Un còmplice de Zaplana en els enregistraments de l’UCO: “Ara, els temes immobiliaris estan molt perseguits. Això que féiem abans, jo compre sobre plànol i t’ho venc, no es pot fer”

Les converses telefòniques intervingudes per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil a l’entorn de l’exministre i expresident valencià Eduardo Zaplana mostren com treballava la presumpta banda en tota mena de tripijocs milionaris. La investigació del cas Erial, que també va incloure seguiments i enregistraments de trobades entre Zaplana i el blanquejador confés, Fernando Belhot, ha revelat un entramat massiu liderat per l’exministre del Govern d’Aznar i dedicat en cos i ànima, malgrat el seu estat de salut tan delicat, al delicte de coll blanc.

Els investigadors van adjudicar noms en clau als principals imputats. L’expresident de la Generalitat Valenciana és ‘Zapador’ i el seu blanquejador confés Fernando Belhot és ‘Sol’. Tots dos es comuniquen per telèfon per concertar cites en un hotel madrileny que van ser controlades pels agents de l’UCO que els seguien la pista. Així, ‘Zapador’ i ‘Sol’ van ser gravats amb una càmera tant en el saló de la planta baixa de l’Hotel Wellington del barri de Salamanca de Madrid com accedint a una habitació del seté pis d’aquest cinc estreles del barri de Salamanca en què el blanquejador uruguaià s’allotjava en els seus viatges a Madrid.

Zaplana i el blanquejador confés de la banda només parlen de banalitats per telèfon (l’uruguaià ha visitat per primera vegada Saragossa i n’ha quedat “entusiasmat”) i queden més tard per veure’s a l’hotel. “Just estava en reunió amb l’home del banc, el nou gerent”, li explica Belhot a “don Eduardo”.

En una altra conversa telefònica intervinguda per l’UCO, el blanquejador confés telefona a Zaplana des de l’aeroport de Barajas. “Vaig parlar amb la persona del medicament i em va dir que demà segurament tindrà una resposta a veure si ho pot trobar”, diu crípticament Belhot. “Magnífic”, respon Zaplana. L’uruguaià va detallar el seu paper en la trama al fiscal anticorrupció i a la titular del Jutjat d’Instrucció número 8 de València que investiga el cas i va retornar 5,7 milions d’euros del botí per tancar el seu acord de confessió.

Altres integrants de la banda eren més explícits en les seues comunicacions. Joaquín Barceló, el pretés testaferro de Zaplana, manté una conversa amb l’assessor fiscal de l’exministre, Francisco Grau, sobre algun tipus d’inversió immobiliària de la presumpta banda. Grau, considerat per la jutgessa del cas Erial com l’artífex de la trama de cobrament de mossegades i blanqueig de capitals, mostra les seues reserves cap al pacte assolit pel presumpte testaferro de Zaplana amb l’altra part. “Hem de pagar 900.000 euros”, diu Barceló, també conegut com a ‘Pachano’.

En un moment de la conversa, el llengut assessor fiscal rememora els vells temps del boom immobiliari: “Ara no podem... Ara, els temes immobiliaris estan molt perseguits. Això que féiem abans, jo compre sobre plànol i t’ho venc a tu, saps, i tu et menges... Això no es pot fer”. “Tu no ho pots signar això”, recomana a Barceló.

Aquesta és la transcripció íntegra de la conversa:

Joaquín Barceló: Bon dia excel·lència, et vaig enviar allò...

Francisco Grau: Això no es pot signar (...) No diu res d’impostos, no diu res de l’IVA i diu una cosa tan simpàtica (...) una cosa així com que li done a vosté aquests diners, tinc una opció d’un any i després ja li diré jo quan signem. Vull dir-te, si signem d’ací a tres, em segueixes?

B.: Sí, en això ho he demanat jo. Jo he demanat una altra cosa, que no m’agrada, que diuen que, si apareixem i abandonem, hem de pagar 900.000 euros.

G.: Bé, diu que si li venem a un altre, no els venem a ells. Ah, bé, i una altra cosa que està poc clara... A veure... Aquella història que es deia abans, i ara escriptures a nom d’un tercer, això no... És a dir, ells poden cedir aquest dret d’opció a un tercer, doncs que el cedisquen. Però nosaltres no anem a la notaria i signem amb qualsevol altre que se’ns pose davant... Han de fer un contracte de cessió del dret de crèdit i haurà d’aparéixer ací. Ara no podem... Ara, els temes immobiliaris estan molt perseguits. Això que féiem abans, jo compre sobre plànol i t’ho venc a tu, saps, i tu et menges... Això no es pot fer. (…) Tu no ho pots signar, això. Legalment, si signes això.. A veure, com que no és davant d’un notari, em segueixes?, no te n’assabentaràs. Però si anàrem a una notaria, ells diuen: a veure, podré elevar això a públic. Et recordes? Podrien haver dit signem això en el teu notari. El notari no et deixaria signar, hauries de portar-li un certificat que la junta hi ha donat el vistiplau. Llavors ho farem bé, tu pots telefonar i Fernando et done el vistiplau, però cony, que t’ho signe ell també. (…) A tu t’he de dir que no signes, que ni se t’ocórrega i a l’altre que si signes, signa-ho en una acta. (…). Vas arribar a un acord amb el tema del preu?

B.: Sí, sí, sí. Està tot tancat.

J.: No, que ho he dit malament, del senyal. Te’l van pujar o què?

B.: Sí, ací el tema és el següent, i permet-me un minut Paco. Ací el que intervé, l’amic del milionari, al marge d’un amic meu que el coneix, intervindria per accelerar l’escriptura, que això està ací parlat, ja t’ho comentaré. L’amic el milionari és la mà dreta de Tomás Fuertes...

J.: Però Joaquín, per favor, si m’és igual... Et pagaran els 150 o te’n pagaran 200? L’única cosa que dic és si això ho tens clar...

B.: És el que intente dir-te, que em va dir ahir a la vesprada de signar el contracte...

J: Però que això és una dada que caldrà posar en el contracte final i, mentrestant, jo crec que li has de dir: escolta, si teniu això clar, d’acord, si no, aclareix-ho, però és un número, això no canvia res. Aquest contracte, passarem una proposta i no crec que el puguem signar la setmana que ve, haurà de ser l’altra, el 16 o el 17, que és dilluns o dimarts.

B.: No m’esperaran.

J: Bé, doncs, signa-ho, jo que sé.

B.: No home, tampoc és això, fotre.

J.: Joaquín, hem de treballar tots. Llavors, jo t’ho faré com t’ho puga fer, però tu hauràs d’aconseguir també que el soci te’l signe. (...)