La Policia denuncia la furgoneta d’Uber convertida en discoteca rodant a Eivissa
LLEGIR EN CASTELLÀ
Quan es pitja el play se sent la veu de Matías Prats sobre un beat electrònic: “Llevan de fiesta cuatro días”. “Veinticuatro horas con una potente música al aire libre que se escucha a diez kilómetros”, diu just després una altra veu, femenina, també de telenotícies. Semblen ser fragments de les entradetes amb què els informatius de televisió han explicat algunes de les raves més famoses que s’han desmantellat els darrers anys a Espanya. Però no; fora del seu context original, són el fil conductor d’un anunci.
Les dos frases resulten prou llargues per acompanyar onze segons de plans fugaços. Una al·lota clica el logo d’una furgoneta a la pantalla del seu mòbil, ella mateixa i tres amigues pugen a aquella mateixa furgoneta, la DJ del grup es posa rere una taula de mescles, la resta balla amb el cul damunt el seient i els cinturons cordats, una bola de colors gira sobre els seus caps, quan baixen es graven i es fan fotos amb un pal selfie. Escrita damunt de les imatges, una frase: “Reservas una Uber Party Van en Ibiza”.
La divisió espanyola d’Uber va publicar el vídeo d’aquella festa el passat 8 d’agost al seu compte de TikTok. Objectiu clar: promocionar un servei de taxi patrocinat per la discoteca Amnesia. En declaracions a Diario de Ibiza, un portaveu de la Direcció General de Trànsit va considerar que el servei no complia “el Reglament de circulació, ja que genera distraccions i risc per a la seguretat viària”. elDiario.es ha intentat aconseguir una valoració més àmplia per part de la DGT, però l’organisme estatal no ha respost les preguntes formulades. El departament de premsa de la Guàrdia Civil tampoc no ha precisat si va aturar el vehicle en algun control durant les tres setmanes en què Uber el va utilitzar per transportar clubbers fins a Amnesia.
En canvi, dimarts 19 d’agost, només quaranta-vuit hores després que hagués acabat un servei que va començar el 25 de juliol i s’oferia els divendres i dissabtes entre les deu de la nit i la una de la matinada, l’Ajuntament d’Eivissa va confirmar que la seua policia local havia denunciat la discoteca rodant “per diverses infraccions”: “Ús de l’equip de música del cotxe a volum excessiu i maniobres perilloses a la via pública”. No va especificar, però, la quantitat de les possibles multes.
El gegant tecnològic diu que va complir la llei
El relat del gegant tecnològic és, tanmateix, l’oposat. Els seus responsables de comunicació neguen que cap agent de trànsit els hagi multat: “El servei d’Uber Party Van que va finalitzar la setmana passada va complir amb tots els requisits legals. Durant els controls realitzats, no es va imposar cap sanció ni es va detectar cap irregularitat, i el servei va continuar amb normalitat. En un cas puntual, es va demanar al DJ que baixés momentàniament, però la van va continuar el recorregut amb el DJ a bord. Els viatges no van ser interromputs i els usuaris no van ser desallotjats. No es va informar de cap sanció”. I defensen la idea utilitzant un concepte de màrqueting: “Va ser una activació de la qual estem molt orgullosos”.
Els famosos que van participar en la campanya (Cayetana Guillén Cuervo, Fonsi González Nieto), i que apareixen en altres vídeos difosos a les xarxes socials, gaudeixen dins la furgoneta com si fossin a la pista d’un club que busca visibilitat extra per “mantenir-se com l’alternativa no comercial” a l’imperi electrònic que Yann Pissenem i la família Matutes han erigit a l’illa (Ushuaïa, Hï, [UNVRS]). En retolar el logotip d’Amnesia a la carrosseria de la furgoneta, el nom d’Uber s’associava al d’una de les deganes de l’escena eivissenca. També, a un negoci que ha tengut innombrables problemes per presumpte frau fiscal, consum de drogues o morts sobtades després d’una nit de festa.
Per elaborar aquest reportatge, elDiario.es ha intentat aconseguir una reacció per part dels gestors d’Amnesia, però la resposta encara no ha arribat. El passat juliol, just quan la música sonava a la furgoneta d’Uber, Stéphane Schweitzer, un dels socis de la discoteca, explicava així la idea en un article amb enfocament comercial publicat a El Mundo: “Eivissa és molt més que una illa. És energia única, un estil de vida en què la nostra sala representa l’ànima de la festa des de fa gairebé mig segle. La col·laboració amb Uber i la creació de la Van Party ens permet estendre la màgia del club més enllà de les nostres portes i oferir una experiència que comença fins i tot abans d’arribar”.
'Uberitzar', precaritzar
La idea sorgida cap al 2009 a Silicon Valley va trasbalsar –tant i tan ràpidament– les regles del joc en sectors com el repartiment de menjar a domicili o el transport de passatgers, que va donar lloc al neologisme uberitzar. La Real Academia Española encara no recull el terme. Tampoc el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. La Fundéu, però, ja en va buscar definició el 2017: “El verb està ben format a partir del nom de l’empresa Uber Technologies Inc. La uberització fa referència a les cada vegada més nombroses plataformes d’economia col·laborativa en què, gràcies a internet i a les noves tecnologies, unes persones posen a disposició d’altres particulars, sense necessitat d’intermediaris, diversos béns i serveis: una casa o habitació de lloguer, un trajecte compartit, un cotxe o una plaça de garatge”. Una definició coincident amb la que aporta en català, i de forma més resumida, el centre de terminologia Termcat: “Transformar un servei comercial connectant clients i proveïdors mitjançant aplicacions mòbils”.
La posada en escena resulta menys cooperativista. Si algun dia entra al diccionari, aquestes paraules podrien incloure segones i terceres accepcions: en el llenguatge corrent, uberitzar s’ha convertit en sinònim de precaritzar a través de la desregulació.
Els cotxes negres d’Uber van començar a circular per les carreteres d’Eivissa fa menys de dos anys. Era desembre de 2023, temporada baixa. Tot d’una, diverses associacions de taxistes van denunciar que la nova competència carregava clients sense esperar, com a mínim, la mitja hora a què estaven obligats per llei des que es feia la reserva. Llavors eren només catorze vehicles. Uberitzar també s’utilitza per descriure com es dilueixen les responsabilitats a l’era del turbocapitalisme digital. Des de la tecnològica no especifiquen quant ha crescut la seua flota: “Uber no posseeix vehicles ni llicències VTC en propietat, sinó que ofereix un servei d’intermediació tecnològica entre els usuaris que desitgen demanar un viatge i els transportistes, ja siguin flotes o autònoms que tenen una o més llicències VTC”.
Tantes VTC com taxis de tota la vida
En una entrevista recent amb Diario de Ibiza, Mariano Juan Colomar, conseller insular de Mobilitat, les va fixar: “Hi ha quatre-centes llicències de VTC, més que de sobres per donar un bon servei”. Una quantitat gairebé idèntica a la de taxis ordinaris, que es dupliquen durant els mesos d’estiu gràcies a les llicències estacionals. La massificació pareix contradir el conseller Juan. Els més de tres milions de turistes que rep l’illa cada any són un pastís, llaminadures: el Consell d’Eivissa i els cossos policials continuen barallant-se contra un intrusisme que no remet. Quan els vehicles legals no son a prou, apareix el garfi dels pirates.
La proporció entre cotxes blancs i negres és, tanmateix, la gran patata calenta de la mobilitat eivissenca. Ja fa anys que crema. A finals de 2025 o principis de 2026, el Govern fixarà uns sostres amb la idea de consolidar-los com a definitius. L’hemeroteca adverteix: certs lobbies pressionaran. En els mesos previs a l’entrada en vigor del servei, al Consell d’Eivissa van entrar milers de sol·licituds per operar amb una llicència VTC a l’illa. Hi havia rum-rum.
Va ser en una entrevista concedida al digital La Voz de Ibiza just abans que els Uber començassin a circular per l’illa. Felipe Fernández de Aramburu, màxim responsable de la tecnològica a la Península Ibèrica, va afirmar que només a l’estiu de 2023, l’aplicació de la seua companyia havia rebut “350.000 sol·licituds” per contractar viatges eivissencs. En aquell moment encara no podia oferir-los en un asfalt que fa més d’una dècada que està saturat. En un territori –aïllat– de 571 km² hi ha registrats 160.000 vehicles a motor. Un per habitant, en una relació un 30% superior a la mitjana espanyola, que ha provocat que s’aprovi una llei per establir un topall de vehicles forans. De moment, gairebé paper mullat: el Consell no pot aplicar moltes de les sancions que imposa a qui entra a Eivissa sense autorització perquè la DGT no comparteix les dades de les matrícules.
0