‘Som i serem paraules’, unes trobades en honor de Francesc Ferrer i Pastor
El cap de setmana passat va començar a la localitat alacantina de Santa Pola, on es van reunir els col·legis del Baix Vinalopó i del Baix Segura, la XX edició de les Trobades d’Escoles en Valencià, que enguany tenen com a lema ‘Som i serem paraules’ i que estan dedicades al lexicògraf i activista cultural Francesc Ferrer i Pastor.
“Gràcies al seu famós diccionari blanc i blau vam recuperar el valencià genuí que havia caigut en desús després de molts anys de manca de polítiques lingüístiques de les institucions valencianes i, sobretot, perquè la nostra llengua no s’ensenyava ni era vehicle d’aprenentatge”, apuntaven des de l’associació l’Antina de Santa Pola, on van participar més de 3.000 persones.
Aquest cap de setmana li toca el torn a Sant Joan (Alacant), Nules (la Plana Baixa), Carlet (la Ribera), Massamagrell (l’Horta Nord) i Xixona (l’Alacantí). Les trobades finalitzaran el 8 de juny a Benilloba (l’Alcoià i el Comtat).
Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana, l’entitat que organitza aquesta cita, va defensar durant la presentació de l’edició d’enguany la tria del valencià com a llengua d’aprenentatge: “És un model educatiu arrelat, ara, en el plurilingüisme i la multiculturalitat, i inspirat en els grans corrents pedagògics que busquen respostes per als reptes socials del segle xxi”.
Precisament, el manifest de les trobades destaca la defensa d’un model educatiu “basat en l’ensenyament en valencià, que s’ha demostrat que és un model d’èxit perquè, al cap de trenta anys d’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del 1983, generacions d’alumnes han assolit un nivell òptim de competència lingüística, tant en castellà com en valencià, i han tingut un rendiment curricular exemplar”.
“Els bons resultats d’aquesta experiència educativa han constituït l’espenta d’eixida de l’actual llei de plurilingüisme, que, interpretant l’elecció dels consells escolars, indica un increment global dels programes vehiculars en valencià del 30% al 52%, amb la incorporació d’una llengua estrangera”, apunta el manifest.
El text també exigeix incloure la competència lingüística en l’Estatut de la Funció Pública en el marc de la “igualtat lingüística”, corregir els efectes “col·laterals negatius” de la LOMQE o un finançament just per a “fer realitat l’escola que volem, l’educació que necessitem”.
Més de 200.000 persones –entre docents, alumnes i familiars– van participar en les trobades del 2018 que, com es du a terme des de fa dues dècades, recorregueren el territori valencià de nord a sud.
