La resolució del contracte amb Ribera Salud per la presumpta reutilització de catèters exposaria a la Generalitat a indemnitzacions milionàries

“Si detectàrem alguna mena d’irregularitat, la contundència l’aplicaríem i prendríem algun tipus de mesura”. El conseller de Sanitat del Govern valencià, Marciano Gómez, es va pronunciar en aquests termes fa poc preguntat per la continuïtat de Ribera Salud com a empresa gestora de l’Hospital del Vinalopó, després de l’escàndol desfermat pel correu d’un alt càrrec de l’empresa destapat per elDiario.es en què s’insta el personal a reutilitzar catèters d’un sol ús per a estalviar.

Gómez no va especificar si per mesures contundents s’entén la possible rescissió del contracte, una mesura que reclamen tant el PSPV com Compromís, que portaran el cas davant la Fiscalia, a més de la Plataforma per la Reversió del Vinalopó, que va fer una protesta dijous a les portes del centre hospitalari alacantí. No obstant això, a la vista de les condicions del contracte que va prorrogar el maig de l’any passat el Govern valencià fins al 31 de maig de 2030, no seria ni molt menys senzill i, segons diverses fonts consultades, podria donar peu a una guerra judicial amb reclamacions milionàries per part de l’empresa.

La raó és perquè, segons el document de formalització de la pròrroga de cinc anys, l’Administració es compromet a abonar a la mercantil d’entrada un total de 826,7 milions d’euros. Descomptant els 82,6 milions previstos per a l’any 2025, a l’Administració valenciana encara li quedarien per pagar a Ribera Salud 744,1 milions pels quatre anys que li queden de concessió.

El motiu d’aquest litigi, més que probable, és que cap de les clàusules que figuren en el contracte com a motiu per a resoldre el contracte parlen de possibles negligències. Tampoc el Reial decret legislatiu 2/2000, del 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, pel qual es regeix aquest contracte.

En tots dos casos figuren com un dels possibles motius de rescissió “raones d’interés general”. No obstant això, fonts de tota solvència expliquen que acollir-se a aquest punt requereix una situació excepcional que implicaria una justificació rigorosa.

La resta dels motius que s’estableixen en el contracte com a causes de resolució d’aquest són “l’incompliment en més de dos mesos del termini respecte de l’inici de la gestió del servei públic per causes imputables al contractista; l’incompliment de les obligacions contractuals essencials relatives a la prestació dels serveis complementaris no sanitaris; l’incompliment de les obligacions essencials d’elaboració del Projecte de Construcció de l’Hospital i de la seua execució; l’abandó es presumirà quan el concessionari, sense causa justificada, deixe de prestar el servei durant més de 48 hores seguides, mitjançant retirada del personal i desatenció absoluta del servei; l’abandó suposa la confiscació del servei per part de l’Administració; l’obstrucció pel concessionari a l’exercici per part de l’Administració de les facultats de control i inspecció; la demora superior a sis mesos per part de l’Administració; la impossibilitat d’explotació del servei a conseqüència d’acords adoptats per l’Administració amb posterioritat a aquest”.

El contracte també preveu que “l’Òrgan de Contractació podrà acordar el rescat total o parcial de la concessió en el cas que els serveis ho exigiren per causa d’interés públic”.

D’altra banda, en l’apartat 17, en què s’estableixen les obligacions del contractista, s’adverteix que haurà d’“indemnitzar els danys que es causen a tercers a conseqüència de les operacions que requerisca el desenvolupament del servei, excepte quan el mal siga produït per causes imputables a l’Administració”.

Per part seua, la Conselleria de Sanitat, a preguntes d’aquesta redacció sobre si el cas dels catèters, si se n’acredita la reutilització de manera il·legal, seria motiu de rescissió del contracte, s’han remés al que s’estableix en les clàusules i en la normativa en què es basa.

Inspecció de Sanitat i resposta de Ribera Salud

Com ha avançat aquest diari, el 6 d’octubre de 2025 la cap d’Auditoria de l’empresa Ribera Salud va enviar un correu als caps de l’hospital públic que gestiona en la localitat madrilenya de Torrejón amb una ordre molt clara: havien de reutilitzar catèters d’electrofisiologia, material que és d’un sol ús, per a estalviar diners. I com més prompte millor, com ja feien en l’hospital públic del Vinalopó, que dona servei a l’àrea de salut d’Elx-Crevillent (el Baix Vinalopó), també gestionat per Ribera Salud. És l’últim centre hospitalari que els queda concessionat a la Comunitat Valenciana després de la reversió que va dur a terme el Botànic.

Eldiario.es va plantejar la situació revelada en el correu esmentat a la Conselleria de Sanitat dijous passat 15 de gener per a intentar saber l’abast d’aquestes pràctiques en l’Hospital del Vinalopó, en l’àrea d’Elx-Crevillent, i, alertada per la gravetat de la situació, va enviar una inspecció sorpresa a les huit del matí del divendres. “Els inspectors s’han personat en diversos departaments del centre i no han detectat que hui es reutilitze material d’aquesta mena”, asseguren fonts de la Conselleria. Això no significa que no es fera en el moment en què es va enviar el correu intern, que és molt clar sobre les pràctiques que s’impulsaven en el centre.

Fonts de Ribera Salud van al·legar, a preguntes d’elDiario.es, que la inspecció de la Conselleria de Sanitat “ha evidenciat que no es reesterilitza material fungible”. “En l’Hospital Universitari del Vinalopó no es reutilitza material d’un sol ús”, van assegurar. Avisats que hi ha un correu intern que contradiu la seua declaració, les mateixes fonts de l’empresa han manifestat: “Et puc evidenciar el que diu la inspecció oficial de Sanitat de hui mateix. El que diu el document que tu tens no sé si s’ha pogut manipular. Ja va passar amb el tema dels àudios”.

El cas de Torrejón, també judicialitzat

En el vessant madrileny, un jutjat de la localitat madrilenya de Torrejón de Ardoz va decidir fa una setmana arxivar la querella que Podem va interposar contra els gestors de Ribera Salud i l’Hospital de Torrejón de Ardoz arran de les converses revelades per El País en què els seus directius ordenaven prioritzar intervencions mèdiques més rendibles econòmicament. Una decisió que xoca amb el criteri de la Fiscalia, que tal com va avançar El Plural, considera que sí que hi ha prevaricació i ha remés més denúncies interposades pel PSOE, l’advocat Javier Flores i una associació de defensa de la sanitat pública.

La Comunitat de Madrid ha insistit dimecres, arran de la publicació del correu en elDiario.es, que “la inspecció, a través de les auditories, ha negat rotundament que en aquest hospital s’haja reutilitzat absolutament res”, ha defensat Miguel Ángel García Martín, portaveu del Govern d’Ayuso després del Consell de Govern. “Hi ha hagut una traça de tot el material que hi ha entrat i de tot el material que s’ha utilitzat en els quiròfans i no hi ha cap mena de reutilització. Per tant, és rotundament fals i els ciutadans poden estar molt tranquils”, ha assenyalat, malgrat que el correu, del 6 d’octubre, dona indicació de fer l’esterilització de catèters “al més prompte possible”.