Sense mesures concretes per a evitar els menors ferits en els bous al carrer
“Els menors són un sector de la població que ens preocupa molt, tot serà sempre insuficient” reconeix el director de l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, José María Ángel, pel que fa a la participació d’aquests en els festejos taurins. Els últims casos de menors de 16 anys ferits en bous al carrer han posat en el punt de mira la seguretat en aquests festejos i les responsabilitats en cada cas.
No obstant això, en la seua reunió amb representants del sector taurí valencià per a reflexionar sobre les actuacions que s’ha de seguir en els bous al carrer, altres aspectes hi han predominat.
Ángel ha comparegut en roda de premsa amb un conegut ramader valencià, Daniel Machancoses i el president de la Federació de Penyes Taurines de bous al carrer, Vicente Nogueroles, per explicar les accions de l’Agència en el que va d’any respecte dels festejos taurins. La reunió s’ha saldat amb una sèrie idees que es convertiran en recomanacions de reforma del reglament, com l’elaboració d’un manual de bones pràctiques en els festejos taurins, però no s’han tractat mesures concretes per a evitar la participació dels menors. “La responsabilitat és de l’Administració, les penyes i les famílies” ha explicat el director general. La seguretat en aquest tipus d’esdeveniments correspon als municipis que els organitzen i la Generalitat té la potestat d’establir la normativa i les sancions.
Els tres representants han fet insistència en la necessitat de reforçar la pedagogia per a l’assistència als festejos, inculcant el respecte per l’animal, la responsabilitat en el consum d’alcohol o anar-hi amb una roba adequada, ja que “la majoria de les agafades es donen en persones que no són aficionats, sinó nous espectadors” ha explicat Nogueroles.
Entre les propostes s’ha plantejat incrementar la dotació de voluntaris de les penyes taurines, que rebran cursos de formació i hauran de ser fàcilment identificables dins del recinte, així com també reforçar la figura del director del festeig perquè “hi haja un responsable per a fer complir la normativa”.
S’ha plantejat, a més, la possibilitat d’establir un màxim d’edat per a permetre la participació en els espectacles, ja que la normativa estableix la prohibició de persones “que mostren falta de condicions físiques o psíquiques per a intervenir en el festeig”, incloses les que es deguen al consum d’alcohol i de substàncies tòxiques. Pel que fa a aquest punt, s’ha manifestat el representant de les penyes taurines amb l’argument que moltes vegades hi ha persones a qui es trau del recinte nombroses vegades pel seu estat d’embriaguesa o comportaments inadequats als quals “els voluntaris no podem posar-los unes manilles”.
La massificació de la festa ha estat un altre element que s’hi ha tractat. En alguns espectacles, com ara a Museros, el balanç és de 12.000 assistents, per la qual cosa els representants adverteixen que el reglament ha de ser adaptat a aqueixa afluència de persones. A la Comunitat Valenciana se celebren enguany 6.149 festejos taurins, més de la meitat a la província de Castelló, segons les xifres que maneja la Generalitat. En el que va del 2016, 157 persones han resultat ferides “per diverses consideracions”, una persona ha mort i s’han obert diversos expedients informatius. Les xifres de ferits contrasten amb les de l’any anterior, en què per les mateixes dates es van registrar 567 ferits i 6 morts, així com també 12 expedients sancionadors relacionats amb la falta de col·laboradors i la ingesta d’alcohol durant el festeig.
