“Aprenen el funcionament de l'aparell digestiu en català, després els gustos i el nom de les dents en anglès, i finalment la higiene de l'aparell en castellà”. Així són les classes de medi natural a tercer i quart de primària de l'escola Monserdà de Barcelona. Un cop a la setmana donen aquesta matèria en castellà o en anglès, per millorar les competències comunicatives dels alumnes, segons explica la directora Roser Vecedes.
A Catalunya, malgrat que el model lingüístic fixa el català com a llengua vehicular de l'ensenyament, són gairebé un 13% del total les escoles que empren en algunes matèries, de manera parcial o total, el castellà com a llengua vehicular. Més encara en el cas de l'anglès, on el 34,4% fa el mateix, segons les dades de la Generalitat.
Però res d'això té a veure amb el polèmic avantprojecte de llei que prepara el ministeri d'Educació, que preveu la introducció obligatòria del castellà com a llengua vehicular, sinó que respon a les necessitats dels centres, que han optat per ampliar el seu registre de llengües vehiculars, sempre amb el català com a base, per millorar el nivell lingüístic dels infants. “La decisió sobre les llengües vehiculars ha de respondre a criteris pedagògics i no polítics”, valora la directora del Monserdà.
Aquesta elecció “forma part dels projectes lingüístics dels centres, sempre validats pel departament d'Ensenyament”, explica Alba Espot, directora general d'Educació Infantil i Primària de la Generalitat. Pel departament, el principal objectiu, veritable pedra de toc del model d'immersió, és que els alumnes finalitzin l'etapa obligatòria amb el coneixement de les dues llengües cooficials. Si els centres ho garanteixen, llavors tenen un cert marge per configurar els seus plans lingüístics, que també contemplen l'aprenentatge de llengües estrangeres.
Espot insisteix en esgrimir els casos d'aquests col·legis com a signe de normalitat lingüística i educativa, una realitat sovint eclipsada pel debat polític i mediàtic al voltant de la immersió, i poc conegut perquè la Generalitat fins ara tampoc no havia donat a conèixer el seu abast. Aquesta setmana el departament d'Ensenyament ha fet públics els percentatges de col·legis que fan servir altres llengües més enllà del català. A més del castellà o l'anglès, també consten escoles que empren el francès o l'alemany, encara que difícilment arriben a l'1% del total. Les xifres difoses inclouen centres públics, concertats i privats, i reflecteixen que els públics tenen una introducció lleugerament inferior d'altres llengües vehiculars respecte a la resta. Per exemple, el 24% dels instituts públics imparteix alguna classe en anglès, per un 30% en els privats.
“Per aprendre llengües, nosaltres creiem que és primordial la comunicació, i per això ampliem el seu ús a altres matèries”, argumenta la directora de l'escola Monserdà, Roser Vecedes. Per reforçar les competències lingüístiques, en aquest centre no només han optat per impartir algunes assignatures en castellà o en anglès, sinó que a més a totes les matèries donen importància -fins al punt que computa- a l'expressió oral i escrita dels alumnes, en aquest cas en català.
Des de la Generalitat constaten que el perfil de l'escola Monserdà és el que predomina entre aquests centres: escoles que opten per un trilingüisme asimètric -català com a llengua vehicular i castellà i anglès de forma molt puntual- per treballar sobretot les aptituds comunicatives, més que no pas per reforçar les llengües en si.
Encara que sí que hi ha algun col·legi que reforça el castellà, atès el seu context social, usant-lo en algunes classes a més de la de llengua. En aquests casos la Generalitat insisteix a donar-li caràcter de naturalitat. “En un poblet del Pirineu, amb poca exposició al castellà, es podria reforçar la llengua d'aquesta manera, és clar; igual que a la costa de Girona, si un col·legi està molt exposat al francès, pot compensar donant alguna classe en anglès”, argumenta la directora general d'Educació Infantil i Primària, que el veu com a exemple de “flexibilitat”.
Entre altres funcions, el citat informe de la Generalitat on es recull el nombre de centres que fan servir altres llengües vehiculars ha de servir per preparar un pla de plurilingüisme que s'hauria de posar en marxa el proper curs i que, segons fonts del departament, es presentarà aquest estiu. El pla, el contingut del qual encara es desconeix, tindrà com un dels seus principals objectius la millora de les competències en anglès, segons les fonts. No en va aquesta matèria, juntament amb les matemàtiques, és la que pitjor porten els alumnes catalans.
Sobre este blog
Este blog recoge la primera etapa de El Diari de l'Educació, ahora un medio con identidad propia, que forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar.
También puedes leer algunas de las noticias de El Diari de l'Educació en castellano
