paper en la trama, segons va declarar l’assessor fiscal (encara que Joaquín Barceló negava amb gestos aquesta afirmació).

Grau tampoc va deixar escapar l’ocasió per a anotar que Pachano havia pertangut a l’executiva del PP a Benidorm i havia militat en el partit fins a les detencions, moment en què la formació conservadora el va donar “de baixa provisional” com a Zaplana mateix. L’al·ludit no va saber dir si havia militat en el PP i es va limitar a assegurar que havia sigut un “fidel seguidor de Zaplana en el terreny polític”.

Una declaració enrevessada i confusa

Grau va donar explicacions extremadament enrevessades sobre el seu paper d’assessorament en relació amb les societats a Luxemburg que contenien el pretés botí d’Eduardo Zaplana. Sobre una mena de “testament” del testaferro que, pel que sembla, va elaborar Grau, les seues confuses explicacions van quedar en una mena de llimbs. L’acusat va dir que es va fer “amb vista” a una “negociació” amb “un inversor”. Entre altres arguments sense massa sentit per al comú dels mortals, incloent-hi el fiscal anticorrupció, l’acusat va sentenciar: “Això és un esborrany”.

La declaració de Grau va ser molt enrevessada i, per moments, confusa, amb contradiccions evidents. El fiscalista va reconéixer que parlava “moltes” vegades amb l’advocat uruguaià Fernando Belhot, blanquejador confés de Zaplana, especialment per a l’operació de compra del port esportiu d’Altea.

L’assessor fiscal es va ficar en uns quants regats. D’una banda, va assegurar que els fons de Luxemburg van estar en tot moment en mans dels Cotino (a pesar que van passar a les mans del testaferro confés de Zaplana a través del despatx de Beatriz García Paesa, neboda del famós espia). No obstant això, a preguntes de la defensa de l’empresari Vicente Cotino, Grau va matisar la seua afirmació. “Em resulta xocant que, en una inversió de quatre milions, l’amo d’aquests diners no parle cap vegada amb l’assessor d’aquesta societat on estan els diners”, li va etzibar el lletrat Vicente Grima, veterà penalista.

Els Cotino: no sabia que “n’hi havia tants”

A l’inici de la seua declaració, l’acusat va dir que simplement coneixia la societat Sedesa de la família Cotino per les operacions de finançament de la CAM, de la qual va ser secretari del consell d’administració entre el 1998 i el 2007, en plena bambolla immobiliària. “Per a mi els Cotino eren un tot, mai he sabut que n’hi havia tants”, va afirmar. Després de la mort (i l’extinció de la responsabilitat penal) de Juan Cotino, exconseller del PP, s’asseuen en el banc dels acusats els empresaris Vicente i José Cotino. La firma Sedesa va pagar les preteses comissions milionàries a la trama de Zaplana a través d’empreses a Luxemburg.

Sobre una inversió de la trama en una luxosa urbanització de Madrid, Paco Grau va traure a col·lació certes reticències cap al promotor immobiliari alacantí Trinitario Casanova, del Grupo Baraka, una societat que “dona molts problemes”, segons va dir l’acusat.

El mateix lletrat, advocat al seu torn de l’empresari al·ludit, va preguntar a Grau: “Manté vosté les insinuacions que ha fet a Casanova o les retira?”. A continuació, l’assessor fiscal de Zaplana va procedir a recollir corda: “Si això és una imputació, la retire”.