Més Compromís, dia 1: a la cerca del projecte plurinacional des de les esquerres

Àgueda Micó, coordinadora de Més Compromís.

En el debat entre pragmatisme i essència identitària es va imposar el pragmatisme. El VIII Congrés del Bloc Nacionalista Valencià, rebatejat com Més Compromís, obri la formació a una nova etapa que busca eixamplar la base social del valencianisme polític acostant el seu discurs a les formacions d’esquerres. Una manera de construir país teixint xarxes amb altres moviments que lluiten per l’autogovern en els territoris respectius, cosint majories amb un discurs de classe, feminista, ecologista i antifeixista.

La candidatura liderada per Àgueda Micó, que revalida el càrrec, ha obtingut el suport del 62% dels delegats d’un congrés que buscava ser obert a tots els militants de Compromís, però que les restriccions de la pandèmia van obligar a canviar per aquest sistema de designació. La branca majoritària de la coalició, el segon partit en el Govern de Botànic, allunya del seu nom l’etiqueta nacionalista i valenciana que va introduir en l’última refundació, quan el 1996 Unitat del Poble Valencià va passar a dir-se Bloc Nacionalista Valencià. Un 56% dels delegats han avalat la tesi de renom, quasi un 80% les propostes d’estatuts i polítiques i un 62% l’estructura executiva.

La del nom ha sigut la principal pugna del congrés, que excedeix allò simbòlic. Canviar la marca política implica “obrir” el valencianisme a altres moviments, reformular el concepte de “sobirania”, com marca la ponència defensada pel conseller d’Educació i ara coordinador polític, Vicent Marzà, adaptant-la a nous marcs. Més Compromís es defineix com “l’organització política unitària del nacionalisme valencià progressista, d’esquerres, ecologista, feminista i antifeixista” després de l’aprovació dels estatuts. I, asseguren els seus dirigents, no renuncia a res: “El que fem és fer passos avant en la construcció d’aquesta sobirania popular del poble valencià i fer-ho a més ampliant la base, arribant a molta més gent, per a arribar al partit hegemònic”, indicava Marzà, que incorporava qüestions com la renda bàsica universal o la defensa dels drets LGTB a l’estructura del partit.

Davant del debat identitari, la postura guanyadora propugna sumar per ser útils, ser majoria per aconseguir polítiques transformadores. Per fer-ho, en els ajuntaments, en els governs autonòmics i en el Govern central, a qui adverteixen de la necessitat d’“escoltar” els territoris, en l’Espanya perifèrica. Micó, abrigallada per dirigents de Més País, Més Balears, Eusko Alkartasuna, Chunta Aragonesista, els andalusistes, entre altres territoris, sentenciava que el Govern central ha d’entendre la diversitat espanyola: “L’Estat espanyol serà plurinacional o no serà”. Des d’Íñigo Errejón, líder de Més País, fins a Eba Blanco, d’Eusko Alkartasuna, passant per Nova Canàries, els representants de l’Espanya plurinacional compartien la tesi de teixir aliances.

La realitat de l’Estat és “una realitat que necessita ser entesa” i les forces que la conformen amb representació en el Congrés necessiten “cooperar perquè el govern central entenga que no es pot construir un estat sense tindre en compte la gent que hi viu”. En el seu discurs de clausura, Micó va indicar: “Estem en un moment essencial, perquè l’extrema dreta i la dreta extrema volen tornar i ho volen fer des del centre, des de Madrid”; per això és important que les forces perifèriques tixen una xarxa.

La vocació d’obertura i la cerca d’aliances es va evidenciar en els convidats al tancament. Representants dels partits que conformen el Pacte de Botànic, els seus aliats de Govern; representants dels partits amb què pacten en el Congrés; representants de les formacions que componen Compromís i representants dels sindicats, de les unions de treballadors, de les reivindicacions que han anat florint en les últimes dècades, des del finançament fins al dret civil; d’aquells col·lectius que Més Compromís vol sumar a la seua idea de partit moviment.

L’aposta per reforçar la coalició amb Compromís no es va evidenciar només amb el canvi de nom. Una àmplia representació dels seus dirigents, encapçalats per Mónica Oltra, va assistir a l’acte de tancament. La vicepresidenta del Consell i portaveu de la coalició va pronunciar el discurs més llarg en el conclave, només per darrere del de la reelegida Micó, en què va recordar les reivindicacions de la formació: finançament autonòmic, gestió pública de la sanitat, oposició a l’ampliació del port de València, lleis feministes i transinclusives. Oltra va deixar caure la possibilitat d’“anar una mica més enllà” en Compromís, una picada d’ullet a la federació de partits que planteja el fins ara Bloc: “En aquest congrés guanyem tots, guanya el poble valencià i guanya Compromís (...) L’important no és com es diuen les coses, quin continent tenen, són les persones que formen els projectes”, va afegir.

El projecte de la secretària general aspira a aconseguir l’“hegemonia social i política per al País Valencià” a obtindre la força suficient per a ser “útils” per a les majories. Construir majories és reforçar la coalició amb Compromís, construir el Govern del Pacte del Botànic, construir plurinacionalitat. Teixir una xarxa diversa, però teixir-la des de baix, construint majories, construint poble.

Etiquetas

Descubre nuestras apps