La pressió dels ginecòlegs paralitza la consideració de la violència obstètrica com a masclista en la llei valenciana

La violència obstètrica no tindrà la consideració de violència contra les dones en la llei valenciana, però la prevenció sí que es considerarà un dret. La pressió dels col·lectius mèdics, especialment de les unitats de ginecologia i obstetrícia, i el rebuig de la Conselleria de Sanitat, han portat els partits que componen l’Acord del Botànic a explorar altres vies per a lluitar contra les males praxis durant l’embaràs i el part.

Els partits van plantejar incorporar la violència obstètrica com una forma de violència masclista, modificant la llei homònima i establint-ne la definició com un epígraf més al costat de la violència física, psicològica o econòmica. La dimissió de dues ginecòlogues responsables de les unitats de violència de gènere dels seus hospitals i les protestes dels col·lectius mèdics, que consideraven que recollir aquests supòsits els criminalitza, va provocar un debat entre les forces progressistes, al qual es va sumar la Conselleria de Sanitat.

La falta de definició d’aquesta violència –l’OMS es refereix a diverses pràctiques diferents en multitud de països– i l’equiparació als maltractaments o la mutilació genital va agitar les queixes del personal sanitari, que advoca per una revisió dels protocols des dels departaments de Salut Pública i creuen que la consideració de violència masclista pot donar lloc a equívoc i trencar la confiança metge pacient. Entre els parlamentaris un altre debat és si tota forma de violència contra les dones ha de legislar-se com a violència masclista, atés que la seua concepció rau en aquella que es produeix per diferències estructurals de poder basades en la construcció del gènere.

Després d’unes quantes setmanes de reflexió i analitzant altres legislacions autonòmiques, PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida han arribat a un acord dimarts perquè la prevenció de la violència obstètrica s’incorpore com un dret de les dones en l’àmbit sanitari. Així doncs, les tres formacions han subscrit una esmena que afig un article a la Llei de salut pública valenciana per “garantir les mesures proclius a combatre la violència obstètrica definida segons l’Organització Mundial de la Salut”.

En la seua declaració, l’OMS indica que “el maltractament, la negligència o la falta de respecte en el part poden constituir-se en una violació dels drets humans fonamentals de les dones, descrits en les normes i els principis internacionals de drets humans”. L’organisme fa una crida contra “el maltractament, la negligència o la falta de respecte en el part”, tot i que reconeix que no hi ha una definició unànime sobre quines pràctiques constitueixen aquesta violència i el buit existent en els estudis a escala global. L’OMS subratlla que “en particular, les embarassades tenen dret a rebre un tracte igual de digne que altres persones, a tindre la llibertat de sol·licitar, rebre i transmetre informació, a no patir discriminació i a obtindre el nivell més alt de salut física i mental, inclosa la salut sexual i reproductiva”. És precisament en els aspectes del consentiment informat en què se centren les crítiques de les mares, les matrones i altres parts que intervenen en el procés a les praxis mèdiques.