La victòria de Pilar Lima anticipa un període de tensió en Podem entre càrrecs institucionals i orgànics

La nit del divendres passat, l’exsenadora i diputada autonòmica Pilar Lima guanyava les primàries de Podem per a dirigir el partit a la Comunitat Valenciana. Lima aconseguia unes quantes fites en el partit: ser la primera dona a liderar aquesta formació i ser la primera persona amb discapacitat a aconseguir aquesta quota de poder.

La nova coordinadora –figura que substitueix la secretària general– trencava el sostre amb tot just 38 vots de diferència respecte de la seua principal oponent, la portaveu en el parlament valencià i exregidora a Alcoi, Naiara Davó. Hi competia un tercer actor, el responsable de Podem a Castelló i regidor en la mateixa ciutat, Fernando Navarro, que va recollir 500 suports davant dels 2.200 de cadascuna de les seues rivals. Una diferència mínima que queda reflectida en el Consell Ciutadà autonòmic, amb 14 representants de la candidatura pablista, 14 de la portaveu parlamentària i 14 que hauran de ser elegits pels cercles.

Algunes veus en Podem ja anticipaven que la tercera candidatura podria minvar els suports a Davó i, encara que és complicat saber-ho amb certesa, si el vicepresident Rubén Martínez Dalmau no haguera destituït Àngela Ballester com a alt càrrec del seu departament en ple període de primàries, aquesta no hauria figurat de número dos en una candidatura contrària als seus interessos en un procés tan ajustat.

L’elecció de Lima marca un punt d’inflexió en Podem: és la primera vegada que el corrent de Pablo Iglesias té el control en el partit després de sis anys de direccions crítiques amb l’estructura de Madrid. Aquest era precisament el missatge que es van encarregar de traslladar els seus seguidors en campanya: ells eren la candidatura del pablisme –així s’evidenciava també en la llista i el projecte–, els altres eren l’oposició.

La mateixa nit que es coneixia el resultat de les primàries, la candidatura de Davó va anticipar que demanaria un recompte dels vots, atés l’“empat tècnic” entre corrents. Hores després, en la seua primera roda de premsa després del procés, Lima enviava un missatge clar: “No hi ha empat tècnic”. L’acabada d’elegir secretària general va oferir una roda de premsa al matí següent de la seua victòria en què rebutjava fer canvis en l’organigrama institucional, per a alleujament de Dalmau i Davó, encara que va advertir que caldria buscar un càrrec de portaveu coral per al partit.

Lima va apostar en el seu programa per un model tricèfal, en què cada pota tinguera un interlocutor, però en les negociacions el seu equip va oferir “mantindre” Davó com a síndica si s’integrava en el seu equip i evitava la confrontació electoral. “Hui comença una etapa nova. Aquest és un nou moment i aquest moment és un moment d’unitat. La pluralitat dins de la unitat és el que ens donarà fortalesa”, va assenyalar dissabte des de la seu morada.

El procés electoral es preveia complex i, abans de començar el període de primàries, les candidatures van començar una sèrie de retrets als quals en les últimes 24 hores semblen haver-se donat un respir. Acabada l’Assemblea, és temps d’unitat, repeteixen des dels perfils públics, intentant convertir-ho en mantra.

Atesa la composició del Consell Ciutadà i l’estructura institucional de Podem, aconseguir la unitat serà complicat. El vicepresident segon de la Generalitat Valenciana, Rubén Martínez Dalmau, va donar suport a la candidatura de la portaveu parlamentària, Naiara Davó, com la resta dels diputats del grup parlamentari –llevat de Cristina Cabedo, que no s’hi va pronunciar, i de les diputades d’Esquerra Unida–, que s’han integrat en la llista de la síndica. Davó va ser elegida portaveu en una votació ajustada el Consell Ciutadà. I en la conselleria de Dalmau, el seu director general d’Eficiència Energètica va concórrer en la llista de Fernando Navarro, juntament amb Ballester.

A aquestes diferències cal sumar la tensió creixent que es va donar en els últims espeternecs de campanya. En un intent conciliador, Dalmau va recordar que va concórrer a unes primàries amb Lima que li van valdre l’elecció com a senadora el 2015 –va ser designada com a representant territorial per les Corts Valencianes–. El vicepresident segon va triar el verb “ajudar” i va rebre una allau de crítiques per condescendència i paternalisme. Mentrestant, la candidatura de Davó acusava el seu contrincant de tindre un projecte poc arrelat al territori.

Les direccions amb una certa inestabilitat han sigut una constant en Podem des de la primera Assemblea. La formació ha estat dividida en diversos corrents que anaven fonent-se i divergint amb cada procés intern i mai ha tingut un corrent dominant. Ni tampoc, malgrat els intents, ha donat fruits la cultura de la integració. En la II Assemblea Ciutadana, en què Lima ja va encapçalar una candidatura, Antonio Estañ es va fer amb la secretaria general amb prop de 500 vots de diferència després d’haver pactat amb unes quantes candidatures, com ara dels Anticapitalistes llavors. El pacte va obligar a repartir el poder en el partit i les disputes internes, amb diferències notables en el projecte i l’oposició constant d’aquests últims, van forçar la dimissió d’Estañ dos anys després. Al seu torn, el lideratge d’Estañ va sorgir d’una branca crítica amb Montiel, a qui acusaven de ser massa bla respecte dels seus socis de Govern, PSPV i Compromís.

Ni Antonio Montiel ni Antonio Estañ, els predecessors de Pilar Lima en la direcció, han sigut seguidors de les tesis del pablisme i s’han mostrat bastant crítics amb el dirigent estatal i les seues maneres de fer política interna. Tots dos demanaven un Podemos més federal i independent dels ritmes de la capital i tots dos han acabat allunyant-se del partit. Els seus corrents han criticat en els anys de vida escassos del partit una dependència excessiva de l’organització estatal, qüestió que també assenyalava Navarro en aquestes primàries.

Tot i que Lima encara no ha formalitzat l’estructura de la seua direcció autonòmica, és evident que anirà en sintonia amb la línia de Pablo Iglesias, com va deixar clar en la campanya. Uns quants integrants de la seua candidatura formen part de la coordinadora escollida per Iglesias en l’últim procés intern i la secretària general autonòmica va triar per al seu projecte valencians amb responsabilitats en el Govern de coalició, entre ells el seu número dos, María Teresa Pérez, responsable de l’Institut de la Joventut. Per primera vegada, l’estructura estatal i l’autonòmica van agafades de la mà.