¿Nuclear? No gràcies

Quan les barbes del teu veí veges pelar..

Encara que, discretament, comença a eixir, a l’espai públic, el tancament de les centrals nuclears, previst per al conjunt de l’estat l'any 2035. En el nostre cas, Cofrents devia tancar en 2030 (Plan Nacional de Energía y Clima. Miteco.gob.es).

Les propietàries de la central d’Almaraz, en Extremadura, ja han demanat la pròrroga de les operacions des de 2027 a 2030.

La dreta política, ppvox en l'actualitat, i les grans corporacions energètiques, estan llançant una campanya per a prorrogar la vigència de les nuclears (nukes, d'ara endavant, per simplificar) més enllà de la data prevista. Mazón ha anunciat la supressió de l’eco taxa autonòmica de generació d’electricitat de les nukes, i recolza la pròrroga de la vida útil de Cofrents.

La Cambra de Comerç de València s’ha pronunciat a favor de la pròrroga, i la Confederació Empresarial Valenciana ha demanat diàleg i consens al respecte.

Puc entendre que les elèctriques defenguen els seus interessos. Quan era professor de la Facultat d’Economia, Direcció d’Empreses, de la Universitat de València, explicava, als meus estudiants i estudiantes, l’evolució teòrica, impulsada per associacions com Business Round Table, de fixar l’objectiu de les empreses com maximitzar el valor dels accionistes (shareholders), a la maximització del valor dels grups d’interés (stakeholders), que inclou, no sols la propietat, sinó també als treballadors, els proveïdors, la comunitat i el medi ambient, i els clients. Vist com està evolucionant el món econòmic, comence a tindre dubtes que aquesta nova filosofia empresarial siga compartida, en la pràctica, per les grans corporacions, vist sobre tot el repartiment de dividends que beneficia als grans fons d’inversió, però s’oblida de la resta dels grups d’interés. Però això seria matèria d’una altra reflexió.

Sembla, almenys per a mi, raonable, que els empresaris, i la ciutadania, demanen garanties de subministrament energètic a preus raonables, però no tant que aposten per un tipus d’energia específic. Entenc que això és més defendre certs interessos.

La nuke de Cofrents comença a funcionar en 1985, porta, per tant, quaranta anys en marxa. Disposa d’un reactor d’aigua en ebullició, fabricat per General Electric (cncofrentes.es) que va iniciar la seua activitat en 1984 i es considera una tecnologia fiable.

Però no és suficient amb els arguments que asseguren els qui tenen interessos en aquest tipus d’energia, i, per tant, necessitem conéixer, i debatre, el context de les nukes.

1) Seguretat. Com he dit abans, la tecnologia de Cofrents es considera raonablement segura, no és Txernòbil. Malgrat això, Cofrents va notificar al Consejo de Seguridad Nuclear (CSN.es) 6 incidents, no greus, de seguretat en 2024. Acumulem en tota la seua vida útil, i calculen. Grenpeace té publicat un informe al respecte (Razones para cerrar la nuclear de Cofrentes, archivo-es.greenpeeace.org). El problema de la seguretat és que, quan hi ha un incident greu, les conseqüències poden ser catastròfiques. No som l'URSS en 1984, però pensem en Fukushima. ¿Quin és el grau de tolerància amb el risc nuclear?

2) Residus. És evident que la utilització d’elements radioactius, urani i plutoni, genera un problema posterior, com qualsevol residu. La qüestió és la seua duració i com gestionar-los. Segons els CSN hi ha tres nivells d’emmagatzemament i els temps d'aquests són molt importants. Necessiten, per la seua localització definitiva, passar per dues fases, inicial i intermèdia. Paguem a França per enviar els nostres residus al voltant de 85.000 € diaris, derivats del tancament de Vandellòs I. L’acord finalitza en 2027. Els diversos intents en Espanya per obrir un magatzem nuclear, han tingut l’oposició dels veïns. Fins i tot, la Generalitat Valenciana es va oposar en 2010 al magatzem de Zarra en 2010. ¿Nuke sí, magatzem no?

3) Qüestions estratègiques. ¿D'on prové l’urani que utilitza Cofrents per a la seua operació? La guerra de Putin contra Ucraïna, ha posat en relleu la dependència energètica, també en aquest cas, d’Espanya. Es busquen fonts alternatives, com per exemple la Xina, però açò, atesa la nova geopolítica internacional, ¿És raonable? ¿No se seria millor prescindir d’aquestes dependències, com en el cas de les fonts no renovables, en un país amb sol, vent i rius?

Per altra banda, el sector energètic és un cas clar d’oligopoli, sotmés als interessos dels fons d’inversió; en el cas d’Iberdrola, per exemple, Qatar Investment, Blackrock, Vanguard o Norges Bank. Ni tan sols la regulació actual pareix suficient per a garantir que els interessos de les energètiques s’alineen amb la societat. Una referència és l’oposició de les empreses a garantir la seguretat de subministrament després de l'apagada d’abril. Tampoc pareix que Red Eléctrica Española tinga força suficient, i la UE sembla que es posa de costat. ¿Debatem al respecte?

En definitiva, crec que es devia mantenir el calendari de tancament de Cofrents, tal com indica l’acord de govern entre PSOE i Sumar, pàgina 16 “Haremos un cierre de las nucleares planificado, seguro, ordenado y justo socialmente, escalonando el cese de operación de todas las centrales españolas entre 2027 y 2035, continuando los instrumentos ya desarrollados en la Estrategia de Transición Justa”.

El ppvox ja ha mostrat la seua postura. En 2027, d’ací a un any i mig, hi haurà eleccions autonòmiques. ¿Parlem de Cofrents?