Una de cada tres atencions dels serveis LGTBI de la Comunitat Valenciana és a persones trans

“Com el simi Pere el Roig es dirigia als científics, jo em dirigisc hui a vostés des de la gàbia de l’«home trans». Jo, cos marcat pel discurs mèdic i legal com a «transsexual», caracteritzat en la majoria dels seus diagnòstics psicoanalítics com un «malalt mental» en més o menys grau, com un «disfòric de gènere», o estant, segons les seues sofisticades i nocives teories, més enllà de la neurosi, a la vora o fins i tot dins de la psicosi, havent sigut incapaç, segons vostés, de resoldre correctament un complex d’Èdip o una enveja del penis”. Al desembre del 2019, el filòsof burgalés Paul B. Preciado va pronunciar un discurs davant uns quants milers de psicoanalistes a l’Escola de la Causa Freudiana a París, valent-se del mestre de l’absurd, “del mestre de totes les metamorfosis, del millor analista dels excessos que s’amaguen sota la teulada de la raó científica i de la bogeria que pren el nom compartit de salut mental: Franz Kafka”.

Preciado, que es defineix com a home trans no binari, es va dirigir a l’acadèmia “des d’aquesta posició de malalt mental en què vostés em col·loquen”. “Jo soc el monstre que us parla. El monstre que vosaltres mateixos heu construït amb el vostre discurs i les vostres pràctiques clíniques. Jo soc el monstre que s’alça del divan i pren la paraula, no com a pacient, sinó com a ciutadà i com el vostre semblant monstruós. Jo, com a cos trans, com a cos de gènere no binari, a qui ni la medicina, ni la llei, ni la psicoanàlisi reconeixen el dret a la paraula, ni la possibilitat de produir discurs o una forma de coneixement sobre si mateix”, va prosseguir a la sala parisenca.

Si a un dels filòsofs espanyols més internacionals en l’actualitat se li nega la condició humana, l’estigma i la violència per als anònims es multiplica. L’organització de l’Orgull LGTBI ha decidit centrar la seua reivindicació per al 2021 en la sigla T, enmig de la forta disputa entre els partits que conformen el Govern de coalició a Espanya. “Els drets humans no es negocien, es legislen: llei integral trans ja”, serà el lema principal de les manifestacions en les capitals per al pròxim 24 de juny. La convocatòria coincideix amb el quart aniversari de l’entrada en vigor de la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere a la Comunitat Valenciana, abreujada com a Llei trans, la primera norma legal de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives del Govern valencià.

Les dades del primer informe sobre la llei mostren que les persones trans “són el col·lectiu més vulnerable de la població LGTBI i els que més recursos necessiten per a arribar a la igualtat efectiva”, segons la vicepresidenta valenciana, Mónica Oltra. L’objectiu fonamental de la llei, aprovada el 2017 per tots els grups, excepte el PP, era despatologitzar la transsexualitat –almenys en l’àmbit de les competències autonòmiques–. És a dir, deixar de tractar les persones trans, homes, dones o no binàries, com a malaltes mentals. La llei permet el canvi del nom i sexe sentit en la documentació administrativa de la Generalitat, en la targeta SIP i l’ús del nom sentit en els centres educatius, des de col·legis fins a universitats. Inclou una cartera de prestacions sanitàries –psicoteràpia, hormonació i tractament farmacològic i cirurgies–, així com serveis de suport i intervenció psicosocial, que reben el nom d’Orienta LGTBI. És “una norma generadora de drets que ha canviat la vida de moltes persones que han patit, i continuen patint, una forta discriminació en tots els àmbits de la vida”, insistia la vicepresidenta en la presentació del balanç.

L’informe elaborat pel Consell Consultiu Trans, organisme previst en la llei, serà remés a les Corts Valencianes per al seu estudi en els pròxims dies i mostra la vulnerabilitat especial del col·lectiu. Durant el confinament, entre els mesos d’abril i maig del 2020, es van fer 726 atencions a persones trans, la majoria per falta de recursos bàsics –alimentació i subministraments– o problemes d’ansietat a causa del confinament, fruit de no romandre en un espai segur. Des de la seua posada en funcionament al juliol del 2019, el servei Orienta ha dut a terme 3.152 atencions que corresponen a 578 persones trans; una de cada tres atencions que fa Orienta és a una persona trans, i d’aquestes, una de cada quatre correspon a persones trans estrangeres, la qual cosa evidencia més vulnerabilitat d’aquest col·lectiu. La Generalitat Valenciana ha detectat 49 casos d’agressions trànsfobes a través dels serveis d’emergències autonòmics.

En els quatre anys d’aplicació de la norma, que ha anat desenvolupant-se gradualment, s’han tramitat 39 sol·licituds de canvi en la documentació administrativa, la majoria (el 38,5%), de persones entre 18 i 30 anys d’edat. Entre el 2017 i el 2020 el sistema sanitari públic valencià ha fet 712 canvis de nom del SIP i 565 intervencions quirúrgiques, i només l’any passat 239 persones van rebre atencions psicoterapèutiques i 261 tractaments de teràpia hormonal i farmacològica. En tots els casos, el grup d’edat més gran de les atencions es concentra entre els 18 i els 30 anys, la qual cosa per a l’executiu autonòmic es tradueix en més necessitat d’atenció en etapes primerenques, que hi ha més dificultat d’accés al recurs a mesura que augmenta l’edat i la menor esperança de vida del col·lectiu, fruit d’una vulnerabilitat extrema durant dècades.

Una llei estatal que desenvolupe les competències

La vicepresidenta del Consell i la vicepresidenta del Consell Consultiu, Kristal Calvo, van aprofitar la presentació del balanç per a reivindicar al Govern central una normativa específica de despatologització i garantia de drets de les persones trans. Oltra va traslladar la reivindicació a la ministra d’Igualtat, Irene Montero, i dilluns va insistir en la urgència: “Nosaltres hem arribat fins a l’últim mil·límetre que hem pogut, però ara la pilota la té en la teulada l’Administració general de l’Estat i espere que no estiga encalada”, ha ironitzat. La vicepresidenta i els col·lectius reclamen una norma estatal que “harmonitze” la legislació espanyola, que permeta desenvolupar altres aspectes com el canvi de sexe registral i que s’adapte a altres normes europees.