La policia apuntala la seua acusació pels set “col·locats” amb centenars de correus: “Les instruccions parteixen de Jorge Rodríguez”

En el sumari del cas Alqueria, a diferència dels casos de corrupció a l’ús, no hi ha dades bancàries, ni apareixen paradisos fiscals o converses telefòniques compromeses. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la Policia Nacional ha centrat la seua investigació, comandada pel fiscal anticorrupció Pablo Ponce, en els correus electrònics intercanviats entre els principals protagonistes per demostrar que, en última instància, el president de la Diputació de València, a través dels seus homes de confiança, va imposar unes contractacions d’alts càrrecs en Divalterra (l’antiga Imelsa) amb uns emoluments generosos a persones vinculades al PSPV i Compromís tot i saber que el procediment era il·legal.

La conclusió de la Udef és clara: els responsables de l’empresa pública van fer cas omís dels informes que ells mateixos van encarregar sobre la contractació d’alts càrrecs vinculats a PSPV i Compromís en Divalterra, amb un cost aproximat, segons la Policia, de dos milions d’euros.

L’informe lliurat al Jutjat d’Instrucció número 9 de València i signat per un inspector de la Udef assevera que “davant l’opinió divergent de tots els informes recaptats (…) es fa cas omís i fins i tot, almenys una vegada, s’intenta modificar el contingut d’un d’ells per adequar-lo als propòsits de la gerència”. Tot això, segons la Policia “sempre sota la directriu de Presidència de la Diputació de València, institució que en tot moment està al corrent de la situació” i que pren les “decisions rellevants respecte a quines persones han de ser contractades i exercir funcions de supervisió i control” en Divalterra.

Tots els informes (menys un de juny del 2016) van advertir als responsables de l’empresa pública que les contractacions s’haurien d’haver fet segons el que es descriu en l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. És a dir, el contrari del que va fer finalment Divalterra. A més, els nous responsables de la Diputació de València, que van inaugurar una nova era després del terratrémol que va suposar el cas Taula, van crear, segons la Policia, un govern paral·lel en l’empresa pública per a contrarestar el disseny original de José Manuel Orengo, home fort del PSPV en el Palau de la Generalitat, que ara treballa en el sector privat.

Els correus electrònics intercanviats entre José Luis Pellicer, un dels denunciants davant la Fiscalia, i la representant de Compromís, Agustina Brines, al març del 2018 demostren, segons la Policia, que les decisions importants es prenien en el consell de direcció i no en el consell d’administració. A més, en un correu electrònic del 20 d’octubre de 2017 “s’observa clarament”, segons la Udef, que “les instruccions rebudes en el consell de direcció parteixen de Presidència, és a dir, de Jorge Rodríguez”.

Fonts de la institució provincial consultades matisen que el consell de direcció es reunia abans per preparar, des d’un punt de vista més aïna tècnic, l’ordre del dia del consell d’administració. De fet, a vegades hi assistien assessors en substitució dels diputats provincials respectius. No obstant això, l’informe de la Udef considera que el consell d’administració de Divalterra era un òrgan “alié totalment a l’estructura interna” de l’empresa pública, “sense que en conste la composició i les funcions en els seus estatuts”.

El funcionament complex de la Diputació de València, una institució fundada el 1833 que conserva dinàmiques singulars i hereua de la presumpta corrupció massiva de l’etapa del dimitit Alfonso Rus, jugava passades roïnes als mateixos representants progressistes. En un correu analitzat per la Policia i que figura en el sumari del cas Alqueria, la gerent de Compromís, Agus Brines, es fa un embolic i “ja no sap si el consell d’administració és el que autoritza o el que proposa en relació amb els contractes d’alta direcció”.

Després d’analitzar els milers de correus electrònics intercanviats entre els implicats, la Policia conclou que els dirigents del PSPV i Compromís converteixen de facto el consell de direcció en l’“autèntic òrgan de govern i administració”. La Udef considera que es va fer un “ús partidista” del consell de direcció que va suposar l’“evident exclusió dels altres dos partits de l’oposició, Ciutadans i Partit Popular”.

A la Policia li crida l’atenció el paper en el consell de direcció dels homes del president Jorge Cuerda i Ricard Gallego. En alguns casos, el relat dels fets denota una certa falta de professionalitat. En una de les reunions del consell de direcció va ser convocat, pel que sembla per error, un representant del PP que, “quan hi va assistir, es va emportar la sorpresa en manifestar-li els presents que ell no havia d’assistir-hi, a la qual cosa va manifestar que sí, que havia sigut convocat (…); els presents insisteixen que havia d’anar-se’n, perquè en aqueix consell” només estaven representats els partits que governaven la institució provincial. Pel que sembla, els responsables de Divalterra van confondre tots dos consells (d’administració i de direcció) i van convocar el PP al que tractava precisament els temes sensibles.

La Policia també considera que “a través de la figura de Jorge Cuerda es fa el control directe de la societat per part de Presidència de la Diputació”. El 17 de gener de 2017, Cuerda comenta en un correu a José Luis Pellicer, un dels denunciants del cas, que “des de Presidència se li indica (…) que hi passe amb els expedients per ‘veure’ què ha d’anar al pròxim consell”.

El 27 de novembre de 2017, la representant de Compromís, Agustina Brines, escriu a Miriam Viton, cap de la Unitat de Control Financer de la Diputació, i a Jorge Cuerda i confessa que els contractes d’alta direcció “estan agafats amb pinces”. “Tenen una clàusula de confiança, però no tenen poders, és a dir, que es pot qüestionar l’alta direcció”, diu la representant de Compromís.

Un correu del 6 de febrer de 2018 de Jorge Cuerda enviat a Gallego, Reguard i Viton mostra, segons la Policia, que la intenció dels responsables de l’empresa pública va ser presentar un informe per a justificar les contractacions dels dos últims directors d’àrea. En aquest correu, Cuerda deixa anar que Agustina (presumiblement es refereix a la gerent de Compromís, Agustina Brines) té una “relació de confiança amb [el despatx d’advocats] Tomarial”. “Ho dic per la defensa a ultrança en la promoció interna de gent que ha entrat de manera irregular”, detalla Cuerda, un dels homes forts de Jorge Rodríguez en la Diputació.

Tomarial va presentar un dels informes sobre els llocs d’alta direcció encara que, lluny de la intenció inicial dels representants de PSPV i Compromís, el despatx d’advocats deixa clar que “no hi ha dins de la legalitat laboral vigent cap possibilitat de condicionar o emmotlar els contractes a la legalitat, i són per tant il·legals”, apunta la Udef en l’informe.

En el consell d’administració següent del 19 de febrer de 2018, malgrat les conclusions de l’informe encarregat a Tomarial, “es dona per bo [un altre] informe de part que busca adequar i modular” la creació de les noves àrees directives de Divalterra. La Policia també recorda que l’anàlisi dels correus electrònics anteriors de Brines mostra la “queixa” de la representant de Compromís al despatx d’advocats per la “inexistència d’un informe jurídic que avale les contractacions”.

La nit del 31 de gener de 2018 va ser llarga per a la cogerent Agustina Brines, tal com reconeixia en un correu electrònic enviat al seu homòleg del PSPV en l’empresa pública, Xavier Simon. “Hui la que no he dormit soc jo”, assegura Brines, que considera que Simon està “tan preocupat” que no pot “veure amb claredat” l’assumpte. “Em dius que porte el retrovisor posat en aquestes i en moltes coses que potser algun dia agrairem”, assenyala la representant de la formació valencianista en Divalterra. Brines es mostra inquieta, perquè preveu que “tindrem dos tipus de directius: uns amb poders i contractes” i “uns altres que no hem aconseguit regular”. “No és correcte i no es pot defensar”, conclou.