Algemesí, o cultes o salvatges

Algemesí, a la comarca de la Ribera Alta, ha de decidir si vol ser coneguda per les Festes de la Mare de Déu de la Salut i la seva Muixeranga, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 2011, o per les “Jonegades” que fan cada any i que consisteixen a torturar i matar cries de vaques enmig de l’entusiasme popular i amb la benedicció (i l’ajut econòmic) de l’Ajuntament. Han d’escollir. No es pot ser al mateix temps exemple d’un esdeveniment cultural amb segles d’història i seu del salvatgisme més vergonyós i cruel amb els animals que es puga imaginar… O cultes o salvatges, les dues coses a la vegada, impossible. 



Les Festes de la Mare de Déu van ser el passat 7 i 8 de setembre, aquests dies a Algemesí toca bous. És la Setmana Taurina, la de la famosa “Plaça Quadrada”, l’única del món, segons diuen. I en ella es fan les “Jonegades”, un exemple de fins a quin punt poden degenerar els comportaments humans si s'ajunten la burrera, la incultura, la falta de sensibilitat, l’alcohol i unes institucions governades per mediocres. 



No fa falta anar a Tordesillas per veure com un grapat de salvatges torturen de la pitjor manera possible un bou indefens fins a matar-lo. La brutalitat del “Toro de la Vega” de Tordesillas es queda xicoteta al costat de les “Jonegades” d’Algemesí. Ací no hi ha ni bou. A Algemesí el que es tortura i mata són cries de vaca, vedellets que ixen a la plaça a jugar i que acaben cosits a punyalades. Ací no hi ha ni banyes, ni el perill de resultar ferit, els “valents” que salten a torejar saben que tenen al davant poc més que uns gossets, que no corren cap risc, que se les veuen amb “bebés”. 



No hi ha valors a defendre, cap ni un. Es tracta d’un espectacle de la violència per la violència, una festa de la sang, de la tortura, de la burla del més dèbil fins a furtar-li la vida. Hi ha molta desmesura, molt d’alcohol i molt poc de trellat.

Centenars de persones (inclosos molts menors d’edat perquè ningú ho controla) contemplant com un grup d’homes van clavant banderilles (arpons de més de sis centímetres) a una vaqueta, fent veure que són grans figures del toreig. Una li pot quedar clavada al coll, l’altra al llom, l’altra al cul o en una pota… més totes les punxades que no aconsegueixen aguantar la banderilla. I quan, després de mil i una maldats, es decideixen a matar l’animal, el sadisme es multiplica. Llavors intenten clavar una espasa de mig metre i, com que no saben, passa de tot. I com que tenen molta por, igual la claven pel costat. I com que la bestiola és xicoteta, igual li travessen la panxa. I la gent aplaudeix, i riu, i anima, i crida, i s’ho passa bé. Fins que l’animal, dessagnat-se, mort. A vegades, ha d’eixir un professional per rematar-lo de tan cruel com resulten els últims moments de la vaqueta. 



I això es fa a Algemesí, una ciutat amb un alcalde, Vicent Ramón Garcia, que dona 38.000 euros anuals dels pressupostos municipals, més 10.000 de la Diputació de València, per la Setmana de Bous, en la qual s’inclouen les “Jonegades”. Algemesí té 28.000 habitants i a la plaça hi van unes 3.000 persones, no totes de la localitat. Enguany només una quarta part de les Penyes que munten la “Setmana” han participat en les “Jonegades” i tota l’oposició municipal n'ha demanat la suspensió. 



Gent del poble porta molts anys protestant per aquesta festa de la barbàrie però, a més, enguany s’han afegit grups de fora de la població. La polèmica està corrent com la pólvora. Les imatges, les fotos i les cròniques dels fets estan saltant fronteres. Per més que l’Ajuntament i els “taurins” impedisquen el treball dels periodistes, això ja no ho para ningú.

Així que, quan d’ací a quatre dies, l’alcalde Garcia vaja a València, a Madrid, a París o a Florència a parlar de la seva Festa de la Mare de Déu, i de la Muixeranga, i del reconeixement de la Unesco, els que l’escolten pensaran: “Algemesí? Ah clar, el poble aquell de les pobres vaquetes torturades i mortes, el poble d’aquell grapat de salvatges, he vist les imatges, ho he llegit, ho he escoltat”. Toca decidir-se, Algemesí ha de triar, ha de saber si vol ser coneguda per la cultura o per les salvatjades.