“Tothom té dret al dol”: els preus per enterrar als sers estimats es disparen en Balears

Les desigualtats socials i econòmiques existeixen fins i tot post mortem. El preu d'un funeral, que oscil·la entre els 3.000 i els 10.000 euros segons el tipus de servei, el municipi i la voluntat de la família, s'ha convertit a Balears, i també en tot el territori nacional, en una barrera econòmica que moltes llars no poden assumir. A les despeses obligatòries que involucra una pèrdua –tanatori, cotxe fúnebre, taüt, tràmits, inhumació o incineració– se’n sumen altres d’opcionals, com les flors o les corones, que a municipis com Palma s'han incrementat al voltant del 13%.

La desigualtat marca la diferència entre un enterrament bàsic, un digne i un d’impossible i, a pesar que les administracions municipals cada vegada tenen més competències per a oferir aquest servei com a públic, els tràmits burocràtics són encara tediosos. Així ho ha assenyalat el president del Consell d'Eivissa, Vicent Marí, dijous passat durant la presentació del nou tanatori de Santa Eulària, on es va referir a les “complexitats burocràtiques” de la política mortuòria. Els drets funeraris depenen, així i una vegada més, del codi postal.

La competència és estrictament municipal, el que deixa en mans de cada ajuntament la capacitat i voluntat política de garantir als ciutadans l'accés a un enterrament digne independentment de la seva classe social. De fet, la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears atribueix als municipis la regulació i la gestió dels cementiris i serveis funeraris, així com el seu control sanitari i policia sanitària mortuòria. I, d'altra banda, la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, manté el cementiri com un servei que han de prestar obligatòriament tots els municipis.

Nou enterraments de beneficència a Vila

Quan un ciutadà no disposa de recursos suficients, els serveis socials emeten un informe acreditatiu i els Ajuntaments han de tramitar un enterrament de beneficència. En el cas de Vila –la ciutat d'Eivissa, l'única que ha proporcionat dades a elDiario.es–, aquest 2025 s'han tramitat en total nou enterraments d'aquest tipus, indiquen des de la regidoria de Cementiris. Gairebé els mateixos que durant l'any 2024. Per a aquests casos, sol haver-hi nínxols específicament reservats i és el Consistori qui assumeix el cost complet: des de Pompas Fúnebres fins a la resta de despeses associades al sepeli.

La pràctica, remarquen fonts de l'Ajuntament de Sant Josep, s'activa també quan apareix un cos sense vida en aigües del municipi. Es tracta, majoritàriament, de migrants que no aconsegueixen completar la perillosa travessia en pastera des del nord d'Àfrica fins a les costes espanyoles. Només entre gener i juny d'enguany, les autoritats van trobar 31 cossos sense vida en aigües i platges de Balears, segons dades de la Delegació del Govern recaptats per l'agència EFE. Els primers 15 cossos –en informacions de les forces de seguretat de l'Estat– van ser recuperats entre gener i març. Quant a la resta de morts van aparèixer entre meitats d'abril i principis de juny.

Inaugurat el primer tanatori públic

La inauguració del primer tanatori municipal de l'illa a Santa Eulària, un edifici de 3,4 milions d'euros situat a Cas Llaurador, al costat del crematori i el cementiri, indica que la situació està canviant. La instal·lació reuneix per primera vegada en un mateix espai els tres serveis funeraris municipals i ofereix tres sales de vetlla, un espai multiconfessional amb capacitat per a 90 persones i més de 50 places d'aparcament. Encara que, en el moment de l'enterrament, les persones amb altres ritus religiosos, per exemple els musulmans, es veuen obligats a repatriar als seus sers estimats al seu país per a donar-los sepultura. Segons l'Alcorà, el cos, una vegada sense vida, s'ha d'enterrar en contacte amb la terra. Però l'únic cementiri musulmà de Balears està situat a Son Valentí, a Palma, i, des de fa anys, la seva capacitat està exageradament desbordada.

Les persones amb altres ritus religiosos, per exemple els musulmans, es veuen obligats a repatriar als seus sers estimats al seu país per a donar-los sepultura

“El procés de dol –amb tots els passos que comporta– és una necessitat i un dret de qualsevol persona”, explica Noelia Blázquez, psicòloga, psicopedagoga i especialista en acompanyament de processos en desenvolupament de pèrdua i dol. La superació de la pèrdua –afegeix– sol durar al voltant d'un any, quan es viuen les primeres vegades sense el ser estimat, encara que cada persona té el seu ritme propi. “És molt important comptar amb una xarxa de suport”, afegeix. Alguna cosa que no totes les persones tenen i que es complica molt en el cas dels migrants. Per això, en algunes comunitats autònomes, han sorgit organitzacions sense ànim de lucre per a compartir el dolor sentit al llarg del procés de dol, com, en el cas de les illes, la Fundació Mémora.

Representants de l'Ajuntament de Santa Eulària van subratllar en l'acte inaugural de les noves instal·lacions fúnebres que l'objectiu del projecte –ideat l'any 2007– és “garantir el principi d'universalitat”. Els serveis seran gratuïts o bonificats fins a un 50% per als qui no puguin assumir el cost, seguint els informes de serveis socials. Inclosos estan aquells morts en la via migratòria del Mediterrani trobats en aigües del terme municipal.

A Vila, la regidoria de Benestar Social ha detallat a elDiario.es que l'atenció en casos de pobresa extrema es realitza mitjançant un contracte amb la funerària i una coordinació directa amb el departament de cementiris. Abans d'autoritzar un enterrament de beneficència, es revisen els ingressos de la família a través de l'IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples) i, si es confirma la falta de recursos, el Consistori assumeix totes les despeses.

Pujada dels preus funeraris

El mercat funerari ha pujat, d'altra banda, de manera generalitzada. A nivell nacional, un funeral estàndard sol costar entre 3.000 i 4.000 euros. I, en grans ciutats o en cas de contractar serveis de categoria alta, pot arribar a superar fàcilment els 6.000 euros. A això se sumen les taxes municipals i els costos del cementiri –taüt, tanatori, transport– que encareixen encara més un servei bàsic que, sumat a les condicions de vida de Balears, moltes famílies no poden permetre's.

En concret, l'Empresa Funerària Municipal (EFM) de Palma va aprovar al setembre una pujada mitjana del 13,4% en els preus dels ornaments funeraris: corones, centres florals, cobreix fèretres i coixins, argumentant l'increment dels costos directes i la necessitat de reforçar el seu equilibri financer, com va publicar Última Hora. A més, la funerària va haver d'eliminar un dels centres més cars per la escassa venda i el Consistori de la capital mallorquina va decidir encarregar a una consultora una revisió del preu de les unitats d'enterrament davant la caiguda de demanda dels espais més grans. Un fenomen que des de EFM han atribuït a canvis culturals, famílies més petites i a l'auge de la incineració (que ja representa al voltant del 60% dels serveis).

Palma ha pujat 13,4% de mitjana els preus dels ornaments funeraris i ha eliminat un dels centres de major preu per la seva escassa demanda. La incineració representa el 60% dels serveis

Això es deu en part a una crisi de fe en la societat que s'ha donat particularment a Balears. El recompte oficial de dades que el Bisbat de Mallorca va enviar al Vaticà l'any 2022 ja reflectia una caiguda de més de 1.700 batejos, més de 1.500 primeres comunions i més de 200 matrimonis en només un lustre. Quant al baròmetre del CIS (Centre de Recerques Sociològiques), llança una xifra més recent: des de 2015 fins avui, els ciutadans balears autodenominats com a catòlics han disminuït en un 11,3%, segons va publicar al juliol Última Hora.

Les pràctiques en l'àmbit eclesiàstic també han canviat. La normativa actual de l'Església Catòlica no prohibeix ja, com sí que feia anteriorment, les exèquies a persones que havien decidit llevar-se la vida. L'oració catòlica es concedeix, assenyala un portaveu del Bisbat d'Eivissa a elDiario.es, en tots els casos a les qualsevol persona morta que manifesti aquesta voluntat. O ells mateixos o bé a través dels seus familiars. Certificant, això sí, les seves creences.

En el cas dels enterraments de beneficència, hauria de ser l'Ajuntament corresponent qui es posi en contacte amb l'Església perquè es dugui a terme el ritual religiós, assenyala el mateix portaveu de la diòcesi. Una cerimònia per a la qual no es demana diners, sinó la voluntat, que depèn de l'entorn del mort o, en el segon cas, de les institucions.

Amb aquest deslligament del cristianisme de part de la població, les cerimònies de comiat viuen també un canvi que amenaça amb fer-les desaparèixer. “Els rituals són molt importants. Quan es produeix una mort, hi ha un debat intern, sol passar que queden moltes coses per dir”, indica Blázquez. “És una manera d'acomiadar-se i és important que es faci de manera col·lectiva”, afegeix.