Es pot convertir Antifrau en la 'policia patriòtica' del PP valencià?

L’Agència de Prevenció i Lluita Contra el Frau de la Comunitat Valenciana ha quedat en evidència amb la seua investigació a l’excomissionat del Govern d’Espanya per a la DANA, José María Ángel Batalla. L’entitat que presideix el candidat escollit pel PP i Vox en les Corts Valencianes, Eduardo Beut, va fer un procés exprés entre el 9 d’abril i el 7 de maig (15 dies hàbils amb la Setmana Santa pel mig) amb unes duríssimes conclusions sobre la falsificació del títol del polític socialista sense haver informat ni donat audiència a l’afectat per a poder defensar-se, com marca de manera clara l’article 10 de l’Agència Antifrau.

Aquesta ràpida i secreta actuació de l’Agència s’entén millor quan es coneixen la cronologia dels fets i les persones que hi han intervingut i han tingut accés a l’expedient en la Diputació de València, que va acabar ventilat en els mitjans de comunicació quan feia nou mesos de la DANA el 29 de juliol passat. Més de tres mesos després d’acabada la investigació d’Antifrau i malgrat derivar la responsabilitat de donar audiència al treballador públic afectat, la institució provincial encara no ha recaptat la versió del comissionat ja dimitit.

El dijous 3 d’abril de 2025, el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, va fer una revolució en el seu equip i, entre altres canvis, va entregar la gestió dels recursos humans a una de les seues diputades de més confiança, Remedios Mazzolari. Mazzolari és regidora en l’oposició a Llíria, capital del Camp de Túria i localitat pròxima a l’Eliana, municipi de què va ser alcalde José María Ángel. De fet, Ángel i Mazzolari són dos vells coneguts de la política municipal a la comarca. Al cap de poques setmanes de l’arribada de Mazzolari a la gestió de personal, dimitia el cap de Recursos Humans dependent de Mazzolari i accedia al lloc clau María Escamilla Faus, exinterventora de Gavarda i una habilitada nacional de la màxima confiança del president Vicente Mompó.

Quatre dies després de l’arribada de Mazzolari a l’àrea de Personal, el dilluns 7 d’abril, es va presentar en l’agència Antifrau una denúncia anònima contra José María Ángel Batalla en què s’aportava documentació clau. La denúncia estava tan ben presentada que el director d’Antifrau li va donar màxima prioritat i va requerir als seus funcionaris que iniciaren la investigació. Malgrat la Setmana Santa, en la Universitat de València va ser festa entre el 17 i el 29 d’abril, els investigadors van aconseguir confirmar gràcies a les seues gestions en la universitat i la diputació que José María Ángel va entregar un títol fals per a obtindre el lloc de funcionari, cosa que van considerar indicis d’un “il·lícit administratiu disciplinari”. El 7 de maig van tancar les seues conclusions i, el mateix dia, Beut va sol·licitar un informe que l’avalara per a no haver donat audiència a José María Ángel i a dos funcionaris afectats més.

L’expedient complet amb les seues demolidores conclusions i sense la versió dels afectats es va enviar aquests dies al departament de personal de la Diputació de València perquè donara audiència als afectats, “a l’efecte de garantir degudament el seu dret a la defensa”. Però la Diputació de València no va moure ni un paper ni va cridar els acusats per l’Agència Antifrau. El 29 de juliol, la resolució íntegra acabava en els mitjans de comunicació i es convertia en un escàndol nacional, just quan la diputada del PP Noelia Rodríguez acabava de dimitir per mentir en el seu currículum. Amb l’informe en mans de la premsa, que només custodiava la Diputació de València i Antifrau, va ser la primera vegada que José María Ángel podia donar la seua versió i va anar als periodistes. El dia 29 a la nit, el comissionat va enviar un comunicat amb les seues al·legacions. El 31 a primera hora va dimitir.

El mateix dia 31 de juliol, la Diputació de València va anunciar que obrirà “expedients d’informació reservada” a José María Ángel i la seua dona, la subdirectora del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), Carmen Ninet, perquè aportaren les titulacions que acrediten que compleixen els requisits dels seus llocs de funcionaris en la institució provincial.

Per què la Diputació de València no va requerir el títol a José María Ángel quan va rebre l’expedient d’Antifrau al mes de maig i només ho va fer quan l’escàndol estava en tots els telenotícies nacionals? Per què l’Agència Antifrau va decretar secreta una investigació quan ja havia acabat la seua investigació? Si hi havia tant d’interés a esclarir els fets, per què la Diputació de València el dia 11 d’agost encara no s’ha posat en contacte amb José María Ángel perquè explique els dubtes que suscita el seu currículum?

Eduardo Beut va complir el 24 de juliol passat un any al capdavant de l’Agència Antifrau i en menys de 13 mesos ha portat la institució a les seues cotes més baixes de credibilitat, a més d’haver trencat la col·laboració amb la Fiscalia Anticorrupció. Però la seua actuació en l’expedient del comissionat de la DANA va molt més enllà, és un atac als drets fonamentals de l’afectat. No pot ser que l’entitat que presideix faça un expedient amb unes conclusions tan demolidores i no done audiència a l’afectat. No li permeta al·legar i aportar documentació. Fins i tot, no li done l’opció dimitir sense ser arrossegat per la plaça pública.

Perquè els investigadors de l’Agència Antifrau són autoritat i poden obtindre una gran quantitat d’informació dels funcionaris de l’Administració pública i les persones vinculades a aquests procediments. Tots aquests recursos utilitzats de manera injusta poden convertir-se en un instrument perillosíssim al servei d’interessos espuris. Malgrat que les investigacions puguen ser encertades o siguen versemblants, no deixar explicar-se l’afectat és saltar-se límits fonamentals. És fer el joc a qui vol utilitzar políticament l’entitat per a erosionar els seus rivals polítics.

Una investigació idéntica amb audiència

Una investigació idèntica a la del comissionat feta per l'Agència Valenciana Antifrau fa uns quants anys a cinc policies locals de La Nucia que van aconseguir una plaça sense tindre la titulació sí que va comptar amb la versió dels agents. L'agència va rebre una denúncia anònima contra els policies. Després de fer unes investigacions els va reclamar els títols. Quatre dels cinc no els van poder lliurar perquè no en tenien. Un cinquè el tenia però obtingut anys després d'aconseguir la plaça. L'Agència, després d'escoltar les al·legacions, va concloure que l'ajuntament havia d'anul·lar els nomenaments. Va responsabilitzar el consistori per no haver estat prou diligent en l'acreditació dels mèrits dels aspirants i no va reclamar cap diners als policies, que van perdre el lloc de funcionari.

El Ministeri de l’Interior del Govern de Mariano Rajoy va muntar una policia per a perseguir els seus rivals polítics d’esquerres i independentistes. Esperem que l’Agència Valenciana Antifrau no acabe convertint-se en un instrument de persecució política per no donar les mínimes garanties.