L'aigua catalana privatitzada, pendent del Suprem i de Montoro

Instal·lacions d'ATLL

L'aigua de la que depenen més de quatre milions de catalans està privatitzada i als tribunals. La Generalitat i Acciona van recórrer al Tribunal Suprem la decisió del Tribunal Superior Justícia de Catalunya (TSJC) que el 23 juny 2015 va anul·lar la privatització més gran de la història de la Generalitat, Aigües Ter-Llobregat (ATLL). Sobre les taules del Suprem també hi ha el recurs que Agbar va presentar al març a una altra sentència del TSJC, en aquest cas la que va tombar l'empresa mixta que la filial de la multinacional francesa Suez i l'Àrea Metropolitana de Barcelona havien constituït el 2012.

El TSJC anul·la l'adjudicació d'ATLL, la privatització més gran de la Generalitat

El TSJC anul·la l'adjudicació d'ATLL, la privatització més gran de la Generalitat

Per parts. La primera sentència que hauria d'emetre el Suprem és la d'ATLL. Si no hi ha un gir de 180 graus, l'Alt Tribunal ratificarà l'anul·lació de la privatització. I, de passada, confirmarà judicialment el que tota l'oposició porta repetint al Govern des de fa quatre anys: que la privatització d'ATLL va ser un nyap (i molt lucrativa per Acciona). La mesura es va consumar amb el Govern en funcions i va ser la sortida escollida per Artur Mas per quadrar els comptes. Va ingressar de cop 298 milions i els 996 en els que es va valorar el conjunt de l'operació li van servir per rebaixar el dèficit públic del 2012.

El TSJC ha sentenciat que la Generalitat va plantejar el concurs per privatitzar ATLL en "contradicció" amb la llei de contractes del sector públic fins i tot abans que els consorcis que competien per quedar-se amb ATLL –encapçalats per Acciona i Agbar, respectivament– formulessin les seves ofertes. En conseqüència, el concurs va estar viciat des del seu inici, segons la sentència judicial. ATLL gestiona el servei d'aigua 'en alta', és a dir, la que va de les conques fluvials fins als dipòsits municipals i de la que depenen 4,5 milions de catalans.

La sentència va suposar una autèntica garrotada a la gestió de la privatització per part del Govern de Mas, que amb tot sempre ha defensat que va actuar correctament amb ATLL. Però a qui li tocarà gestionar les seves conseqüències judicials serà a l'Executiu de Puigdemont i, especialment, a ERC i al vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras.

Economia ja ha fet comptes: en la seva última compareixença parlamentària a finals de juliol, el secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès, va xifrar en 400 milions d'euros la quantitat que la Generalitat hauria d'abonar a Acciona si el Suprem segueix el que va sentenciar el TSJC. Qui també està pendent de l'aigua catalana és el Ministeri d'Hisenda. El diari La Vanguardia va avançar aquesta setmana que el ministeri de Cristóbal Montoro vol conèixer l'impacte en els comptes catalans del desenllaç judicial d'ATLL. Al Parlament, Aragonès va indicar que, igual que va fer amb els del 2016, no inclouria cap partida sobre la resolució d'ATLL al projecte de pressupostos pel 2017, sinó que s'abordaria durant l'execució dels comptes.

I és que les conseqüències de la sentència del Suprem tindrien efecte en el dèficit de la Generalitat. Aragonès va explicar que hi ha en joc 0,55 punts de dèficit públic. Si cal acabar sumant-lo al del 2016, Montoro i la Comissió Europea podrien donar un pas més en la seva intervenció de les finances catalanes perquè la Generalitat superaria, de llarg, el 0,7% de dèficit previst per aquest any. "Hi hauria un dèficit molt per sobre de l'imposat i es podrien activar els mecanismes de la llei d'estabilitat pressupostària", va advertir Aragonès.

Amb tot, fonts del sector apunten que un cop es pronunciï el Suprem, Acciona i la Generalitat tenen tots els números per tornar als tribunals. Però en aquest cas no anirien juntes contra Agbar, sinó que s'enfrontarien per la quantia que el Govern hauria de pagar al grup de la família Entrecanales per complir amb una sentència que anul·lés la concessió.

Colau i Agbar, enfrontats

L'altra empresa d'aigua sobre la que ha de pronunciar-se el Suprem és la que porta l'aigua a les llars de 23 municipis de Barcelona i la seva àrea metropolitana des del 2012. Agbar domina el seu accionariat (70%), que completen Criteria-La Caixa (15%) i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (15%). En aquest cas, l'empresa mixta subministra l'aigua a gairebé 3 milions de catalans de Barcelona, l'Hospitalet o Badalona.

El TJSC va censurar l'actuació de l'AMB, que en el moment de crear l'empresa mixta lideraven CiU i PSC. Els dos partits van decidir lliurar a Agbar el subministrament d'aigua sense concurs públic, el que va provocar que tres companyies competidores d'Agbar recorreguessin l'adjudicació. Però el TSJC va anar més enllà i va qüestionar que Agbar tingués contractes de subministrament en vigor amb diversos municipis –porta dècades actuant com a "concessionari tàcit", segons la sentència. També va posar en dubte la valoració d'actius de l'empresa mixta –alguns són de l'administració i no d'Agbar, remarca el TSJC.

A diferència de la Generalitat amb ATLL, l'AMB –ara liderada per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, però amb el PSC a la vicepresidència, igual que la passada legislatura– va optar per no recórrer la sentència del TSJC. En aquest cas, però, també es preveu un altre llarg recorregut judicial que davant a Agbar i a la administració un cop el Suprem s'hagi pronunciat. La mixta havia de reportar ingressos milionaris a Agbar durant els 35 anys que dura la concessió, ara posada en dubte pels tribunals.

I és que Barcelona en Comú té en la municipalització de l'aigua una de les mesures estrella del seu programa electoral. "Municipalitzar l'aigua és imprescindible per recuperar el control públic sobre l'economia", va declarar el febrer del 2015 en una entrevista a Catalunya Plural l'ara primer tinent d'alcaldia de Barcelona, Gerardo Pisarello.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats