Dones de mitjana edat sense alternativa laboral: el perfil de la precarietat en el sector de les cures

Durant els últims mesos s’han succeït per tota Espanya concentracions de treballadores del sector de la gerocultura en protesta per les condicions laborals en què es veuen forçades a fer la seua faena. Les manifestacions, convocades pels principals sindicats, s’han esdevingut en comunitats com el País Basc, Galícia, Aragó i Madrid. A la Comunitat Valenciana, el sindicat Intersindical Valenciana denuncia que les condicions de les cuidadores valencianes són “pròximes a l’esclavitud”.

Si bé des del sindicat afirmen que les condicions en l’àmbit públic, malgrat ser obertament millorables, són de salaris “mig dignes”, asseguren que en el sector privat les condicions són deplorables. Un portaveu d’Intersindical exemplifica que la major part de les vegades que les treballadores han de fer un desplaçament per a dur a terme la seua faena es veuen obligades a utilitzar el seu cotxe i no els paguen “ni la gasolina”. A més, explica, en algun d’aquests desplaçaments s’estén l’atenció més enllà del temps normal, i aqueix temps corre a compte de la cuidadora o de l’assistent.

Una de les reivindicacions principals de les treballadores és que se’ls pague un sou digne, concorde a la faena, la preparació i les responsabilitats que exerceixen. “El conjunt de tots els conceptes que tenen en el sou està ajustat al salari mínim interprofessional, a 900 euros bruts mensuals o 1.050 incloent-hi les pagues. Potser el salari base són 752, per exemple, i després, com que no poden cobrar menys que el salari mínim interprofessional, tenen el complement per a ajustar-s’hi”, expliquen des del sindicat.

Igual que passa en molts altres sectors, el nombre d’inspectors és baix i cal detectar la infracció en el moment. També algunes empreses presenten dades falses i algunes comissions poden arribar a afavorir empreses. Des d’Intersindical denuncien que les cuidadores es troben que “si donen la cara, demà estan al carrer i, encara que estiguen cobrant poc, els fa falta per a viure”.

“Estem farts de presentar denúncies i la inspecció a vegades actua… però l’endemà hi tornem. No hi ha una plantilla d’inspectors prou àmplia per a poder cerciorar-se que les coses es facen segons com caldria i moltes vegades les coses es queden com estan. A més, les condicions varien i depenen del centre de treball a què acudisquen”, denuncien des del sindicat.

Sense opcions

El perfil de les cuidadores és predominantment femení, al voltant de quaranta anys. Segons dades del Ministeri de Treball, més del 90% de les persones afiliades a la Seguretat Social en aquest sector són dones. A més, la invisibilitat de la faena que fan, que inclou activitats en salut, però també de treball social i faenes de casa, fa que les seues condicions de treball moltes vegades no es vegen reconegudes.

La majoria de les vegades, si el perfil de la sol·licitant d’ocupació és de menys edat, continuen buscant faena quan veuen les condicions del sector. No obstant això, a certes edats, sobretot a partir de quaranta anys, trobar faena és especialment complicat per a les dones. Aquest tipus de condicions són les que han d’acceptar les treballadores, “perquè no els en queda cap altra i per a poder portar a casa aqueixos 900 euros”. També es donen situacions en què l’empleada feia jornades de fins a dotze hores amb un contracte de mitja jornada.

Les treballadores es queixen que moltes vegades se’ls demana que facen faenes de tota mena, estiguen qualificades o no per a això. S’hi afig una eventual falta d’ajudes materials per a exercir la seua tasca. “Han de tractar amb gent molt pesant i alçar-los sense l’ajuda de res, amb la qual cosa se les veuen i se les desitgen. Tothom no està desemparat; hi ha algunes, la minoria, que tenen les ajudes que necessiten. La resta de la gent és un ”apanya’t com pugues“. Totes les queixes d’aquestes treballadores estan fundades i la inspecció n’és coneixedora, encara que la seua actuació és molt complicada en aquests casos”, denuncia el sindicat.