Les mentides de Mazón en el Congrés: les seues faules i les seues manipulacions en la comissió de la dana

A les 10.30 començava la compareixença del president de la Generalitat Valenciana en funcions, Carlos Mazón, en la comissió d’investigació del Congrés sobre la dana. El format cara a cara en què el cap de l’executiu autonòmic ha respost al moment a cada pregunta que li han fet els diputats. D’aquesta manera, han tractat que, d’una vegada per sempre, el cap del Consell esclarira qüestions com la factura d’El Ventorro, l’hora exacta d’eixida del restaurant, el seu parador des que va eixir-ne fins que va arribar al Palau de la Generalitat, quasi a les 20.00, quan ja hi havia desenes de morts, el seu registre oficial de telefonades durant tota la jornada o on es va llevar la jaqueta i la corbata i es va posar un jersei groc. En les seues intervencions, Mazón ha començat a fer servir el seu habitual catàleg de mentides, mitges veritats i manipulacions. Aquestes han sigut les més cridaneres.

“He fet públic el meu llistat de telefonades”

Fals. Ha fet públic un llistat fet a mà des de les 17.37 fins a les 23.29. No ha aportat el registre oficial de telefonades de la companyia telefònica durant tota la jornada del 29 d’octubre de l’any passat.

“Al llarg de la vesprada, el risc de desbordament o de ruptura de Forata anava prenent més protagonisme”

Imprecisió. Tant la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) com l’Aemet van confirmar que a les 17.36 ja es parlava en el Cecopi del perill de la presa de Forata. En una entrevista amb elDiario.es, Miguel Polo va assenyalar que va advertir del risc cap a les 17.15, tot just començar.

La consellera d’Emergències “mai em va sol·licitar consulta” sobre l’Es-Alert

Imprecisió. L’exconsellera d’Emergències va revelar a elDiario.es que volia informar el president del llançament de l’alerta massiva, però Carlos Mazón no va respondre al telèfon ni a les 19.10 ni tampoc a les 19.36 i només li va tornar la telefonada a les 19.43, 28 minuts abans del llançament de l’alerta massiva.

“No va haver-hi gens d’informació del barranc de Poio, pel que fa al desbordament, com ha quedat acreditat”.

Fals. La CHX va enviar 16 correus en què avisava de la superació de llindars en els seus pluviòmetres i cabalímetres en les conques del Magre i de Poio, durant les hores crítiques del 29 d’octubre i l’últim correu amb la crescuda del barranc es va remetre a Emergències de la Generalitat a les 18.45. Tots els mesuradors van funcionar fins que, a aquesta hora, la riuada va arrossegar el cabalímetre del barranc de Poio. No obstant això, la Generalitat va retirar els bombers que controlaven el cabal del barranc de Poio a les 15.00. La Generalitat mateixa va activar a les 12.20 una alerta hidrològica en el barranc de Poio a instàncies de la informació remesa per la CHX. Aquesta alerta es va mantindre vigent durant tot el dia per la crescuda del cabal. Tant l’exconsellera Pradas com Mazón mateix eren conscients d’aquesta alerta. El president mateix ho va comentar en la seua reunió amb la patronal i els sindicats, i, així i tot, se’n va anar a dinar a El Ventorro.

“No hi ha protocol de l’Es-Alert’”.

Fals. El Ministeri de l’Interior té un protocol per al sistema d’alerta, que atorga als centres de protecció civil de les comunitats autònomes una “disponibilitat contínua” per a avisar la població situada “en zones afectades o que es preveja que poden veure’s afectades per situacions d’emergència o catàstrofe”. Es tracta d’un dels elements clau per a la investigació de la titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, que centralitza les diligències de la dana. La jutgessa ja el té en el poder seu.

“He fet públic el meu itinerari d’aquella vesprada. Va ser des del restaurant al carrer de la Pau i del carrer de la Pau al Palau de la Generalitat”

Omissió. Mazón ha omés que va acompanyar la periodista Maribel Vilaplana a l’aparcament de la Glorieta, situat al costat del Parterre, on tenia estacionat el seu vehicle. A més, continua sense detallar la cronologia de la seua eixida del restaurant i de la seua arribada al Palau de la Generalitat.

A la pregunta “Per què no agafa el telèfon a les 19.10? “, una telefonada de la seua consellera, respon: “No sé si anava caminant o tenia el mòbil en la motxilla”

Canvi de versió. En una entrevista en El Español, el president va dir que va eixir del restaurant alhora que la seua acompanyant, cap a les 18.45. I afig: “Jo anava fent telefonades, anava consultant el web del servei d’emergències quan no feia les telefonades”.

“No és el president d’una comunitat qui ha de donar instruccions operatives, instruccions d’emergència, instruccions de gestió o donar ordres en aquest sentit. No es planteja així en el pla d’emergències, no planteja així en la normativa”

Imprecisió. El “comandament únic” correspon a la persona titular de Justícia i Interior, competent en emergències. No obstant això, tal com indica un article incorporat el 2020 a la Llei d’emergències, en una situació catastròfica, el president pot assumir el “comandament únic i la direcció de totes les activitats de l’emergència, i passar a la seua directa dependència l’estructura organitzativa del pla territorial d’emergència de la Comunitat Valenciana”.

“L’Aemet ens deia que a les 18.00 acabava la tempesta i se n’anava a la Serrania de Conca”

Fals. A les 12.00, l’Aemet va telefonar a Emergències de la Generalitat per a advertir-la que el pitjor arribaria entre les 15.00 i les 18.00. En aquesta telefonada, l’àudio de la qual es va filtrar manipulat i Mazón mateix va difondre en les seues xarxes, assumpte que investiga la justícia, en cap moment es parla que la tempesta se n’anirà a les 18.00 a la Serrania de Conca. Els avisos de l’Aemet tenen un període de vigència, però no significa que, acabat aquest període, finalitze l’emergència, sinó que es fa una valoració i es manté, s’eleva o es rebaixa el nivell de risc. De fet, l’avís roig es va prorrogar més enllà de les 18.00.

“En el Cecopi hi ha una gestió compartida” i “El Cecopi funciona com un tot”

Fals. El Cecopi és un òrgan de coordinació. Els representants de les agències o de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat informen de les decisions preses o de la situació. El Cecopi té un comandament únic que correspon a l’Administració autonòmica en un nivell 2 d’emergències. El Cecopi està format per una vintena d’institucions que participen en la resposta a l’emergència, incloent-hi les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. El mateix (ja ex) vicepresident de la Generalitat per a la reconstrucció va reconéixer en una intervenció: el Cecopi “té dos codirectors i un comandament únic, i un codirector és corresponsable”. “Això no significa un òrgan col·legiat, no significa col·legiada la decisió: la decisió al final és única. El que passa és que hi ha dues persones que tenen la mateixa capacitat per a donar informes, exigir responsabilitats... i una que finalment va prendre la decisió”.

“Si l’Aemet diu que plourà 180 litres i acaba plovent-ne 800, si l’Aemet no va ser capaç de preveure que es van batre tots els rècords, no es pot dimensionar la resposta, no és el mateix per a una previsió i per a l’altra”

Fals. El nivell roig que va activar l’Aemet és el més alt i implica una previsió d’acumulacions d’aigua per pluja almenys de 90 litres per metre quadrat en una hora o un mínim de 180 litres per metre quadrat en dotze hores. Això implica que “el perill és extraordinari”. El dia de la dana es va advertir que aquests 180 litres es podien acumular en 3 hores. Amb aquest nivell roig activat des de les 7.36, el Cecopi no es va reunir fins a les 17.00 i el primer Es-Alert no es va enviar fins a les 20.11. El delegat de l’Aemet a la Comunitat Valenciana, Jorge Tamayo, va afirmar, en una entrevista amb elDiario.es, que és impossible predir la quantitat exacta d’aigua que caurà en un punt concret.

“No em vaig canviar de roba, però, quan tinc fred em pose un jersei. A l’hivern, si tinc fred, em pose un jersei, solc portar-lo”

Imprecisió. Mazón es va llevar la corbata i la jaqueta, segons Maribel Vilaplana en El Ventorro, i es va posar un jersei groc (un canvi de roba en tota regla). Es desconeix què va fer amb la roba que es va llevar. Per cert, cal recordar que el 29 d’octubre no és hivern, és tardor.

Mazón diu que el 29 d’octubre de 2024 no es va legalitzar construir en la costa. Interpel·lat pel diputat de Compromís Alberto Ibáñez, que ha afirmat aquesta qüestió, Mazón ha dit que és “fals” i ha retret el to.

Imprecisió. El matí de la dana, en plena alerta roja, les Corts Valencianes van aprovar en una comissió, amb els vots del PP i Vox, una esmena al Pla Simplifica per a modificar la llei de protecció del territori i rebaixar la limitació de 500 a 100 metres per a construir usos terciaris hotelers. L’aprovació definitiva va arribar setmanes després en el ple de les Corts.

“No va haver-hi coneixement de les primeres pèrdues fins ben entrada la matinada”, concretament apunta després que no se sabia fins a les cinc de la matinada.

Fals. Mazón mateix en la seua compareixença pública a les 0.30, ja adverteix que s’han trobat “cossos sense vida”.

“Durant 2 hores i mitja no va haver-hi la mínima notícia sobre l’augment de cabals”.

Fals. Aquesta idea s’ha repetit de manera constant pel PP valencià. A les 16.37 i a les 16.50 es van enviar dos correus electrònics a Protecció Civil de la Comunitat Valenciana donant l’alarma per fortes pluges a Xiva, en la capçalera del barranc de Poio. La CHX va remetre a Emergències de la Generalitat 194 correus amb alertes enviats a Protecció Civil de la Generalitat, dels quals 62 es van remetre en les hores en què Mazón estava de dinar en El Ventorro. Es tracta de correus que es remeten del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació quan se superen determinats llindars en cabals i en pluviòmetres.

[Preguntat si Sánchez va paralitzar les obres hidràuliques perquè eren incompatibles amb la Llei de l’horta] “Per la maleïda Llei de l’horta i el Consell de l’Horta que perseguia els agricultors. Compromís mateix va arribar a plantejar-se urbanitzar el Túria que va salvar vides”.

Fals. Com han afirmat diversos experts i el mateix vicepresident per a la Reconstrucció, Francisco José Gan Pampols, les obres de canalització del barranc de la Saleta i de Poio s’aproven amb declaració d’impacte ambiental (DIA) favorable al començament del 2011, encara amb Zapatero (PSOE) en el Govern. No obstant això, amb l’arribada de Rajoy (PP), enmig d’una crisi econòmica molt greu, “les inversions en infraestructures hidràuliques van caure un 75%”, per la qual cosa no es van executar les obres i el 2017 va caducar la DIA. Això va obligar a tornar a fer els tràmits ambientals i a actualitzar els projectes. Com va explicar un dels seus enginyers, Ramiro Martínez Costa, l’obra hauria reduït en un 30% els danys materials, però les pèrdues humanes tenen a veure amb les mesures de prevenció. Martínez també va descartar que la Llei de l’horta haja bloquejat l’actuació. El degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Comunitat Valenciana, Javier Machi Felici, i l’exdegà de la mateixa entitat, Federico Bonet, van descartar en la primera sessió de compareixences de la comissió d’investigació de les Corts que la Llei de l’horta impedira l’execució de les obres de canalització dels barrancs de Poio i la Saleta i van recordar que els projectes, amb declaració d’impacte ambiental favorable i en vigor entre en el mandat de Rajoy, no es van fer per falta de voluntat. Quant al projecte del nou llit, Joan Ribó va proposar recuperar un cabal ecològic mitjançant un procés de renaturalització. La CHX ho considera viable, encara que sense possibilitat d’accés ciutadà, com s’havia ideat inicialment, tret de casos d’alertes hidrològiques.

“Les úniques obres hidràuliques de tots els últims anys que es recorden a la CHX són 8,8 milions per a la seua pròpia seu”.

Fals. La CHX ja ha invertit des de la dana 220 milions d’euros en obres d’emergència i, en total, es destinaran 1.200 milions d’euros per a reforçar la resiliència davant inundacions i millorar la gestió de l’aigua a la Comunitat Valenciana.

“Amb moltes hores i dies d’antelació, si haguérem tingut el mateix sistema d’alerta primerenca de l’Ebre, es podien haver salvat vides. Això juntament amb les obres és el que més hauria ajudat a mitigar”.

Imprecisió. El Sistema d’Alerta Primerenca ja està en fase de proves pel que fa a dades pluviomètriques i s’hi han invertit ja mitjançant contractes d’emergències 700.000 euros. No obstant això, aquest sistema és més apropiat per a rius, les crescudes dels quals són lentes i progressives, i menys per a barrancs, les crescudes dels quals són extremadament ràpides. Per aquest motiu, fins i tot amb la seua instal·lació, s’haurà de contrastar la informació amb l’enviament dels bombers forestals a les zones amb alertes hidrològiques activades (com ho va ser el 29 d’octubre el barranc de Poio), perquè el sistema no prediu les avingudes, sinó que les detecta. Segons la CHX, ni el sistema més avançat és capaç de salvar vides per si sol si els responsables d’Emergències de la Generalitat no interpreten les dades correctament i prenen les mesures de prevenció de manera àgil i adequada, com a administració competent en matèria de protecció civil.

En la seua intervenció, el diputat del PP César Sánchez reitera una de les faules que va agitar Mazón en la seua compareixença en la Comissió de les Corts: que l’exèrcit va tardar 96 hores a arribar-hi i, a més, ha afegit que Marlaska va rebutjar l’ajuda del ministre francés, que va oferir efectius de bombers que no van ser rebuts pel Govern d’Espanya.

Totes dues afirmacions són falses. Mentre Mazón estava en El Ventorro, l’UME va començar un desplegament que aquell dia arribaria a 1.100 soldats. S’hi van sumar durant els dies següents 6.700 militars més. Si va haver-hi retard en l’ajuda durant la primera setmana va ser per la magnitud de la tragèdia i perquè la major part de les carreteres estaven tallades. No perquè el Govern estiguera de sobretaula o es negara a ajudar-hi. Però sempre va haver-hi presència de l’exèrcit durant i després de la dana. L’UME es va desplegar a les 15.00 a Utiel el dia de la dana, com Mazón mateix ha reconegut dilluns, i a les 20.30 estava actuant en la resta de zones. Així va romandre durant mesos. Quant a la resta de forces i cossos de seguretat, l’1 de novembre de 2024, en una compareixença amb el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, Mazón mateix va agrair públicament la incorporació d’efectius de les diferents Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i va explicar que, a mesura que es veien les necessitats sobre el terreny, anaven reclamant-se dotacions: “Ahir se’n van reclamar 500, hui se’n tornen a reclamar 500, vull agrair la predisposició, a mesura que es reclamen, venen”, va dir. Quant al rebuig als bombers francesos, va ser el cap de Bombers del Consorci Provincial de València, José Miguel Basset, actualment jubilat i pendent de data per a declarar com a testimoni, qui va rebutjar els oferiments per falta de capacitat operativa, com ell mateix va explicar en la comissió d’investigació de la Diputació de València i com recull l’informe sobre mitjans desplegats del mateix organisme.

“Una cosa és el barranc de Poio al matí i una altra a la vesprada. Al matí, de 0 a 200 metres cúbics. A la vesprada, fins a les 19.00, no es va informar que havia arribat a 1.600. Va incomplir el seu propi protocol, tenia l’obligació d’avisar a partir de 150 metres cúbics”.

Imprecisió. El sensor de la CHX va emetre una alerta a les 12.00 per la superació del llindar en el barranc de Poio. En aquest moment, remet un correu automàtic a Emergències de la Generalitat, motiu pel qual s’activa l’alerta hidrològica de les 12.20 hores en la conca de Poio. A partir d’aquest moment, el Pla d’Inundacions estableix que el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) de la Generalitat ha de fer-se càrrec del control del cabal amb l’enviament de bombers forestals i agents ambientals. Per aquest motiu, es va enviar una unitat de bombers a mesurar el cabal que, inexplicablement, va rebre l’ordre de retirada a les 15.00. Mentrestant, la CHX va continuar enviant avisos de pluviometria per les pluges abundants en la capçalera del barranc, unes pluges que van ser les que van alimentar el barranc. I a les 18.45 (no a les 19.00) la CHX va tornar a enviar un avís per l’augment notable del cabal del barranc de Poio, fins a 1.600 metres cúbics, moment en què la riuada va arrasar el sensor. Des del moment en què es declara l’alerta hidrològica, el CCE ha de connectar-se al web del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH), que s’actualitza en temps real per a fer seguiment de les pluges i els cabals que té monitorats.