Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Rodalies de Renfe perden 11 milions d’usuaris en una dècada pel mal servei, els retards i les cancel·lacions

Nombre de viatgers (en milions) de les Rodalies valencianes. FONT: memòries anuals d’activitats de Renfe Viatgers.

Miguel Giménez

València —

Les Rodalies valencianes han passat de 25,4 milions de viatgers registrats el 2006 a 15,5 milions de passatges el 2018. Aquesta caiguda s’ha vist lleugerament esmorteïda els dos últims anys, ja que va arribar a ser de prop del 42% el 2006, 14,7 milions de passatges –prop d’onze milions d’usuaris menys en una dècada–, tal com es reflecteix en les dades de les memòries anuals d’activitats de Renfe Viatgers recollides per l’Associació Valenciana pel Transport Públic (AVPTP).

Segons la plataforma ciutadana, les raons d’aquest descens tan considerable són la “caiguda en picat” de la qualitat del servei i la “mala gestió”, amb unes obres la justificació de les quals “té més a veure amb el màrqueting polític que amb una necessitat real de la societat”, expliquen en xarxes socials.

Entre les causes directes d’aquesta pèrdua de viatgers, l’associació destaca uns quants aspectes.

El primer és la impuntualitat: “La mateixa Renfe reconeix que la puntualitat ha empitjorat en els últims anys”. D’aquesta manera, recalquen que el nucli de València és “el més afectat de tot Espanya, amb un 11% d’impuntualitat”. Com a referència, indiquen que a Madrid el percentatge és del 4% i la millor d’Espanya, Màlaga, no arriba al 2%: “En aquestes xifres compta igual un tren que porta 5 minuts de retard que un altre que en porta 30, cas que és bastant habitual”.

Una altra de les raons que esgrimeixen és el temps de viatge: “Renfe ha incrementat els temps de viatge per a tindre més marge, ja que no podien complir els horaris”. Posen com a exemple un Rodalies entre Castelló i València, “parant en totes les estacions podia tardar entre una hora i set minuts i una hora i dotze minuts el 2004. El 2018, aqueix mateix tren tarda a fer el mateix recorregut entre una hora i 21 minuts i una hora i 32 minuts, entre 14 i 20 minuts més de viatge”. Com a referència, subratllen que el mateix trajecte amb cotxe costa una hora, la qual cosa suposa un estalvi de temps que pot arribar a ser de més de mitja hora.

Cancel·lacions

També es refereixen a les cancel·lacions. “Renfe cancel·la serveis cada dia per diferents raons: falta de personal, de material (trens) o incidències tècniques, a més sense prendre’s la molèstia d’informar els viatgers”, denuncien. En aquest sentit, insisteixen que el nucli de València és “el més afectat de tot Espanya” per les cancel·lacions“, que ha passat del 0,1 el 2013 al 4,5 del 2018, ”cap de les altres xarxes arriba a l’1% de trens suprimits“, i és Madrid la següent més afectada amb el 0,6% de combois cancel·lats. ”Només cal fer una ullada per veure que pràcticament cada dia hi ha cancel·lacions“, lamenten.

La plataforma també critica la falta d’informació als usuaris de les incidències o modificacions del servei, “que són diàries. De fet, és habitual trobar viatgers en les estacions esperant un tren que s’ha cancel·lat”.

L’Associació Valenciana pel Transport Públic crida l’atenció sobre el fet que els ingressos “s’han mantingut” malgrat la caiguda de la qualitat del servei i del nombre de viatgers pel fet que els preus han augmentat. Així, el bitllet senzill costa el 2019 un 50% més que el 2008, malgrat que la inflació en aquest període “ha sigut únicament del 14,28%”.

L’AVPTP censura que el servei de Rodalies de Renfe no estiga integrat amb altres sistemes de transport públic a través de transbords, la qual cosa, a parer seu, dificulta els desplaçaments, ja que “la cosa més habitual és combinar diversos mitjans de transport”. Encara que recorden que fa poc l’Autoritat de Transport Metropolità de València va signar un acord amb Renfe per a poder carregar els seus títols en suports mòbils, “fins que no s’arribe a una integració tarifària real, el problema continuarà existint”.

Mala gestió de base

Totes aquestes qüestions, afirmen des de la plataforma, és conseqüència de factors com: “La mala gestió de base, que és una qüestió política; la falta de recursos humans i materials; la recessió econòmica entre el 2008 i el 2012; i les obres per a portar l’AVE a diverses ciutats a costa dels Rodalies”. No obstant això, no qüestionen les obres, “que són necessàries per a poder tindre un Corredor Mediterrani competitiu i a l’altura de les necessitats”, sinó la manera d’executar-les. “En qualsevol cas, considerem que no es dediquen els recursos necessaris per al Corredor”, mantenen.

Sí que qüestionen la necessitat de fer arribar l’AVE a Castelló, que qualifiquen de “moviment de pur màrqueting polític”. “No es tracta d’un servei d’alta velocitat, perquè la infraestructura no ho permet i la ciutat ja disposava de serveis equivalents de llarga distància prèviament”, insisteixen des de l’AVPTP, que opinen que per al que ha servit és per a “empitjorar el servei de Rodalies i encarir els trajectes de llarga distància”.

Per tot això, consideren que el Govern central hauria de dedicar els recursos necessaris perquè els Rodalies valencians, “un servei públic essencial”, arriben a un nivell de dignitat i qualitat “que ara no tenen”. “Això garantirà els drets dels ciutadans i farà, indubtablement, que els viatgers augmenten”, conclouen.

Etiquetas
stats