Una testimoni va confirmar a la jutgessa de la DANA que hi va haver “moltíssimes telefonades” de rescats amb Mazón al Ventorro

Quan Carlos Mazón se'n va anar el 29 d'octubre passat al seu polèmic dinar en el restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana, ja hi havia “moltíssimes telefonades” sol·licitant rescats a conseqüència dels efectes de la DANA, segons va confirmar María Esther CM, operadora de comunicació d'Emergències, en la seua declaració com a testimoni davant la jutgessa instructora. Els avisos “eren tots iguals”: gent “atrapada, damunt dels cotxes, que calia rescatar”, segons diu l'acta de la declaració del passat 4 de juny, a què ha tingut accés aquest diari. La dona va arribar a treballar al Centre de Coordinació d'Emergències de l'Eliana, on és interina, cap a les 13.45 hores, en un ambient amb “la gent nerviosa pel volum de faena”. Des del primer moment, Emergències va registrar una allau de telefonades sol·licitant rescats, primer d'Utiel i després d'Algemesí, les primeres zones afectades per les inundacions.

La testimoni va explicar que “hi havia molts avisos sense agafar, molts aviosos per telèfon i per ràdio i calia gestionar-ho tot”. En la sala de comandament i control del recinte de l'Eliana on treballa la testimoni, compten amb una pantalla que ressenya els avisos que entren i la zona de la qual provenen, incloent-hi un mapa.

María Esther CM va assegurar que, a les 13.45 (l'hora en què es va incorporar a la faena), “hi havia inundacions sense cap dubte”. Quan Emergències atén la telefonada d'un ciutadà, es crea allò que internament s'anomena una “carta”, que queda registrada en el sistema 'CoordCom', una mena de caixa negra que registra totes les decisions operatives davant d'una emergència.

Als operadors els apareix un posicionament de la zona d'on prové l'avís i el color roig quan supera un determinat temps d'atenció. “Estava tot en roig, que significa que han passat uns segons des que entra la carta; normalment entra en verd i, segons el temps que tardes a agafar-la canvia de color, tot passant a groc i després a vermell”, va explicar l'operadora.

“La telefonada, encara que es quede en roig, segueix sonant”, va detallar la testimoni. A l'hora que es va incorporar a treballar ja estaven en color roig. “Era tot la mateixa zona”, segons va declarar.

La dona recorda que “hi va haver una situació de caos perquè calia fer moltes coses, els faltava gent”, segons indica l'acta de la declaració. Tot i que el temps de resposta a les “cartes” un dia normal és de tot just “segons”, el 29 d'octubre passat “tardava moltíssim més, no sap quant”. “Aquell dia hi havia prou temps de retard”, va postil·lar.

Si un dia normal es reben unes “10 o 15 per hora”, el 29 d'octubre n'hi va haver “moltíssimes”. En el Centre de Coordinació d'Emergències “estaven desbordats des que ella va arribar al seu lloc”, va afirmar.

A mesura que va avançar la tràgica vesprada de la DANA, la situació no va millorar. Jorge Suárez, subdirector general d'Emergències, “entrava i eixia” a la sala on treballava la testimoni i, per tant, “tenia coneixement” dels avisos, segons va declarar la testimoni.

L'Es-Alert, una eina “coneguda per tothom”

María Esther CM va assegurar que l'Es-Alert es va enviar per “la por que es trencara la presa de Forata”. L'eina d'avís automàtic als mòbils és “coneguda per tots en Emergències”.

Quan en Emergències van conèixer el seriós risc a Forata, van començar a cridar als alcaldes de les zones potencialment afectades.

La testimoni va telefonar a la zona de Macastre i Alborache i a Algemesí. Tot i això, “no la va agafar ningú”. Només va poder parlar amb una exalcaldessa que “gairebé” no la sentia pels problemes en la xarxa de telecomunicacions. “La policia tampoc agafava el telèfon, era impossible”, va indicar.

Sobre el desbordament del barranc del Poio, “en va sentir parlar” quan “ja havia passat”, és a dir “prou tard”, passades les 19.00 hores. “Sap que algú va entrar dient que s'havia desbordat, ella es va quedar en xoc, però no sap qui va ser”, va afirmar.