Carmen Montón, la 'consellera roja' en dificultats
Carmen Montón (Burjassot, 1976), esguitada també per l'escàndol dels màsters de la Universitat Rey Juan Carlos, va ser fitxada per Pedro Sánchez el mes de juny passat per a formar part del seu Consell de Ministres procedent del Govern valencià de Ximo Puig, on també ocupava la cartera de Sanitat. En el Consell del Pacte del Botànic, format per PSPV-PSOE i Compromís amb el suport parlamentari de Podem, la 'consellera roja' va protagonitzar algunes de les decisions clau de la legislatura: l'eliminació del copagament farmacèutic, la recuperació de la sanitat universal -que va ser recorreguda davant el Tribunal Constitucional per l'Executiu de Mariano Rajoy- o la reversió del model de privatització de la sanitat pública valenciana impulsat per l'expresident de la Generalitat i exministre de Treball Eduardo Zaplana, hui a la presó com a conseqüència de la 'operació Erial'. També es va mostrar contrària a l'homeopatia, una pràctica a la qual li va declarar la guerra des de la conselleria.
Feminista reconeguda i vinculada al partit des de Joves Socialistes, Montón ha sigut diputada en el Congrés, on va ser ponent de la llei de l'avortament i de la llei del matrimoni homosexual en l'època de José Luis Rodríguez Zapatero.
Responsable d'Igualtat en l'executiva federal socialista de Pedro Sánchez, va ser un dels suports del llavors secretari general del PSOE. Posteriorment, a l'octubre de 2016, es va fer a un costat durant el colp d'estat impulsat per la presidenta andalusa Susana Díaz que va acabar amb el cap del hui president del Govern. Aqueixa indefinició, que va contrastar amb el seu respatler a Sánchez en la seua carrera a la secretaria general del PSOE, va estar provocada pel fet que formava part del Consell de Ximo Puig, un dels barons que va propiciar la caiguda de Sánchez.
Montón va confirmar aqueixa alineació amb Puig recolzant la seua candidatura a la reelecció com a secretari general dels socialistes valencians en contraposició amb Rafa García, el candidat avalat per l'actual ministre de Foment, José Luis Ábalos, i per tant, pel mateix Sánchez.
Aquest distanciament de Sánchez no va impedir que el nou president del Govern l'elegira per al seu Consell de Ministres, tal vegada per les seues polítiques progressistes en la Generalitat Valenciana, tal vegada perquè era considerada per Puig i els seus afins una pedra en la seua sabata.
Com a ministra, en els tan sols cent dies que porta com a responsable de Sanitat ja ha protagonitzat una de les decisions clau en el Govern: la recuperació de la sanitat universal, revertint la decisió adoptada en el seu moment per l'Executiu de Mariano Rajoy.
Montón, qui ja va respondre en les Corts Valencianes sobre el seu títol de màster a una pregunta del diputat no adscrit (ex del PP) Miquel Domínguez, es converteix així en la segona ministra en serioses dificultats en el Govern de Sánchez. El primer va ser el també valencià Màxim Huerta, extitular de Cultura, qui només va durar uns dies en el Consell de Ministres. Huerta va haver d'abandonar el càrrec després que es coneguera que va ser condemnat per defraudar a Hisenda.
