La jutgessa, sobre Zaplana: “Els indicis de criminalitat contra ell perduren i s'acreixen amb la instrucció”

El Jutjat d'Instrucció número 8 de València ha rebutjat que la causa contra l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball amb el PP Eduardo Zaplana, per Erial, es remeta a l'Audiència Nacional i ha afirmat sobre la seua exculpació: “Els indicis contra ell perduren i s'acreixen amb la instrucció”.

Així es desprèn de la interlocutòria, a la qual ha tingut accés Europa Press, en la qual la jutgessa desestima la petició dels advocats de Zaplana perquè el procediment es remeta a Madrid en al·legar que els presumptes delictes es van cometre en l'estranger, fora del partit judicial de València.

En concret, a València s'investiguen presumptes suborns a canvi d'adjudicacions de les ITV i el Pla Eòlic Valencià en una causa en la qual està imputat Eduardo Zaplana per presumptes delictes de blanqueig, malversació i prevaricació.

Va ser un jutjat valencià el que va començar a investigar aquest assumpte que va partir d'uns documents trobats en el despatx del lletrat de l'exgerent d'Imelsa Marcos Benavent dins del cas Imelsa.

No obstant açò, els advocats de Zaplana consideraven que el jutjat instructor havia perdut la competència per a seguir investigant els fets perquè l'activitat suposadament il·lícita s'hauria registrat en l'estranger, més concretament a Luxemburg, Suïssa o Andorra, llocs en els quals es van produir pagaments i suborns. També van tornar a exculpar l'expresident dels fets que se li imputen.

La jutgessa difereix d'aquests arguments. Sobre aquest últim punt, la instructora afirma que els indicis de criminalitat contra ell “perduren i s'acreixen” amb la valoració conjunta de l'instruït, i afig que la seua defensa esmenta “unes proves a la seua elecció obviant la resta de la instrucció”.

En relació amb la competència, la jutgessa adverteix que el procediment s'ha de seguir a València perquè tota l'acció delictiva es va iniciar a la Comunitat Valenciana, així com les presumptes adjudicacions il·legals que van suposar el cobrament de determinades quantitats de diners pels investigats. A més, les societats adjudicatàries estaven domiciliades a València i a Vila-real. També la societat Imision S.L. i Inversions Impega S.L. van ser creades en la ciutat.

“Tot el nucli d'entramats societaris inicials es constitueixen ací, encara que evidentment, i per a ocultar els diners obtinguts de forma il·lícita, es faça ús dels anomenats 'paradisos fiscals' en l'estranger, utilitzant o creant societats en els mateixos o 'testaferros' que creen aparença de ser ells els titulars de determinats productes financers, comptes corrents o societats”, agrega.

I postil·la: “Però tots els actes inicials dels delictes investigats, la creació de la trama, l'ús o creació de societats, els contractes i les adjudicacions es produeixen i perpetren a València i des de València”.

Al seu entendre, la utilització de societats, comptes bancaris i persones en l'estranger són “la continuació i conseqüència lògica d'una acció delictiva iniciada a València i el desenvolupament lògic de la qual, tenint en compte els presumptes delictes comesos, suposen la necessitat i l'ús d'eixa activitat en l'estranger”.

I açò, segons el parer de la magistrada, no és prou per a determinar la competència de l'Audiència Nacional, doncs en aquest cas, “un gran nombre de causes dels Jutjats d'Instrucció es remetrien a l'Audiència, doncs amb la globalització, molts delictes de tot tipus tenen ramificació en l'estranger”. En aquest cas, insisteix, en tindre origen la causa a València, la competència per a la seua investigació és dels jutjats d'instrucció de la ciutat, com també opina Fiscalia Anticorrupció.