María Muñoz (Ciutadans): “El deute històric valencià no cal condonar-lo, cal reestructurar-lo, com amb Grècia”

María Muñoz és economista i la seua trajectòria professional ha estat vinculada al sector financer. La seua experiència en banca apunta que serà clau en la política que es faça en el Congrés sobre aquesta pota de l’economia en la pròxima legislatura. I el bancari és un sector molt present en la Comunitat Valenciana, amb tres dels principals bancs espanyols radicats a València i Alacant.

En Ciutadans són partidaris d’aplicar un impost a la banca?

Volem que s’abaixen els impostos a tots els ciutadans. És clar que la banca haurà de contribuir pagant impostos en línia amb la generació del seu negoci. Però hem de tindre en compte que, quan es parla alegrement de l’impost a les entitats financeres, realment aqueix cost repercutirà en el ciutadà del carrer. La nostra proposta és que la banca pague els impostos que li correspon, no una taxa especial.

La UE planteja que es privatitze Bankia, encara que el Govern ha retardat el termini de venda de la participació de l’Estat esperant que puga recuperar més diners dels 23.000 que s’hi van injectar en el rescat. Quina és la proposta de Ciutadans?

La idea és poder traure el màxim benefici de la venda de Bankia. Bankia ens ha costat a tots els espanyols molts milions. Nosaltres, a més, no solament volem recuperar el rescat via venda de Bankia, sinó que a més ens agradaria que els polítics que en el seu moment van portar Bankia a la ruïna assumisquen responsabilitats. Perquè recordem que no era un banc, que eren caixes d’estalvis dirigides per polítics i vam haver de rescatar-les també. Que tornen aqueixos diners. El nostre partit ha presentat en el Congrés una PNL amb la iniciativa que els partits polítics siguen responsables subsidiaris en els casos de corrupció, que podrien donar-se en aquest cas.

En borsa, Bankia no val ni de lluny els 23.000 milions del rescat, s’esperarien una mica més, com planteja el Govern?

És difícil recuperar tots els diners invertits en el rescat de Bankia .

La culpa de la crisi va ser de Zapatero o de les caixes d’estalvi que ha esmentat abans?

La culpa de la crisi ni va ser de Zapatero ni va ser de les caixes. La culpa de la crisi ve de l’època de George Bush pare. La crisi ve per un excés de confiança per una bambolla immobiliària als Estats Units. Tothom sap això de les hipoteques subprime. Es concedien hipoteques per a gent sense recursos, els anomenats ninja sense ingressos i sense faena que s’hipotequen. El problema és que hi ha un contagi a Europa perquè, en un món globalitzat, aqueixes hipoteques ja estaven en actius d’inversió a Europa. Aqueix bloqueig en la liquiditat en el sistema es va contagiar també als països. Zapatero va ser nefast negant una crisi que s’acostava i va començar a gastar. També estàvem en campanya electoral o venien unes eleccions en aquell moment. Una situació similar al que fa ara Pedro Sánchez amb els divendres socials, que em recorden molt l’època de Zapatero amb Solbes, amb el Pla E o els xecs bebé.

Però la situació és diferent, l’economia espanyola ara està en creixement.

Sí, sí, està creixent, però cal veure com creix. Però em preguntava si la culpa era de les caixes d’estalvi o era de Zapatero. I jo et conte una mica la situació en un entorn internacional tan complicat com l’actual, quan tens institucions, organismes internacionals i gurus econòmics que estan advertint-te que ve un alentiment, que no estem per a tirar traques i tu gastes més i t’endeutes més del compte. Llavors ets un irresponsable.

La mala gestió de les caixes i el seu afonament han provocat una concentració del sistema financer espanyol. Sis grans bancs es reparteixen el mercat. Tenen vostés mesures per a combatre aqueixa concentració bancària? Sembla que no acaben d’obrir l’aixeta del crèdit.

El crèdit ha crescut i estem en els nivells més baixos d’estalvi en les famílies dels últims anys. És a dir, hi ha alegria i no ve obligada o donada pels nostres bancs, ve perquè el Banc Central Europeu, que ha pres mesures per a abaixar els tipus d’interés al 0 per cent i cobra als bancs per guardar-los els diners. Això els força a traure diners al mercat.

Tornant a la pregunta, tenen mesures per a evitar aqueixa concentració bancària? O, dit d’una altra manera, els preocupa que la competència en la banca es pervertisca?

Per què? Per què han d’haver-hi més bancs que bars? Anem a entitats més fortes, a entitats a escala europea. A més, totes aquestes mesures no dependran d’un govern nacional. Tot això ve marcat per una política europea. Però a més, tingues en compte que a hores d’ara vivim un procés de digitalització en quasi tots els sectors, però el de la banca és el més capdavanter pel que fa a la digitalització de les transaccions. Llavors, què més dona que hi haja molts més bancs, moltes més sucursals?

Sis actors bancaris són prou per a un mercat?

No ens preocupa la banca, ha purgat ja per la seua mala praxi. El que s’ha rescatat van ser caixes d’estalvi, gestionades per partits polítics i per polítics. No entrarem a valorar el que ha decidit la justícia. Nosaltres som totalment neutrals i a favor del que diga sempre la justícia, que per a això està, per a jutjar els casos de corrupció, els casos de malversació o de la mala gestió. El que sí que defensem és organismes reguladors independents i supervisors independents allunyats de la política. Si el Banc d’Espanya no haguera estat en mans de MAFO (Miguel Ángel Fernández Ordóñez), triat pel PSOE i dependent del Govern, hauria sigut un organisme independent que hauria controlat aqueixes caixes.

Quines mesures plantegen perquè els reguladors i els supervisors siguen independents?

Una de les nostres prioritats és el decàleg que hem presentat per a la despolitització de les institucions i la seua independència. Que no siguen polítics, que siguen especialistes en matèria fiscal.

Tots els partits coincideixen a reconéixer l’infrafinançament. És un tema complex, però, quina és la seua proposta per a millorar el finançament autonòmic?

La nostra proposta és reformar la Llei de finançament autonòmic, que passa per fer seure a tothom en la Conferència de Presidents i debatre la manera d’acordar entre tots una reforma de finançament just, equitativa i transparent. Perquè fins ara es fa de manera bilateral i en una cambra fosca. Per què un valencià ha de rebre 728 euros menys que un càntabre? Per què?

Vostés plantegen com proposa l’alt comissionat valencià per a la millora del finançament que l’Estat incremente les aportacions a les autonomies?

Crec que cada autonomia haurà de veure la seua situació, la seua productivitat, què aporta i també les necessitats. Per què la Comunitat Valenciana ha de tindre un 10% de les inversions si en un moment determinat en necessita un 15%? Cal establir criteris iguals per a tothom. No podem repartir els pressupostos generals amb criteris poblacionals i, després, en un altre lloc, per renda per capita i en un altre per densitat de població.

El PP planteja un finançament on es preveja la dispersió i la despoblació. Això, per exemple, perjudica la Comunitat Valenciana, que és una autonomia molt urbana.

Nosaltres prendrem la decisió que decidisca la Conferència de Presidents, és a dir, ens asseurem amb ells, ens posarem a debatre i del que isca, i siga just, igualitari i transparent per a tots, es farà.

El deute de la Generalitat és un altre gran problema dels valencians. La banca, per exemple, ha fet quitacions als seus creditors. Defensarien que l’Estat fera una quitació a la Comunitat Valenciana?

Nosaltres el que no defensarem és la condonació. La condonació és un perdó. Primer de tot reformarem la Llei de finançament i posteriorment quantificarem el deute històric.

Ciutadans reconeix un deute històric valencià?

Hi ha un deute històric. Però caldrà estudiar amb tots els presidents autonòmics què es fa amb aqueixos deutes. Si s’allarguen els terminis, si es fa una quitació... Una cosa és refinançar el deute i una altra la condonació. Si demanem la condonació, obrim l’aixeta perquè altres comunitats facen el mateix. Els valencians volem justícia, volem ser iguals que els altres, però tampoc menys. Demanar un perdó, encara que l’origen siga d’un infrafinançament, no ho veiem clar, o és un greuge comparatiu respecte d’altres comunitats. Aqueixos 47.000 milions no són tots deute històric, també hi ha hagut un augment de despesa. Cal asseure’s a veure quines partides s’han augmentat –ho ha dit l’Autoritat Fiscal– i, per exemple, hi ha partides fonamentals que han crescut i unes altres, com la televisió pública, no tan fonamentals.

Però la televisió pública són 55 milions dels aproximadament 21.000 del pressupost de la Generalitat, una xifra molt baixa dins del pressupost total.

Però també tens la Conselleria de Transparència o el milió de lliure disposició del president de la Generalitat. Cal gastar millor.

Per a aclarir-ho, donaran suport a una quitació?

Reconeixem que hi ha un deute històric. Amb aqueix deute cal asseure’s amb els altres presidents autonòmics per veure a quin acord podem arribar. Que aqueix deute ve per un repartiment injust del finançament dels recursos centrals i que aqueix deute cal refinançar-lo.

Refinançar-lo? El Fons de Liquiditat Autonòmica bàsicament són més préstecs que podrien ser finançament.

Quan parlem de refinançar parle d’una reestructuració. Per exemple, com es va fer amb Grècia. A Grècia no se li ha condonat res. Grècia paga el rescat. Què es va fer amb Grècia? Arribar a un acord amb els creditors. S’han allargat terminis de devolució, hi ha hagut quitacions, però no és una condonació. Un perdó. Perdonar el deute pot generar un greuge amb altres autonomies. Per què no ho han de tindre altres autonomies endeutades com Catalunya? Sí que entenem que hi ha un infrafinançament, sí que entenem que hi ha un deute històric, però no seria responsable demanar una condonació que, en el fons, és un perdó. Cal treballar per reestructurar-lo. Hi ha mil fórmules per a alleujar la situació, com també perdonant els interessos.

El 31 de desembre acaba la concessió de l’AP-7. Els empresaris hotelers de Benidorm estan en contra de la liberalització de l’autopista per a evitar, segons les seues paraules, “el col·lapse” de la principal artèria de la costa. Ciutadans dona suport a la liberalització de l’AP-7?

Tenim dèficit de finançament i infraestructures. Considerem que no s’ha de prorrogar la concessió de l’AP-7. Encara que els hotelers diguen que es col·lapsarà, molts municipis de la Safor i les Marines necessiten aqueixa obertura, així com sectors econòmics com els ports esportius o la restauració.

Seguiran la seua lluita juntament amb Compromís contra el contingent basc?

Nosaltres no som partidaris que unes CA tinguen privilegis respecte d’unes altres. No estem d’acord que es pacten aqueixos cuponazos en cambres fosques. PP i PSOE han fet això durant quaranta anys i nosaltres, juntament amb Compromís, hi vam votar en contra. Però després vam presentar una esmena a la totalitat que Compromís no va votar. Som els únics que ens hem oposat al cent per cent a aquest privilegi.