L'Ajuntament de Llucmajor vota a favor de tancar la 'macrogranja dels horrors', encara que no explica com ho farà

El ple de l’Ajuntament de Llucmajor ha votat per unanimitat a favor de la proposta presentada per l’oposició d’esquerres (PSOE i MÉS per Llucmajor), així com per un partit municipalista (Llibertat per Llucmajor), per tancar la macrogranja ubicada al municipi. L’explotació avícola està en el punt de mira arran de les imatges publicades en primícia per elDiario.es el passat 26 de maig, que es varen fer virals per les condicions de manca d’higiene i brutor extremes del l’interior, així com per la situació perillosa en què es trobaven les gallines.

Els vots de l’Executiu local a favor del tancament, format pel PP, Vox i ASI (Agrupació Social Independent, de tendència d’ultradreta), han sorprès pel gir de guió que suposen respecte a la postura anterior mantinguda per l’alcaldessa del PP. “No aniré en contra del sector agrícola. D’una empresa que genera llocs de feina en el sector primari no n’estarem en contra”, va afirmar el 28 de maig Maria Francisca Lascolas Rosselló, davant els crits de desaprovació dels assistents a la sala, en una frase que amenaça amb perseguir-la almenys el que queda de legislatura. “Si una alcaldessa no és capaç de defensar els drets dels seus ciutadans, no mereix ser alcaldessa”, li va retreure aleshores Jaume J. Oliver, portaveu del PSOE a l’Ajuntament.

“Els veïns s’han de tancar a casa perquè no poden respirar. Jo treball, tenc dret al meu descans —abans-d’ahir no vaig poder dormir per les males olors, un problema habitual, segons denuncien els veïns afectats—, a sortir al meu jardí que m’he pagat amb la suor del meu front, a una sèrie de qüestions que m’està negant aquesta activitat amb el beneplàcit de l’Ajuntament i del Govern”, ha denunciat aquest dijous, una vegada més, Nati García, presidenta de l’Associació Stop Macrogranja Llucmajor.

“En el públic hi havia na Nati, ha intervingut en algun moment, i ha estat un bany de realitat”, afirma Oriol Gómez, portaveu de MÉS per Llucmajor, partit de l’esquerra ecologista balear. “El que passa és que l’alcaldessa no escolta ningú, governen per a ells mateixos, i ja està”, critica Gómez. “Avui [aquest dijous] s’han adonat que la gent té unes necessitats, que no les estan escoltant ni complint”, lamenta, en referència a les denúncies de Nati García, que representa l’Associació Stop Macrogranja Llucmajor. “Demanam el tancament cautelar de la macrogranja perquè s’investigui i es defineixi el que s’ha de fer”, insisteix el portaveu ecologista.

—Li volia demanar per una qüestió tècnica: hi ha molta normativa en aquest àmbit. Una part afecta els ajuntaments, i una altra, el Govern balear. ¿Té competències l’Ajuntament de Llucmajor per tancar cautelarment la granja?

“Aquesta és la gran pregunta. Jo vaig respondre que sí en una pregunta que va sortir als informatius d’IB3, però la setmana següent, un enginyer municipal em va dir que no”, respon Gómez. Tanmateix, tant ell com Oliver —el portaveu socialista— sostenen que la llicència d’activitats és municipal.

Com va informar elDiario.es, Avícola Son Perot S.A. va sol·licitar el 2023 “la legalització de totes aquelles construccions sense llicència que constitueixen l’explotació agropecuària”, segons es desprèn del projecte presentat davant el Govern. “Igual que se sol·licita l’autorització ambiental integrada per a l’ampliació del cens d’animals superant les 40.000 places de gallines ponedores”, destaca el text. Precisament, els propietaris de la granja de gallines ponedores van rebre recentment una sanció del Govern, de 150.000 euros, per no tenir l’autorització ambiental integrada. Això va en contra del que dicta el Reial Decret Legislatiu 1/2016, que delimita els requisits a tenir en compte en aquests casos per regular la contaminació, com va informar aquest diari.

La multa la varen rebre per part de la Comissió Balear de Medi Ambient, un òrgan dependent de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat. Però les conseqüències de l’incompliment encara s’han de determinar completament. “Es tracta d’una activitat il·legal que va ser sancionada i és investigada actualment”, varen assenyalar fonts d’ARDE a aquest diari, que lamentaren que, malgrat tot, “l’empresa mai no ha deixat d’operar”.

A més, recentment, el 23 de maig, va entrar en vigor el Decret llei 1/2025, de mesures urgents per a la protecció de les persones i del medi natural en relació amb determinades explotacions ramaderes intensives d’aus de corral a les Illes Balears. La disposició addicional quarta d’aquest decret llei, que modifica la llei agrària balear, estableix que les noves explotacions avícoles, així com les ampliacions de les ja existents, només podran autoritzar-se si es respecten unes distàncies mínimes al sòl urbà residencial, determinades segons la seva capacitat ramadera.

En el cas de la granja de Llucmajor, aquesta es troba a aproximadament un quilòmetre dels nuclis urbans de Tolleric i Badia Gran. Si l’explotació supera les 80.000 gallines ponedores, segons la nova normativa, “ha de mantenir una distància no inferior a 6.000 metres lineals respecte al sòl urbà residencial més proper”. Tot i que la granja ja està en funcionament, ho fa sense l’autorització ambiental integrada. Per tant, si es pretengués tramitar qualsevol nova autorització, aquesta hauria d’ajustar-se a les exigències del nou decret llei, requisits que actualment l’explotació no compleix. Cal destacar que, entre les mesures cautelars aplicades per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, l’explotació ha de reduir el seu nombre màxim de gallines de gairebé 136.000 a 40.000, van explicar fonts de la Conselleria. El termini acaba el 31 de desembre de 2025.

En el cas de la granja de Llucmajor, aquesta es troba a aproximadament un quilòmetre dels nuclis urbans de Tolleric i Badia Gran. Si l’explotació supera les 80.000 gallines ponedores, segons la nova normativa, “ha de mantenir una distància no inferior a 6.000 metres lineals respecte al sòl urbà residencial més proper”. Tot i que la granja ja està en funcionament, ho fa sense l’autorització ambiental integrada. Per tant, si es pretengués tramitar qualsevol nova autorització, aquesta hauria d’ajustar-se a les exigències del nou decret llei, requisits que actualment l’explotació no compleix. Cal destacar que, entre les mesures cautelars aplicades per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, l’explotació ha de reduir el seu nombre màxim de gallines de gairebé 136.000 a 40.000, van explicar fonts de la Conselleria. El termini acaba el 31 de desembre de 2025.

“Aquesta autorització [ambiental integrada] la demanen des del 2017, però no se la donen”, continua Gómez. “El dubte és per què no se la donen. Probablement perquè hi ha alguna irregularitat que ho impedeix”, afirma el regidor ecologista. Així, el que exigeixen aquests tres partits de l’oposició (PSOE-PSIB, MÉS per Llucmajor i Llibertat per Llucmajor) és que, sigui des de l'Ajuntament o des del Govern, es duguin a terme les actuacions oportunes per “tancar la granja”.

—No senten la pressió mediàtica i ciutadana per actuar d’una altra manera?

“Em fa la sensació que no” respon Gómez. “Avui (aquest dijous) ho tenien molt fàcil. L’alcaldessa hauria pogut convocar una reunió, com fa mesos que demanen els veïns afectats, i no ho ha fet”, insisteix. Les queixes dels veïns, segons van afirmar a aquest diari, van començar el 2017. Les més greus, i de manera insistent, es remunten al 2019. El mateix Gómez viu a prop de la zona i afirma que és testimoni de les “males olors”, que impedeixen a algunes veïnes, com na Nati, descansar amb tranquil·litat o gaudir del seu jardí.

“L'alcaldessa i l’equip de govern continuen manifestant que no és la seva voluntat anar en contra d’una empresa privada, però que preval que es compleixin les normatives i que les condicions tant de salut com de benestar animal siguin òptimes”, responen fonts de l’Ajuntament de Llucmajor a elDiario.es.

Sobre la proposta de l’oposició, afirmen que es tracta de sis punts “ambigus”, alguns dels quals impliquen elevar-los al Govern. “Tant Secretaria com Urbanisme, àrees de l’Ajuntament, ja s’han posat en marxa per tenir informes jurídics tant interns com externs en relació amb aquesta explotació”, aprofundeixen les mateixes fonts. Així mateix, assenyalen que un informe del Sr. Miranda, Catedràtic de Biologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), està col·laborant amb l’Ajuntament per estudiar “la possible plaga de mosques derivada o no de l’explotació”. “Aquest expert s’ha ofert a continuar col·laborant després de l’informe en reunions amb Conselleria i veïns”, indiquen.

Quant a la presidenta de l’Associació Stop Macrogranja Llucmajor, defensen que es va reunir fa temps amb un membre del Consistori, però que això no ha estat reconegut per ella. “Existeixen correus electrònics amb una àrea de l’Ajuntament que demostren que ja s’havien comentat les al·legacions de les Associacions de Veïns tant al Govern com al Consell”, expliquen. A més, argumenten que a finals de maig es va registrar un advocat en representació de la plataforma i es va determinar que, un cop recollits els informes pertinents o les mesures cautelars per part de la Conselleria i després d’obtenir la informació ambiental per part de l’òrgan competent, “es traslladaria la documentació a la plataforma i a mantenir una reunió amb ells”.