Un perit, davant la jutgessa de la DANA: “L’Aemet, quatre dies abans, ja dona molta serietat a la magnitud de l’esdeveniment”

Francisco Vallés, enginyer hidràulic, professor de la Universitat Politècnica de València (UPV) i investigador de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (Iiama), va comparéixer com a perit davant la jutgessa de la DANA el 9 de maig passat. La sessió va aclarir dubtes clau de la catàstrofe del 29 d’octubre passat, tal com ha destacat la jutgessa instructora en relació amb les faules sobre el paper –inexistent– de la presa de Forata en el desbordament del barranc de Poio, que va causar la major part de les defuncions. El perit, autor d’un esclaridor model de la inundació, també va defensar les prediccions de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), qüestionades obertament pel Govern de Carlos Mazón i pels seus socis de Vox . “Fa un gran paper, el primer butlletí és el dia 20, dient que vindrà un episodi molt important i, quatre o cinc dies abans, ja donen molta serietat a la magnitud de l’esdeveniment i, el dia d’abans, aquesta previsió és molt fiable”, va afirmar el perit, segons diu l’acta de la seua declaració, a què ha tingut accés aquest diari. “Són molt seriosos en la seua faena”, va postil·lar en referència a l’agència meteorològica. 

El perit es va assabentar el dia anterior a la DANA de la suspensió preventiva de les classes per part de la Universitat de València. Vallés va explicar la definició de l’avís més alt de l’Aemet: “Un nivell de risc roig significa exactament que el perill és extraordinari, els béns i la població vulnerable en zones exposades podrien experimentar danys molt greus o catastròfics”. L’investigador també va assegurar que les mesures de protecció civil, en el context de conques de tipus mediterrani de caràcter torrencial, “han d’activar-se amb la pluja” i que l’Aemet “emet molt pocs avisos de risc roig”. El del 29 d’octubre, activat a primera hora del matí, era el primer del 2024. 

L’investigador de l’Iiama va distingir entre les previsions meteorològiques i les de cabals de rius i barrancs. Aquestes últimes deixen poc de temps d’anticipació, en contrast amb la previsió meteorològica. Es tracta d’“inundacions llampec”, va destacar. 

L’Aemet “treballa amb llindars” i, a les 7.36 del 29 d’octubre, va comunicar que anava a depassar-se el nivell de risc roig. “La comunitat científica i els que treballen amb ell sabien que el que venia era gros, atés que, amb aquestes previsions i acostant-se el dia 29, la incertesa es delimita i disminueix”, indica l’acta de la seua declaració. Malgrat això, “no van rebre cap comunicació, telefonada o sol·licitud de l’Agència Valenciana d’Emergències o alguna Administració pública de competència autonòmica”, va lamentar. 

“Cal gestionar el risc”

El perit va mantindre durant la seua compareixença un to tècnic, encara que també es va referir, de passada, a la gestió davant la catàstrofe per part del Consell. “No sap el que hauria fet, però per descomptat sí que hauria convocat l’òrgan gestor de l’emergència [el Cecopi] amb dies d’antelació”, diu l’acta de la declaració davant la jutgessa instructora. 

“Després”, va afegir, “la pluja és una variable meteorològica que cal processar per a arribar a la variable cabal, que és una variable hidrològica”. “Amb l’experiència prèvia, quan plou tantíssim, el fenomen és extraordinari segur”, va declarar Vallés. I amb les previsions, “es podia entendre que eren previsibles prou desbordaments per a prendre mesures i posar-se totalment en guàrdia, però no es podia saber quant de cabal”. 

Francisco Vallés va apostar per combinar mesures estructurals (obres) i no estructurals. És a dir, combinar actuacions en capçalera i en conques altes i baixes i eines de gestió i de prevenció. Les obres mitigarien les inundacions, però no les evitarien: “Cal gestionar el risc, perquè sempre hem de conviure amb ell”. 

“En aquest cas hauria sigut millor amb les actuacions, això és evident, però s’hauria aconseguit més amb una bona gestió de l’emergència fins i tot que amb les actuacions, perquè [amb] la capacitat per a la qual estaven pensades [les obres] s’hauria desbordat, més tard, però s’hauria desbordat”, va dir el perit.