El coordinador del Corredor Mediterrani reivindica a Roma davant Sánchez i Conte l’impuls de la infraestructura amb els fons europeus

El Corredor Mediterrani és una de les infraestructures candidates a acaparar gran part dels fons europeus de reconstrucció davant la COVID-19, dotat en el cas d’Espanya amb 140.000 euros.

Aquest projecte europeu, que suposa la connexió en amplada internacional de 3.000 quilòmetres de vies entre Algesires i Hongria per les principals capitals del litoral mediterrani, serà un dels grans protagonistes dimarts en la XVII edició del Fòrum de Diàleg Itàlia-Espanya que se celebra a Roma, en la clausura del qual intervindran el president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, i el president del Consell de Ministres italià, Giuseppe Conte.

Organitzat conjuntament per AREL (Agència d’Investigació i Legislació fundada per Nino Andreatta) i la CEOE (Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials), un dels ponents que intervé en l’apartat de polítiques econòmiques i industrials per a la recuperació d’Europa és el comissionat del Govern per a la coordinació del Corredor Mediterrani, el valencià Josep Vicent Boira, que defensarà la necessitat d’una aliança entre Espanya i Itàlia per a aconseguir que el Fons Europeu per a la Recuperació i la Resiliència, la iniciativa Next Generation i els pressupostos ordinaris de la Unió Europea 2021-2027 (independents dels fons de reconstrucció) incloguen el desenvolupament definitiu del Corredor Mediterrani europeu i l’enllaç Espanya-Itàlia.

I és que entre tots dos països tenen una cartera conjunta de 300 projectes dins de la Project List 2020 del Corredor Mediterrani europeu. Del total, 120 corresponen a Espanya amb un cost de 21.000 milions, entre els quals, el túnel passant de València i la doble plataforma entre aquesta ciutat i Castelló.

A més, sumen sobre el total de nodes que integren el Corredor un 60% de les grans ciutats integrades, un 70% dels aeroports, un 73% de les terminals intermodals i un 75% dels ports. En resum, el 70% dels grans centres logístics i urbans de la infraestructura se situen a Espanya i Itàlia.

Boira defensarà la infraestructura ferroviària com una inversió productiva i estratègica amb arguments, ja que segons el Quart Pla del Corredor Mediterrani Europeu, presentat fa poc, una vegada acabat l’any 2030, el Corredor permetria a Espanya augmentar el seu producte interior brut (PIB) un 2,22% i un 1,15% en el cas d’Itàlia. Així doncs, per cada euro invertit es generen 3,5 euros de PIB.

També suposarà un estalvi d’emissions d’efecte d’hivernacle de 5,5 milions de tones a l’any, gràcies a l’augment de transport ferroviari de mercaderies en un 29%.

Sobre aquest tema, el coordinador posarà com a exemple per a importar a Espanya la Interporto Padova, que evita la circulació de 300.000 camions a l’any (58.000 tones de CO₂), gràcies als seus 5.500 trens anuals al servei de la logística italiana.