El veto rus costa més de 400 milions d’euros en pèrdues al sector agrari valencià en l’última dècada

L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) ha xifrat en més de 400 milions d’euros les pèrdues directes i indirectes que ha patit el sector agrari de la Comunitat Valenciana durant els deu primers anys del veto rus. Els cítrics, els caquis, la fruita de pinyol i les hortalisses han sigut les produccions valencianes més afectades pel tancament del que era l’agost del 2014 el primer mercat extracomunitari.

“Amb les exportacions a l’alça, perdre de la nit al dia 200 milions de consumidors va ser una garrotada tremenda per al sector hortofructícola i encara hui dia continuem patint les conseqüències”, ha denunciat el president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado.

L’organització agrària critica la Unió Europea (UE) per no haver aportat des del veto rus “prou mesures de suport cap als productes perjudicats per un problema alié al sector primari”.

D’una banda, segons ha lamentat, “Brussel·les no va destinar unes compensacions econòmiques que permeteren pal·liar les pèrdues ocasionades, perquè a penes van cobrir el 40% dels costos de producció i, fins i tot, van deixar fora cultius com el meló de tot l’any, el meló d’Alger, l’albergínia, l’encisam o el caqui”, que va acabar incloent-se en el reglament comunitari després de les queixes d’AVA-Asaja.

De l’altra, l’associació ha denunciat que la UE tampoc ha obert des del 2014 altres mercats alternatius que puguen absorbir les 230.000 tones anuals de fruites i hortalisses que Espanya enviava a Rússia.

Aguado ha advertit que els problemes de comercialització “es van aguditzar a tot Europa, perquè la part que deixàvem de remetre a Rússia, majoritàriament de segona qualitat, acabava congestionant els mercats comunitaris i reduint els preus en origen. A més, durant aquest temps Rússia ha anat enfortint el seu propi sector agrari i països tercers competidors nostres (com Egipte, Turquia i el Marroc) ens han substituït, de manera que serà molt difícil recuperar aquest mercat en el futur”.

Amb 240 milions de pèrdues, segons les seues estimacions, els cítrics són el cultiu de la Comunitat Valenciana “més castigat”. Mentre el sector citrícola valencià i espanyol ha anat experimentant un descens de la demanda en els mercats internacionals, països tercers que poden portar els seus cítrics a Rússia “han augmentat les seues plantacions i també han aprofitat els acords comercials amb la UE per a guanyar quota de mercat a Europa”, ha descrit l’organització.

El caqui és una altra producció valenciana “especialment perjudicada” pel tancament del mercat rus, ja que acumula 110 milions de pèrdues. Fins al 2014 aquesta alternativa de cultiu va mantindre una rendibilitat sòlida “gràcies en bona part a l’entrada en escena de l’emergent mercat rus que, a diferència del centre i el nord d’Europa, donava preferència a partides de segon calibre”.

Arran del bloqueig comercial, les cotitzacions a peu de camp es van afonar més del 40%, fins a tal punt que es van situar per davall dels costos de producció. Aquesta falta de rendibilitat ha provocat que la superfície dedicada al caqui haja deixat de créixer en els últims anys i ha iniciat un retrocés, ha exposat l’entitat.

La major part de la fruita de pinyol i les hortalisses produïdes en el camp valencià també van trobar “saturacions puntuals” d’oferta en els mercats majoristes europeus davant la prohibició russa, que van ocasionar uns 25 i 15 milions de pèrdues, respectivament. És el cas dels preus de bresquilles, nectarines i paraguaians es van desplomar a la meitat tot just conéixer-se les primeres cancel·lacions a Rússia, assenyala l’organització.

La caiguda de cotitzacions en algunes fruites i hortalisses valencianes va arribar al 25% en comparació amb el període anterior a la crisi.

10 milions en pèrdues de la ramaderia

Finalment, la ramaderia valenciana ha patit 10 milions de pèrdues, sobretot a l’inici, “perquè l’excés d’oferta de carn de porc en el mercat europeu, pel fet de no poder exportar a Rússia, no sols va ocasionar el brusc afonament dels preus, sinó que a més va desfermar atacs de ramaders francesos contra camions que transportaven porcí espanyol i d’altres procedències”.

Posteriorment, el sector porcí va poder reconduir les seues exportacions a la Xina, on ha aconseguit “una certa estabilitat en termes de rendibilitat”. No obstant això, actualment hi ha “preocupació” per la investigació que ha obert Pequín com a resposta als aranzels imposats per la UE en el sector automobilístic.

“Espere que no estiguem davant una altra guerra aranzelària en què sempre ix perdent el sector agrari europeu. Brussel·les no pot continuar sacrificant els seus agricultors i ramaders, perquè posa en perill un motor clau en l’economia rural, l’autosuficiència alimentària i la preservació del territori”, ha assegurat Aguado.