La Comissió Pujol, Catalunya al divan
Els parlamentaris que formen part de la Comissió d’Investigació creada arran de l’escàndol provocat per la confessió de l’ex-president Jordi Pujol que va tenir durant 34 anys diners amagats a l’estranger es divideixen entre aquells que tenen la sensació que estan treballant , pràcticament, de cara a la galeria, i els que confien que, malgrat les limitacions que reconeixen, tingui aspectes positius i útils en el combat contra la corrupció.
Per un dels portaveus d’ERC a la Comissió, Oriol Amorós, “tot i que hi ha moltes compareixences aprovades, molts són noms de l’Acadèmia: Una Comissió d’Investigació no és un seminari d’estiu; ha de servir per fer un país net”, però la veritat és que, tal com s’ha plantejat, hi ha portaveus d’altres grups que creuen que no servirà ni per aclarir el cas de la misteriosa herència de l‘ex-president Pujol ni aportarà llum sobre el conjunt de la corrupció que hi ha hagut a Catalunya des de la recuperació de l’autonomia. Marc Vidal, portaveu del grup d’ICV-EUiA a la Comissió ha calcul.lat que al ritme de treball actual, “trigaríem tres anys a arribar a les conclusions”. Santi Rodríguez, portaveu del PP, creu que “això durarà molt temps. Més que la legislatura”. En total, hi ha previstes unes dues-centes compareixences, que, fins i tot, podrien ampliar-se.
Diluir el cas Pujol
L’elevat nombre de testimonis no preocupa el grup de Ciutadans. Un dels seus portaveus, José María Espejo-Saavedra, diu que “allò que importa no és el número de compareixents sinó si aporten realment un testimoni que pugui aclarir i treure a la llum la corrupció que durant les darreres dècades s’ha produït a Catalunya sota l’empara dels successius governs de CiU i, en el seu cas, també durant l’etapa del Tripartit”. Meritxell Borràs, portaveu de CiU a la Comissió, també pensa que “la utilitat i no dependrà d’aspectes quantitatius com el número de compareixences; sinó de l’actitud dels grups parlamentaris”. Per contra, el socialista Jordi Terrades considera que “s’ha intentat diluir el cas Pujol. S’ha obert massa el focus i la investigació d’aquest cas quedarà difuminada”.
Servirà, aixó sí, per fer passar una mala estona a ex-presidents del Govern espanyol, com José María Aznar o Felipe González, i a molts dels compareixents, entre els quals hi ha l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, o els ex-ministres Angel Acebes i Pedro Solbes. Ho destaca Isabel Vallet, de la CUP: “Personatges que es creien molt segurs es veuran en l’obligació de passar pel Parlament i escoltaran les preocupacions que ha generat la seva gestió”. Per ella, el risc que no s’arribi a conclusions útils està més en la possibilitat que les pactin CiU i PSC –“com va passar a la comissió d’investigació de la corrupció a la Sanitat”, diu- que no en la quantitat de persones que hi desfilin.
Oriol Amorós també ha denunciat un pacte sociovergent a l’hora de votar les compareixences, tot i que al final hi acabaran intervenint pràcticament totes les persones proposades, llevat del president de la Generalitat, Artur Mas. Precisament, va ser l’acord de CiU i ERC el que ha fet possible que Mas es caigués del cartell. Amorós ho ha justificat “pel que representa la figura del president” i perquè confia que acudeixi a donar explicacions a la Comissió d’Afers Institucionals.
El socialista Jordi Terrades nega que hi hagi hagut cap pacte amb CiU: “Si hi hagués hagut pacte no haurien de comparèixer els imputats pel cas Mercuri”, diu en relació a l’assumpte que afecta l’ex-alcalde del PSC a Sabadell, Manuel Bustos. I contraataca argumentant que la conversió d’una comissió que havia d’estudiar el cas Pujol en una de més genèrica respon als interessos coincidents d’ERC i CiU, ja que els seus objectius es van decidir coincidint amb la celebració de la consulta del 9N. Dóna a entendre que 9N i Comissió d’investigació van ser monedes de canvi en la negociació entre republicans i convergents. Finalment, porta per títol: “Comissió d’Investigació sobre el frau i l’evasió fiscals i les pràctiques de corrupció política”. El propi primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va telefonar el president de la Comissió, David Fernández (CUP), després que aquest denunciés un pacte CiU-PSC i amenacés amb dimitir per assegurar-li que aquest pacte no va existir.
Els efectes de la dissolució del Parlament
Una de les qüestions que pesa molt sobre els treballs de la Comissió és la possibilitat que un avançament electoral comporti la dissolució del Parlament. Només el diputat del PP Santi Rodríguez creu que aquest avançament no es produirà: “Mas no convocarà unes eleccions que perdria”, diu. La resta, però, treballen amb la perspectiva que, probablement, les compareixences previstes pels dies 15, 22 i 23 siguin les últimes que es facin. Han despertat una expectació especial les dels fiscals que van elaborar la querella del cas Banca Catalana: José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo, previstes pel dia 22.
Isabel Vallet, de la CUP, afirma que “aquesta sensació influeix, però també influirà en el debat dels pressupostos i, en tot cas, la feina feta la recolliran els diputats que vinguin més endavant”. Aquest grup ha creat el blog “Llums i taquígrafs” per difondre les tasques de la Comissió i afegir-hi tot allò que no hi aparegui: “El paper dels compareixents vetats o allò que no s’expliqui prou per entendre què ha estat el pujolisme”.
Marc Vidal, d’ICV-EUiA, aspira a “aprofitar el que quedi de temps de funcionament de la Comissió per posar el dit a la nafra”, mentre que la convergent Meritxell Borràs confia a “arribar a unes conclusions que, enlloc de fer un espectacle mediàtic, permetin establir instruments per acabar amb el frau fiscal i la corrupció política”. Tot i que no descarta l’avançament de les eleccions, diu que “els diputats del nostre grup parlamentari treballen en cada una de les comissions pensant en el futur del país i en cap cas en la dissolució del Parlament”.
El representant de Ciutadans, José María Espejo-Saavedra, diu que “a CiU i, concretament a Artur Mas, no l’interessa que avanci massa la Comissió perquè podrien sortir a la llum molts escàndols fins ara desconeguts i, això és un element que pesarà també en la convocatòria anticipada d’eleccions”. “Tinc els meus dubtes que això avanci, però el que pugui passar no està escrit enlloc”, diu el socialista Terrades. Tot està a mans del president de la Generalitat, que és qui té la possibilitat de convocar eleccions i donar més o menys vida a una Comissió creada arran de la inesperada confessió de Jordi Pujol, però que ha acabat anant més enllà del “procés al pujolisme”, per a diluir responsabilitats segons alguns o per anar a fons de la corrupció a Catalunya els darrers 34 anys, segons altres.
