Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La justicia investigará si la pareja de Ayuso sobornó a un directivo de Quirón
Una casa al otro lado del muro: Omar, el palestino que venció a la ocupación israelí
OPINIÓN | 'Alberto Quirón, ese chico del montón', por Esther Palomera

Els discapacitats, principals víctimes dels delictes d’odi

Un pacient en un centre de salut mental

Laura Martínez

Després del racisme i la xenofòbia, els incidents relacionats amb la discapacitat són els majoritaris a Espanya. Segons l’informe sobre l’evolució dels incidents relacionats amb els delictes d’odi del Ministeri de l’Interior, a Espanya es van produir 1.272 agressions el 2016, un 4.2% menys que l’any anterior. No obstant això, en aquest context de caiguda lleu, les agressions relacionades amb discriminació per sexe i gènere van apujar un 70,8 %, a causa sobretot de la reforma del Codi Penal del 2015, seguits pels delictes per orientació o identitat sexual, que van augmentar un 36,1%.

Segons l’estudi d’Interior, la Comunitat Valenciana és la cinquena autonomia en què es pateixen més delictes d’odi, amb 127 registrats i, per províncies, València es converteix en la quarta, on se n’han comptabilitzat 78 casos. La majoria, en tot l’Estat, responen a lesions (249), amenaces (201), “altres contra la Constitució” (90) i actes racistes (89).

L’autonomia valenciana trenca la tendència que indica l’estudi, ja que les agressions motivades per la discapacitat són les majoritàries, enfront d’altres territoris en què predominen els atacs xenòfobs. 50 dels 125 incidents registrats pel Ministeri estan vinculats a la discapacitat, i és la segona autonomia que registra més casos d’aquesta tipologia.

En total, a la Comunitat Valenciana, es van donar els incidents següents relacionats amb l’odi: 2 incidents per aporofòbia, 3 per religió, 50 relacionats amb la discapacitat, 17 amb la identitat sexual, 35 per racisme o xenofòbia, 18 per ideologia i 2 per sexe o gènere.

Els llocs específics on s’ha produït, amb més freqüència, la comissió de les conductes qualificades com a “delictes d’odi” són la via pública urbana i les vies de comunicació. És a dir, el carrer i les xarxes socials són els espais preferits per a difondre aquests delictes.

No obstant això, la comptabilització del Ministeri no coincideix amb la que en fan altres associacions, que a més recalquen el temor de les víctimes a denunciar les agressions. Només l’informe sobre la islamofòbia a València registrava 500 incidents a l’Estat el 2016 i 30 a la Comunitat Valenciana. D’altra banda, l’associació Diversitat LGTBI Alacant va rebre 22 consultes durant el 2016 per incidents d’odi contra lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals, i destaca que, segons l’Agència Europea de Drets Fonamentals, només es denuncien un 10% dels delictes d’odi. Per això, consideren l’informe d’Interior insuficient.

Què entén Fiscalia per delictes d’odi?

Segons la reforma del Codi Penal del 2015, els delictes d’odi engloben:

Delictes d’amenaces a grups determinats de persones previstos i penats en l’article 170.1 del Codi Penal; delictes de tortura per raons basades en alguna mena de discriminació; delictes de discriminació en la faena pública o privada; delictes de provocació a l’odi, a la violència o a la discriminació; delictes de difusió d’informacions injurioses; delictes de denegació de prestacions públiques i privades; delictes d’associació il·lícita per a promoure la discriminació, l’odi o la violència; delictes contra els sentiments religiosos; delictes de difusió d’idees o de doctrines que justifiquen el genocidi; delictes contra la integritat moral previstos i penats en l’article 173.1 del Codi Penal, quan el tracte degradant, menyscabant greument la integritat moral o les accions hostils o humiliants a què es refereix el precepte esmentat tinguen l’origen, entre altres causes, en raons discriminatòries basades en la ideologia, religió, raça, nacionalitat, orientació sexual o malaltia de la víctima o en motius de la mateixa naturalesa; delictes de qualsevol altra naturalesa quan l’acció il·lícita es porte a efecte per motius racistes, antisemites, o per una altra classe de discriminació derivada de la ideologia, religió o creences de la víctima, o bé en atenció a l’ètnia, raça o nació a què pertanga o pel seu sexe, orientació sexual, malaltia o discapacitat, que dóna lloc a l’aplicació de l’agreujant prevista en l’article 22.4 del Codi Penal.

Etiquetas
stats