El problema dels infrahabitatges s’agreuja a València: 384 menors viuen en assentaments de barraques

Els fenòmens d’exclusió residencial s’agreugen a València a un ritme preocupant. Més de 1.100 persones viuen ja en poblats de barraques en la capital, amb almenys 384 menors en condicions de gran vulnerabilitat, segons informació del mateix consistori traslladada per l’oposició. La xifra implica un creixement d’un 8% de les persones només en un any, una dada que pot fluctuar, i que es distribueix de manera irregular per l’urbs.

En tot just tres anys, segons ha denunciat Compromís, assentaments com el de l’antic circuit urbà de Fórmula 1 o el bloc de Portuaris han multiplicat la grandària. Tots dos assentaments es localitzen en el districte marítim, prop del port de València, i superen el centenar de persones comptabilitzades. El cas del circuit urbà és especialment rellevant: ha passat de 21 persones l’any 2022 a 114 l’any 2025, segons dades del mateix consistori, que coincideixen amb l’expulsió de les persones sense llar que pernoctaven en l’antic llit del Túria, iniciada la passada primavera.

Així mateix, durant l’any passat es va detectar un altre assentament en el camí de Montcada, una part d’horta limítrofa de la ciutat, que té prop de 17 persones. A la ciutat hi ha ja 1.342 persones en més d’una desena d’assentaments, que es concentren en les zones perifèriques de la ciutat. Cada vegada són més dones i famílies amb menors a càrrec, apunta l’oposició, una anàlisi que concorda amb la que fan les entitats socials.

La coalició Compromís assenyala que està produint-se un increment “accelerat” de persones que viuen en assentaments i infrahabitatges a la ciutat, una realitat “invisibilitzada” La seua portaveu, Papi Robles i la regidora Lucía Beamud recalquen que “els assentaments que creixen més són els més allunyats dels serveis. Això no és casualitat, és conseqüència directa d’un model que expulsa les persones fora de la ciutat visible”. En concret, apunten que el fenomen d’exclusió es concentra especialment en barris com el Cabanyal (amb 363 persones), Quatre Carreres (280) o Sant Marcel·lí (183), així com en assentaments perifèrics en creixement.

Les regidores de l’oposició critiquen la falta de recursos socials per a la població més vulnerable, com el tancament de recursos (l’alberg del Carme o l’Oficina pel Dret a l’Habitatge), així com el “fracàs” del projecte pilot d’intervenció en assentaments. A més, ha destacat que el 2025 el govern de Catalá només va executar el 50% del pressupost destinat a assentaments, mentre algunes partides específiques tenen una execució del 0% i hi ha més de 3.000 sol·licituds d’empadronament sense resoldre. En compte d’això, el consistori del PP i Vox ha impulsat una oficina antiocupació que a penes registra denúncies —12 al mig any— i posa el focus en fraus en el padró municipal.

L’Ajuntament de València, que no nega les dades, acusa la coalició valencianista de generar “alarmisme” i insta el partit a reclamar recursos al Govern central, com a socis parlamentaris. “Els escassos mitjans de personal i econòmics que destina el Govern Central en immigració” fan que “moltes persones hagen de ser ateses pels Serveis Socials per la falta de resposta del Govern central i la Delegació de Govern, per la qual cosa és València qui assumeix les necessitats bàsiques d’aquestes persones, al final els ajuntaments han d’assumir el buit d’una competència estatal”, denúncia l’edil de Serveis Socials, Marta Torrado.