Parcs solars, el cost sobre el territori que no tots estan disposats a assumir

Canviar camps de vinyes, de futur incert, per camps de plaques solars. Aquesta és la proposta que algunes empreses estan plantejant a agricultors i ajuntaments valencians durant els últims temps: obrir les portes a les energies renovables, malgrat l’impacte en el patrimoni agrícola i paisatgístic.

La porta d’aquest debat es va obrir amb l’aprovació del decret llei de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables. Aquesta norma proposada per les conselleries d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica; d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball i d’Obres Públiques, Política Territorial i Mobilitat, busca multiplicar fins per 16 l’energia solar produïda a la Comunitat Valenciana, i moltes empreses s’hi han posat.

Localitats com Xiva, Moixent, la Font de la Figuera o Villena són algunes de les localitats on s’han presentat grans projectes de parcs solars que podrien ocupar centenars d’hectàrees que fins ara s’han utilitzat per al cultiu.

En el cas de Xiva, el projecte presentat ocuparia una extensió de 420 hectàrees i amenaça d’arrasar milers de garroferes centenàries, cosa que ha provocat diverses protestes veïnals i de col·lectius conservacionistes, i Compromís ha portat les protestes tant al Congrés com al Senat per demanar la vigilància del Govern.

A Moixent, una de les localitats de l’anomenada ‘Toscana valenciana’ i de tradicional cultiu de vinyes, l’ajuntament ha frenat una línia elèctrica d’alta tensió per a evacuar l’energia de diversos parcs solars d’Almansa, i també dos d’aquests parcs solars projectats en el seu sòl. Des del consistori s’ha volgut aclarir que aquest rebuig “no naix, ni molt menys, d’un posicionament en contra de les energies renovables”, sinó que “el camí cap a la transició energètica s’ha de fonamentar des de la conservació de la biodiversitat i els principis de sostenibilitat”.

Una línia similar segueixen a la Font de la Figuera. Ací, l’alcalde Vicent Muñoz ha explicat que actualment els ajuntaments estan en una situació de feblesa, perquè el decret llei “dona peu a la proliferació incontrolada de parcs solars”. “Tenim clar que la transició ecològica de l’energia va amb retard, però no pot fer-se a costa d’altres valors com l’agricultura o el paisatge”, ha declarat Muñoz. “Requerim més ordenació en la implantació, tenint en compte altres qüestions com el valor agronòmic de la terra, la compensació territorial dels municipis que més sòl aporten i la racionalització en l’ús de l’energia fomentant alternatives com l’autoconsum o les comunitats energètiques”, afig.

Uns quilòmetres més al sud, ja a la província d’Alacant, Villena és un altre dels municipis que es veuen com un territori propici per a aquestes plantes. L’ajuntament reconeix almenys una dotzena de projectes per al seu sòl, però que podrien ser-ne encara més. Aquesta situació veu que el desborda i torna a apuntar a aquest decret llei com el principal instigador de la febre fotovoltaica.

Energia alternativa i projectes mixtos

Però tot no són negatives a aquesta mena de projectes, i un dels municipis que obri els braços, pensant ja en el final de la central nuclear el 2030, és Cofrents. En aquesta zona hi ha dos grans projectes previstos: el primer, de 800 hectàrees, es desenvoluparia, a Aiora, Teresa de Cofrents, Zarra i Xarafull, amb una inversió estimada de 186 milions d’euros; el segon, de 250 hectàrees, està projectat en els termes municipals d’Aiora i Zarra, i suposa una inversió de 100 milions d’euros.

Un altre gran projecte és el plantejat per a Llombai, on el parc solar projectat també abasta 400 hectàrees. Però en aquesta localitat de la Ribera Alta a més es mostra una clara aposta per les renovables en detriment de l’agricultura, ja que amb aquest macroprojecte s’ocuparà el 40% del terreny cultivable del municipi.

Altres projectes han optat per una solució ‘mixta’ de combinar la planta fotovoltaica amb el manteniment dels cultius. Són els anomenats projectes ‘agrofotovoltaics’. En aquesta situació estan Picassent i Montserrat, que seran les primeres localitats valencianes, i també espanyoles, que acolliran aquest tipus de projectes. Aquest model innovador suposa combinar cultius agrícoles amb panells solars en altura, que s’instal·len sobre les plantacions.

Davant aquesta dicotomia, l'Ajuntament d'Ontinyent s'ha volgut avançar al problema, ha començat una campanya per a promoure l'autoconsum energètic i la constitució de comunitats elèctriques locals, com a model més sostenible i respectuós amb el territori enfront del de les macroplantes fotovoltaiques. Des del govern municipal s'apunta que el model de l'autoconsum és una alternativa real a aquests parcs solars que “no promouen un canvi cap a un model energètic responsable i d'energia neta, i a més provoquen la destrucció de zones d'especial valor paisatgístic i agrícola solo en benefici dels grans interessos econòmics”.

Finalment, la situació ha espentat Bosc Viu, plataforma valenciana que aglutina a unes quaranta entitats ciutadanes per la defensa dels ecosistemes forestals i un model de desenvolupament rural digne i sostenible, a alçar la seua veu i apel·lar a la Generalitat. Bosc Viu ha enviat un escrit al president de la Generalitat, Ximo Puig, i als responsables de les tres conselleries implicades en la redacció del decret que regula la ubicació d'aquestes infraestructures energètiques, per a demanar la urgent moratòria en l'aplicació de l'esmentada norma i “la revisió i modificació per a evitar les disfuncions i riscos ambientals, socials i econòmics que comporta”.