L’Acord del Botànic, del pacte d’investidura al de govern
Del genèric al concret. L’evolució de l’Acord del Botànic, el pacte polític sobre el qual se sosté el Consell que presideix Ximo Puig, s’ha plasmat en un document que la comissió de seguiment va aprovar dimarts i que, segons s’ha anunciat, inclou unes 200 mesures noves.
Fins un cert punt, aqueixa ampliació obeeix a l’interés del líder de Podem, Antonio Montiel. La formació morada va posar sobre la taula 128 mesures elaborades a partir d’una consulta popular, però el document ha anat més enllà de les seues propostes i en la mesa de negociació s’han tingut en compte fins i tot informes d’impacte econòmic aportats des de diverses conselleries per a decidir si s’apostava o no per una o altra mesura.
Com explica un dels integrants de la comissió de seguiment, si en la signatura del pacte, el juny del 2015, la negociació es va cenyir a un “acord d’investidura” per desig exprés de Podem, que va decidir llavors no entrar en l’executiu liderat per Ximo Puig i Mónica Oltra i es va limitar al suport parlamentari, al cap d’un any i mig s’ha elaborat una cosa que “s’aproxima bastant a un acord de govern”.
És “quasi” un acord de govern, entre altres coses, perquè Podem no s’ha incorporat al Consell, a pesar de la voluntat manifesta de Montiel i altres dirigents per aconseguir-ho, però recull ara mesures més concretes que pretenen alimentar la resta de la legislatura.
Les tres formacions implicades en el Pacte del Botànic coincideixen que l’ambient intern és “bo” i que la negociació s’ha desenvolupat “sense dificultats”, a pesar del malestar que ha causat el suport de Ximo Puig a la decisió del PSOE d’abstenir-se per a permetre la investidura de Mariano Rajoy. Tant Compromís com Podem han criticat als socialistes aqueixa decisió i aquests últims s’han defensat de manera no sempre afortunada. Les declaracions del portaveu parlamentari del PSPV, Manuel Mata, titlant de “postureig” aqueixes crítiques no han caigut bé en les altres dues forces, que assenyalen el perfil més suau del mateix president Puig.
Podem, el soci parlamentari que no s’ha integrat finalment en el Consell a causa de les seues discrepàncies internes que han fet que no arribara a demanar formalment aqueixa incorporació, mantindrà el perfil crític i la distància que ha assajat en el primer tram de la legislatura, però la seua implicació en les polítiques del Pacte del Botànic continuarà sent notable.
Com a exemple d’aqueixa implicació, destaca la redacció dels Pressupostos de la Generalitat per al 2017. La formació dels cercles ha mantingut reunions amb totes les conselleries de la Generalitat amb vista a la preparació dels comptes autonòmics de l’any que ve. Això no impedirà que Podem presente les seues pròpies esmenes als Pressupostos per marcar el seu marge d’acció política, com ha ocorregut amb altres debats legislatius, però el Consell té garantida l’estabilitat en les qüestions fonamentals de les seues polítiques.
Precisament el suport a l’executiu autonòmic des de les Corts Valencianes, en què hi ha hagut durant el primer any i mig tensions i desajustos, s’ha abordat també en el marc de la comissió de seguiment del Pacte del Botànic. Les tres formacions implicades han acordat un mecanisme de “coordinació parlamentària” per als debats de més importància.
