L’emergència sanitària i les ajudes econòmiques per a pal·liar la crisi han marcat el curs en el parlament valencià

La instal·lació de mampares entre escons va marcar l’inici del que semblava ser el curs parlamentari de la “nova normalitat”, una idea que les institucions havien anat traslladant des de la desescalada de restriccions. Les Corts Valencianes van reiniciar l’activitat presencial al setembre després d’uns mesos híbrids en què van predominar les videoconferències i els vots telemàtics.

L’activitat parlamentària, com la resta de les formes de treball, ha hagut d’adaptar-se a la pandèmia. I no sols en els aspectes formals com ara aforament, distàncies i màscara, sinó en la seua raó legislativa. La irrupció de la Covid-19 i el confinament van interrompre plens, comissions i proposicions i, encara que a l’estiu les previsions semblaven optimistes, també ha condicionat al complet les prioritats parlamentàries.

En el període de sessions que va arrancar al setembre del 2020 i acaba aquest mes de juliol, el parlament autonòmic ha centrat el gros de la seua activitat a convalidar els decrets d’emergència del Govern valencià per a accelerar les ajudes econòmiques als sectors més ressentits per la crisi. Dels 15 decrets que la cambra ha convalidat, 11 tenen relació directa amb la pandèmia, des dels que van regular el règim sancionador per incompliment de les mesures fins als plans de recuperació. Entre aquests destaca l’habilitació del fons de resiliència o el Pla Resistir, a més de decrets específics que canalitzen les ajudes a empreses, autònoms, transport públic, oci nocturn i artesania. En l’últim ple, malgrat els vots en contra del PP i Vox, la majoria parlamentària va aprovar la creació del Fons de Cooperació Municipal, un instrument financer de la Generalitat Valenciana i les diputacions per a fer costat a les entitats locals en l’eixida de la crisi.

Quant a les lleis, segons el balanç que va oferir el president de la cambra, Enric Morera, han tirat avant cinc propostes, a més de la Llei de pressupostos i la Llei de mesures fiscals, que es tramiten de la mà. Els partits del Pacte del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) han aprovat la Llei de creació de l’Institut Cartogràfic, la dissolució del Col·legi de Delineants i Dissenyadors Tècnics de Castelló, la reforma del Síndic de Greuges, la creació dels col·legis professionals d’Economistes a Castelló i Alacant i la Llei de funció pública. Aquesta última, la de més importància, era un projecte heretat de la primera legislatura progressista, que regula l’Administració pública autonòmica i ha causat múltiples tensions entre socis, entre altres qüestions pel nivell d’obligatorietat de coneixement del valencià del personal que presta els serveis al ciutadà.

Però al marge de l’emergència sanitària, el parlament autonòmic ha aconseguit avançar en dos estudis clau que es van encarregar abans que la Covid fora una companya de viatge. El primer, relacionat amb el canvi climàtic, és el dictamen de la comissió d’estudi sobre les inundacions del Baix Segura, una comarca assetjada per episodis de gota freda i DANA, que, segons els experts, seran cada vegada més freqüents a causa del calfament de la Mediterrània. La comissió va analitzar la idiosincràsia de la comarca, va concloure que l’urbanisme salvatge ha contribuït a agreujar els riscos i planteja una sèrie d’actuacions per a pal·liar futurs danys.

El segon, un projecte ambiciós per a canviar costums: l’estudi d’usos del temps per a impulsar polítiques de racionalització horària amb perspectiva de gènere. La comissió d’usos del temps va prolongar els seus treballs durant un semestre i va comptar amb les aportacions de més de mig centenar d’experts en diferents camps –economia, gènere, medi ambient, sociologia, medicina...– amb l’objectiu de dibuixar un model de vida que permeta a les persones el seu desenvolupament en condicions de benestar, fent atenció especial a la salut física i mental. La comissió va concloure que cal avançar cap a un model de vida que no tinga com a epicentre el treball, amb jornades més reduïdes i flexibles, i centrar-se en la cura de les persones.