La Pobla de Vallbona asfixia als agricultors del nord del municipi pel bloqueig d’una depuradora

La gestió urbanística en la denominada zona nord de la Pobla de Vallbona ha derivat en un conflicte social i econòmic que manté bloquejats més de 1.200 habitatges i 350 parcel·les. La Unió Llauradora denuncia una situació de “paràlisi administrativa” i “opacitat” per part de l’Ajuntament que afecta greument els agricultors del sector classificat com a sòl urbà extensiu, un àmbit que la major part prové històricament de sòl rústic.

Els propietaris de la zona nord denuncien que estan en un estat d’indefensió jurídica i econòmica que qualifiquen de “desrequalificació de fet encoberta”. El malestar és especialment profund entre els agricultors que van adquirir parcel·les a l’Ajuntament mateix l’any 2004 a preus de mercat urbà —uns 80 euros per metre quadrat— però que pateixen un bloqueig de llicències des de l’any 2017, i han vist que el seu patrimoni perdia tot valor comercial.

La raó que es dona des de l’Ajuntament és que fins que no es construïsca l’EDAR (estació d’aigües residuals) del Carraixet, que engloba també a Bétera, Serra i Olocau, no es poden donar llicències. Els afectats afirmen que aquesta situació impedeix qualsevol planificació de futur o relleu generacional, ja que les finques, majoritàriament cultivades amb cítrics i hortalisses, estan atrapades en un buit administratiu on no es permet ni l’edificació de nous habitatges ni la rehabilitació dels existents, per molt deteriorats que estiguen.

Davant aquesta paràlisi, els agricultors exigeixen poder urbanitzar de manera provisional mitjançant sistemes d’autodepuració estancs o fosses sèptiques homologades, tal com afirmen que es permet en municipis confrontants com Olocau o Serra que comparteixen el mateix aqüífer i el mateix retard en la depuradora. Sostenen que el silenci de l’Ajuntament davant els seus escrits oficials és “inadmissible” i reclamen un calendari realista que pose fi a una dècada d’incertesa que arruïna projectes familiars i empresarials al Camp de Túria.

La defensa d’Urbanisme: “La pilota està en la teulada de la Conselleria”

Aquest problema és lluitat des del 2015 per Juan Aguilar, regidor d’Urbanisme del partit independent CUPO que en els seus primers huit anys estava en un govern amb Compromís i des del 2023 està amb el PP. Aguilar ha defensat la gestió municipal assegurant que l’Ajuntament ha fet els deures, però es troba lligat de peus i mans per l’Administració autonòmica: “La pilota està en la teulada de la Conselleria des de fa molt de temps”, perquè l’Epsar de competència autonòmica és qui ha de construir prèviament la depuradora.

L’edil explica que fins que l’Epsar no entregue el projecte definitiu de la depuradora, el consistori no pot aprovar els projectes tècnics dels col·lectors locals. D’altra banda, insisteix que no es poden acceptar solucions provisionals com les fosses sèptiques, ja que una consulta feta a la Conselleria el 2017 —llavors amb el govern progressista del Botànic— va confirmar que la llei prohibeix aquest sistema per a atorgar la condició legal de solar. A més Aguilar assenyala que el seu ús massiu “és insostenible mediambientalment per als aqüífers, i econòmicament per als mateixos afectats pels costos de buidatge”.

La portada municipal a la devolució de l’IBI i la revisió cadastral

Pel que fa a les reclamacions econòmiques dels propietaris, l’Ajuntament ha emés una resolució desestimant íntegrament la devolució de l’impost sobre béns immobles (IBI) i la revisió del cadastre. L’informe jurídic municipal sosté que l’IBI grava la titularitat del dret de propietat i no la prestació de serveis urbanístics, per la qual cosa el fet de no tindre clavegueram no eximeix del pagament de l’impost en sòl urbà. A més, el consistori aclareix que els valors cadastrals vigents des del 2011 ja incorporen coeficients reductors de valor (0,60 per a UA i 0,80 per a NU) precisament per tractar-se de terrenys amb el desenvolupament urbanístic pendent.

L’Ajuntament recorda que aquells valors van ser “actes ferms i consentits” que els propietaris no van impugnar en el seu moment, per la qual cosa ara no és possible una revisió amb efectes retroactius.

El projecte definitiu, abans de l’estiu

Per part seua, la Conselleria de Territori ha afirmat que ja s’ha desbloquejat el projecte de la futura depuradora del Carraixet, una infraestructura de gran inversió amb un pressupost de 30 milions d’euros. Així doncs, el govern autonòmic assenyala que el projecte definitiu ja s’ha entregat per a la supervisió, per la qual cosa “el rellotge comença a comptar”, i justifica el retard per la complexitat de l’estació depuradora que també es plasma en el cost econòmic.

Segons el cronograma previst, el document tècnic revisat es lliurarà als alcaldes dels municipis implicats abans de l’estiu del 2026. L’objectiu és que, després de completar el procés d’aprovació i les expropiacions necessàries, la maquinària comence les obres sobre el terreny abans que acabe l’any 2026. Amb aquesta infraestructura, s’espera resoldre el dèficit de sanejament que impedeix legalment el desenvolupament urbanístic i la concessió de llicències en la zona nord.