Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El govern valencià del PP va pagar irregularment 9 milions d’euros per 22 professors ‘zombis’ a l’Església

Isaura Navarro, diputada de Compromís, explicant la denúncia

Laura Martínez

Fiscalia investigarà un possible cas de finançament il·legal de l’Església catòlica. La diputada de Compromís, Isaura Navarro, ha portat al ministeri públic una bateria de documents que, segons ha explicat, acrediten que el govern del PP va finançar aquesta institució.

Segons la documentació recopilada pel grup, durant almenys nou anys la Conselleria d’Educació va anar pagant la nòmina a 22 treballadors del bisbat. Aquestes persones figuraven com a professors de Religió en centres públics, però, en compte de dedicar-se a la docència, treballaven a les diòcesis de València, Alacant i Castelló. En el seu lloc, el bisbat enviava una altra proposta de docent per al centre educatiu. D’aquesta manera es produïa una “duplicitat de treballadors” i en aquest punt és on Compromís aprecia el finançament il·legal: el govern pagava a dos docents pel mateix concepte, però només un treballava en un centre educatiu. L’import global que calcula la formació és de prop de 9 milions d’euros per aquests professors ‘zombis’ que mai no van anar a fer classe.

Cal recordar la particularitat dels professors de Religió en l’ensenyament públic. La despesa l’assumeixen les comunitats autònomes (en aquest cas, la Conselleria d’Educació valenciana), però els titulars d’ensenyament els elegeix el bisbe, que els proposa a l’Administració.

La diputada denunciant, Isaura Navarro, assenyala diversos possibles responsables d’aquest frau: dos titulars d’Educació del PP, Maria José Catalá i Alejandro Font de Mora (ara diputats autonòmics), i els bisbes de València, Castelló i Alacant, entre ells el cardenal Cañizares. Segons ha recordat Navarro, l’arquebisbe va demanar el vot per al PP en les últimes eleccions generals, amb el suport d’altres diòcesis.

Per mitjà de sol·licituds d’informació parlamentàries, el grup ha pogut constatar que, a més, el govern dels populars va intentar “blanquejar” aquesta situació el 2014. Aquell any es va plantejar un projecte de decret per a establir els criteris generals per a la classificació dels llocs de treball de caràcter docent per a acomplir funcions específiques d’assessorament. És a dir, el personal amb plaça de professor que pot fer funcions fora del centre educatiu. En aquest decret s’establia que la diòcesi fóra un dels centres de treball en què es podria cedir el personal. En l’informe posterior de l’Advocacia de la Generalitat es va determinar que això comportaria “una cessió il·legal de treballadors”; per això en aprovar el decret es va suprimir el paràgraf.

Fiscalia ja va obrir diligències el febrer del 2015 per pagaments excessius a col·legis concertats entre el 2008 i el 2014. El ministeri públic va demanar als centres que acreditaren si havien pagat amb fons públics a una desena d’alliberats –la Intervenció de la Generalitat ja recollia el 2013 el pagament de salaris a deu ‘alliberats patronals’ (FERE i Feceval), figura que no existeix– i a professors majors de 65 anys que no exercien com a docents.

Etiquetas
stats