8 anys de lluita ciutadana contra els Centres d'Internament d'Estrangers

A la Comunitat Valenciana milers de persones viuen entre nosaltres en una situació de subordinació i precarietat jurídica i vital intolerable. Persones que van vindre a aquest territori en busca de millors oportunitats de vida quan no, directament, fugint de guerres, conflictes, persecucions per raons de gènere, ideologia, ètnia u orientació sexual, entre altres, i que no han aconseguit ser reconegudes com a subjectes de drets en la mesura en la que no han pogut regularitzar la seua situació administrativa. Aquestes persones, treballadores, veïnes, amigues, contribuents, es troben en una situació de vulnerabilitat, marcada per la legislació estatal d'estrangeria i el racisme social i institucional, que les fa objectes potencials de múltiples formes de violència com ara l'explotació laboral, l'abús sexual o els atacs xenòfobs, especialment quan, a més de migrants “sense papers”, són també víctimes del patriarcat.

Segons un estudi presentat recentment per l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València, a la nostra Comunitat resideixen al voltant de 49.201 persones en situació administrativa irregular, totes elles sotmeses a la possibilitat de ser aturades per les forces de seguretat en algun d'eixos controls que veiem als nostres carrers i que exemplifiquen a la perfecció l'estat de setge en el que es troba aquesta població, condemnada a fugir i a amagar-se en el marc d´unes societats que han acceptat, o fins i tot reclamat, diferents formes de violència contra les persones migrants. Aquestes violències passen, sovint, desapercebudes, emparades per eixa creixent convicció, no expressada públicament, de que els actes que es cometen contra els migrants i, particularment, contra els que no disposen de permís per a residir, no han d´estar subjectes a consideració moral alguna, com ja advertia Bauman en la seua obra “Extraños llamando a la Puerta”.

Dins de l'entramat de mecanismes generadors d´exclusió, pensats com a trinxeres per a separar als ciutadans legítims dels no-ciutadans (o no-persones) il·legítims, sens dubte l'instrument més pervers són els Centres d´Internament d'Estrangers, dependents del govern central i el tancaments dels quals va estar formalment sol·licitat, en 2015, tant pel ple de les Corts Valencianes com pel ple de l'Ajuntament de València.

Aquests espais de sistemàtica vulneració de drets (documentada per diverses organitzacions no governamentals i de la que també s'han fet ressò organismes oficials com ara el Defensor del Poble, en diferents ocasions, o el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides) no tenen raó de ser i suposen una lacra per a la dignitat de la nostra societat. En aquests centres son recloses tots els anys milers de persones, durant períodes de temps que poden allargar-se fins als 60 dies, pel simple fet de no trobar-se amb la seua documentació en regla. Desenes d'elles han vingut relatant diversos casos de maltractaments físics i psicològics als que no s'està fent front com correspondria en qualsevol democràcia avançada.

Sols en el període comprés entre 2012 i 2016, 42.024 persones van passar per aquests centres i 4.591 d'elles van estar internades al Centre de Sapadors, a la ciutat de València. Segons la sentència 115/1987 del Tribunal Constitucional, l'internament en aquests centres ha de tindre caràcter excepcional (no ha estat així a la vista de les xifres), perseguir com a finalitat l'expulsió (tampoc ha estat així, doncs, a l´any 2016, només el 29% de les persones que passaren per un CIE van ser repatriades, el 59% en el cas del CIE de València, segons l'Informe CIE 2016, del Servei Jesuïta a Migrants) i ha de fer-se en instal·lacions que no tinguen caràcter penitenciari (els CIE poc es diferencien de les presons, havent-se habilitat com CIE provisional, fins i tot, la nova presó d'Archidona entre els mesos de novembre de 2017 i gener de 2018).

Durant anys, aquests centres, que han estat qualificats, amb sobrades raons, de “forats negres dels drets humans”, van existir en la més fosca i intencionada invisibilitat, sense que els mitjans de comunicació de masses, les forces polítiques hegemòniques o la ciutadania en general els prestaren la més mínima atenció. Aquesta invisibilitat es va trencar per complet a la ciutat de València fa vuit anys, quan la societat civil organitzada al voltant de la Campanya pel Tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers va donar una lliçó de dignitat a tots eixos actors que havien promogut o consentit, explícita o implícitament, aquesta ignomínia.

Des d'aquell moment fins avui, cada dimarts de final de mes, una concentració a la porta del CIE de Sapadors ha posat de manifest que aquesta vergonya no és tolerada per moltes persones compromeses amb la garantia dels drets humans universals i ha dut la veu de la ciutadania als oïts d'eixes persones privades de la seua llibertat per un sistema que corroeix eixos mateixos drets. Al llarg d'aquest temps, els i les activistes de la Campanya CIES NO han visitat als interns, oferint-los assessorament, companyia i recolzament i, en definitiva, eixe tracte humà i respectuós que les nostres institucions els neguen. La seua lluita ens ha dignificat com a societat i ha estat clau en la defensa del drets de les persones migrades que, al cap i a la fi, és la lluita pels drets de tots nosaltres. Aquests vuit anys de lluita han mostrat la força de la ciutadania organitzada per a oposar-se a la violència institucional, conscienciar a la població i obrir esperances per a un futur lliure de centres d'internament, i del racisme social i institucional que els legitima.

Si volem construir societats d'acollida, basades en la convivència pacífica i la garantia de drets i no en la segregació, la discriminació i l'odi a l'altre, caldrà desfer-se, definitivament, d'aquestes estructures que promouen la violència contra les persones migrades. Tots nosaltres, ciutadans i ciutadanes conscients, responsables polítics decents, professionals de diversos sectors, tenim davant nostre l'oportunitat de treballar per enderrocar els murs dels CIE, els murs de la incomprensió i el fonamentalisme, els murs de tots eixos altres centres d'internament simbòlics que tanquen a les persones migrades en un espai marcat per la manca de drets i de reconeixement.

*Albert Mora. Institut de Drets Humans. Universitat de València.