Com canvia el conte (de la F1)

El 24 d’abril de 2014 vaig presentar, com a diputat d’EUPV, la primera denúncia sobre la Fórmula 1 a la Fiscalia Anticorrupció. Acumulada a una altra del meu amic Josep Moreno i la també diputada del PSPV Eva Martínez, després d’uns quants mesos d’investigació del fiscal Vicente Torres es va materialitzar en una querella criminal contra Jorge Martínez ‘Aspar’, Lola Johnson i Francisco Camps. Els indicis ben palmaris contra Alberto Fabra i els membres del seu govern, que col·legiadament van decidir la ruïnosa compra de Valmor, van quedar –de moment– fora de la instrucció judicial que es va obrir en el TSJ i va passar a un jutjat ordinari quan l’expresident Camps va perdre l’aforament. Però tot arribarà.

Aquests dies se succeeixen les declaracions de testimonis en seu judicial i l’opinió pública comprova com canvia la versió del conte de la F1: del gran esdeveniment que posaria València “en el mapa” sense costar ni un euro als contribuents –Ric Costa dixit– al deliri megalòman que ens ha eixit per 300 milions de l’ala. Per fi, els ordidors i executors del negoci triangular entre Ecclestone –que sempre guanya–, Valmor –que mai va voler perdre– i la Generalitat –pagana de tot– reconeixen davant d’un jutge el que deien en privat. El representant de Bankia admet que Valmor es va crear com a empresa pantalla a instàncies de la Generalitat i retia comptes al llavors vicepresident econòmic, Vicente Rambla. El mateix Fernando Roig deixa clar que la F1 era una ruïna i que el Consell sabia que estava adquirint deute quan va decidir ser avalista, pagar el cànon i, finalment, comprar Valmor. Tot va ser una gran estafa a la ciutadania valenciana.

Un exercici interessant de memòria seria rescatar declaracions antigues i recents dels líders del PP i recordar així com van criminalitzar la crítica –llavors minoritària– al circuit urbà de la F1 a València. I no diguem ja les seues reaccions a les nostres denúncies. Per a l’exvicepresident José Ciscar, que m’havia amenaçat amb una querella per haver divulgat els contractes confidencials amb Ecclestone, el meu escrit a la Fiscalia Anticorrupció «no tenia fonament». Per a l’expresident Alberto Fabra, que mai no es va atrevir a entrar al fons de l’assumpte en els debats parlamentaris, amb la compra de Valmor «es va fer com menys onerós millor». I quan César Sánchez, exdiputat autonòmic i actual president de la Diputació d’Alacant, va haver de justificar el vot en contra del PP a la meua proposta d’una comissió d’investigació sobre el cas de la F1 va recórrer a arguments tan puerils i gastats com «vostés estan instal·lats en la crispacio», «els interessa que les coses vagen malament», «volen embrutar la imatge de la Comunitat Valenciana»...

Mantindran la mateixa versió els capitostos del PP quan els arribe el torn de declarar davant del jutge? O la visió de la banqueta els farà recuperar el trellat que van perdre a colp de talonari amb càrrec als pressupostos públics? De moment, el conte de fades dels temps de vi i roses ha mudat en crònica de tribunals. Molt han canviat les coses des d’aquella foto icònica de Francisco Camps i Rita Barberá en un descapotable conduït per Fernando Alonso. El final del conte de la Fórmula 1 encara no està escrit però no m’estranyaria que el Ferrari es convertisca en un furgó policial i la bandera de quadres en un pijama de ratlles.