La PAH denuncia que la Generalitat frena nou denúncies per assetjament immobiliari: “Ens amenacen perquè ens n’anem”

“M’han insultat i m’han amenaçat perquè deixem la casa, tot i estar la meua dona i els meus tres fills dins. També m’han posat cola en el pany. Estar així és no viure, però no tenim cap altre lloc on anar i menys amb els preus actuals de l’habitatge”. Adrián Moasa ja fa quatre anys que pateix assetjament immobiliari, malgrat acollir-se a la moratòria de desnonaments per a famílies vulnerables que caduca el desembre d’enguany, si no es prorroga.

“Vaig comprar la casa i la vaig pagar durant 10 anys. Després vaig caure malalt, vaig estar quatre anys en diàlisi i ja no vaig poder continuar pagant. Llavors la propietat va posar ma casa en venda en un portal i ací va començar l’assetjament”, explica.

Amb ajuda de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de València (PAH), Adrián va posar una denúncia per assetjament immobiliari el març del 2023 en les oficines PROP d’atenció ciutadana de la Generalitat Valenciana, però no va ser l’únic. Set afectats més van posar huit denúncies més per fets similars (un d’ells ha posat dues denúncies), també entre els anys 2023 i 2024.

Des de la PAH denuncien que no han rebut cap notificació de totes estes denúncies administratives des que les van posar: “En el cas de dos dels afectats es paralitza l'expedient perquè estan judicialitzats, però en la resta de casos s'establix l'obligació d'iniciar expedient sancionador mitjançant el procediment administratiu corresponent encaminat a determinar el que corresponga i, si és procedent, l'existència dels comportaments discriminatoris o d'assetjament immobiliari esmentats, així com de la sanció corresponent en funció de la infracció i de les mesures complementàries arreplegades en esta normativa”, expliquen des de la plataforma.

No obstant això, “el resultat obtingut ha sigut decebedor”, perquè “només s’ha respost per part de l’Administració a la denúncia presentada per la companya C. S., representant de PAH València, en què se li notifica que el cas denunciat està en procés per via penal”.

Els representants de la PAH critiquen que “en cap dels altres casos hem rebut cap resposta de l’Administració i, per tant, no s’ha posat en marxa cap expedient sancionador a les entitats promotores de l’assetjament; aquesta és la crua realitat, trauen un decret per a presentar denúncies d’assetjament per a quedar bé amb la ciutadania, però després fan cas omís de les que es presenten i no donen cap resposta ni solució i menys encara cap sanció als assetjadors”.

Des de la Conselleria de Vivenda, no obstant això, insistixen que “en els casos en els quals s'ha presentat denúncia per via penal, l'administració suspén el procediment fins que es resolga per esta via, atés que no poden estar els dos processos oberts” i afigen que “en la resta de casos, s'han iniciat diligències prèvies perquè s'aporte la documentació necessària per les dos parts i no consta aportació de documentació en els casos sol·licitats”. A esta resposta, una de les afectades assegura a esta redacció que “és mentida, no han sol·licitat cap documentació, vam posar la denúncia i no ens han fet ni cas”.

El Govern del Botànic va aprovar el febrer del 2023 un decret contra l’assetjament immobiliari que reconeix aquesta mena d’infracció, amb sancions que van des de 350.000 fins a un milió d’euros en els casos més greus.

El document defineix com a assetjament immobiliari “tota acció o omissió en perjudici de la persona ocupant d’un habitatge amb la finalitat de pertorbar-lo en l’ús i el gaudi pacífic d’aquest, fins i tot generant-li un entorn material, social, personal o familiar hostil o humiliant, especialment si aquesta conducta es du a terme amb intenció de forçar la persona ocupant a desallotjar l’habitatge o a adoptar qualsevol altra decisió no volguda sobre el dret que poguera emparar-lo d’ús i gaudi d’aquest habitatge”.