El cardenal Cañizares denuncia l'ús de la memòria històrica “per dividir” i “reobrir ferides ja curades”

El cardenal Antonio Cañizares ho ha tornat fer. L'arquebisbe de València s'ha ficat en política, i ho ha fet utilitzant la seua carta setmanal, en la qual amb el títol d'Unitat: futur i responsabilitat de tots assegura que s'utilitza la memòria històrica “per dividir, per reobrir de nou ferides ja curades, per confrontar-se”.

No es queda ací Cañizares. El prelat també fa referència als “secessionismes i nacionalismes interessats i ideològics que destrueixen la unitat -ben moral a mantindre-”, al mateix temps que acusa als qui “haurien de ser guies dels pobles i les gents” de “avantposar els seus propis interessos, els de la seua classe o els del seu grup o moviment, els del seu partit o els de la seua ideologia al ben comú, al bé que reuneix i unifica; en lloc de reunir, dispersen”. “Acudeixen a la mentida com a arma per als seus propis 'interessos'”, adverteix el cardenal, qui lamenta que aquests porten “a les gents” a les “perifèries existencials” i lamenta que continuen “alçant-se murs i barreres, alimentant-se l'odi i la confrontació”. “Massa murs ideològics, moltes vegades d'odi, d'afany de domini, de por... massa exclusió”, sosté.

En la seua opinió la “casa comuna” que és Espanya està “amenaçada de destrucció per secessionismes i nacionalismes que donen suport a interessos particulars”. Es tracta, insisteix, d'una ideologia “alimentada i conduïda per falsos pastors o guies, conductors dels pobles que en lloc de reunir, dispersen, que en lloc de servir al ben comú de les persones, dels homes, utilitzen, se serveixen d'ells, els instrumentalitzen”.

Així, adverteix que ens trobem amb la “descomposició, la desintegració, la desvertebración” d'Espanya: “Això és el que tenim o ens disposem en vies de tindre-ho”.

L'avortament, l'eutanàsia, el matrimoni homosexual...

Un altre dels aspectes als quals es refereix l'arquebisbe de València en la seua missiva és l'avortament. Explica que “en la nostra pàtria” existeix una situació de “divisió i desconcert” que s'accentua en temes com “la protecció del naixent o de la mare gestant, o la vida terminal [en clara referència a l'eutanàsia]”. També parla de la “divisió i el conflicte” que genera la posició davant la família “assentada sobre la ferma base de la veritat del matrimoni entre un home i una dona com a unió d'amor estable, indissoluble, entre tots dos, reconeguda legalment i oberta a la vida”.