La comissió parlamentària exculpa, la sentència condemna: el cas de la depuradora de València

La comissió d'investigació de les Corts Valencianes va durar amb prou faenes dos mesos i mig. No va ser la més breu perquè la infame investigació parlamentària de l'accident del metro de València el 2006 només va durar un mes, però aquesta va tancar les seues conclusions al maig del 2012 després d'haver escoltat solament a sis compareixents i quan un setè s'hi havia negat a acudir: era José Juan Morenilla, avui condemnat a 9 anys de presó pels fets que s'investigaven.

L'arribada d'Alberto Fabra a la presidència de la Generalitat va generar una tímida obertura del tancament absolut a investigar la corrupció que contaminava tota l'estructura de poder del PP valencià. Això va permetre crear dues comissions d'investigació a les Corts Valencianes, la de la crisi de la CAM i la d'Emarsa, l'empresa pública que gestiona la depuradora d'aigües de València. Va ser un moviment breu: ja no va haver-hi més comissions. I la d'Emarsa es va tancar a tot córrer.

Les conclusions d'aquella comissió, que va presidir l'actual vicepresident de les Corts Valencianes, Alejandro Font de Mora, assenyalaven amb noms i cognoms Enrique Crespo, Esteban Cuesta i Enrique Arnal, president, gerent i director financer d'Emarsa, els tres condemnats a penes de presó per la sentència sobre el cas que s'ha fet pública aquest divendres. Era impossible tractar de defensar-los amb el que ja se sabia del cas. No obstant això, els parlamentaris del PP van decidir que sí que era possible salvar dos imputats recents en aquells dies, el gerent i el cap d'explotació de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (Epsar), un organisme de la Generalitat Valenciana. I exculpar l'Ajuntament de València, que dirigia Rita Barberá i el mateix Govern valencià de qualsevol responsabilitat.

“En aquesta comissió es descarten responsabilitats polítiques fóra del

context de la gestió directa de la pròpia empresa“, deia explícitament el dictamen aprovat amb els vots del PP enmig de les protestes de l'oposició.

La investigació del jutge Vicente Ríos apuntava en un sentit ben diferent. I de la seua instrucció i posterior judici s'ha derivat una sentència que assenyala, en els fets provats, que els responsables d'Emarsa, Crespo i Cuesta, i els de l'Epsar, Morenilla i Bernácer, van orquestrar “un mecanisme per a apoderar-se dels fons públics que Emarsa rebia, en la seua major part de l'Epsar, destinant-los a les seues pròpies atencions”.

En altres paraules, a part de la corrupció generalitzada que marcava el funcionament de la depuradora de Pinedo, controlada per l'equip de Rita Barberá des de feia molt temps i plena de recomanats del PP, la part fonamental del frau, avaluat en més de 23 milions d'euros, procedia del saqueig, mitjançant la falsificació del moviment real dels llots que generaven les instal·lacions, dels fons públics que la Generalitat Valenciana aportava per a la seua gestió a través de l'Epsar.

“Una defraudació d'aquesta magnitud no hauria sigut possible sense la intervenció directa i principal, en col·laboració amb els anteriors [Crespo, Cuesta i Arnal], dels màxims representants de l'Epsar, els acusats José Juan Morenilla Martínez i Ignacio Bernácer Bonora, gerent en funcions i cap del departament d'explotacions de la citada entitat, respectivament”, assenyala la sentència de l'Audiència de València.

El PP, no obstant això, va exculpar les institucions que governava i va evitar citar Morenilla i Bernácer en les conclusions d'aquella comissió, però no es va contenir a recriminar el socialista Ramón Marí, que era precisament el denunciant del cas, i Antoni Pérez, d'Esquerra Unida, com a membres del consell d'Emarsa, “haver sigut coneixedors d'algun tipus d'irregularitats, sense que actuaren dins del termini i en la forma escaient d'acord amb aquesta presumpta sospita”.

Encara van anar més lluny i van acusar, també amb nom i cognoms, Blas Pérez Blesa, advocat i secretari del consell, de no exercitar “correctament” les seues funcions en el control de legalitat. Mai no es va engolir el jutge l'argument d'Enrique Crespo, principal capitost del saqueig, que la culpa era del lletrat que, només arribar Costa com a gerent a Emarsa, va advertir per escrit de les irregularitats que s'estaven produint en les adjudicacions dels contractes de l'empresa pública.

A la llum de la sentència del cas Emarsa, aquell dictamen parlamentari dóna autèntica vergonya. En el cas de l'accident del metro, el primer que va fer l'esquerra el 2015 en aconseguir majoria al Parlament valencià va ser crear de nou una comissió d'investigació les conclusions de la qual van tenir en compte, aquesta vegada sí, moltes de les reclamacions de les víctimes del sinistre, encara que la causa segueix oberta en els tribunals. Amb el cas Emarsa, és una sentència la que ha vingut a esmenar la plana a un dictamen que va quedar publicat i pot consultar-se en el Butlletí Oficial dels Corts Valencianes, per a oprobi d'una època i dels seus redactors.