“Mai s’havia legislat tan a gust dels corruptes com ara amb el PP”

Joaquim Bosch (Cullera, València, 1965) és el portaveu de Jutges per a la Democràcia, l’associació que agrupa els magistrats progressistes, i un jurista popular i del gust de molts polítics: ha estat temptat per Pablo Iglesias per a ser candidat de Podemos en les eleccions generals del 20 de desembre, i abans pel president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, per a ser conseller de Justícia. En els dos casos va dir que no. Bosch rep eldiario.es al jutjat de Montcada (València) que presideix des de fa més de set anys.

Correa acusa el PP en la seua confessió de diversos delictes relacionats amb la corrupció. Han fallat policia i jutges en el cas Gürtel?

Els casos de corrupció no són fàcils de detectar quan es produeixen, encara que s’hi podria donar una resposta ràpida i proporcionada amb els mitjans adequats, però a Espanya això no passa. Primer de tot, perquè no es prenen les mesures preventives adequades, i segon, perquè jutges i policia no tenen recursos per a respondre de manera contundent contra la corrupció. El Govern no té cap voluntat de fer-ho, perquè no és gens presentable haver tingut un codi penal que castiga amb presó l’immigrant sense papers que es guanya la vida amb el top manta i es limita a multar un corrupte. Controlar les adjudicacions de l’Administració, posar fi a l’arbitrarietat en aquest camp, seria bàsic, però sembla que no hi ha voluntat d’anar per ací. Tenim un sistema que facilita la corrupció.

Quina opinió li mereix l’anomenada Llei de punt final?

El Govern diu que els procediments judicials duren molt de temps i vol acurtar-los. Hi estem d’acord, però això passa per la falta de mitjans de la nostra justícia. Tenim menys jutges per habitant que països com Moldàvia o Albània i, pel que fa al PIB, invertim bastant menys que a Europa. A més, els processos es regeixen per lleis huitcentistes que permeten que advocats experts provoquen grans dilacions durant les investigacions. Esgotada la legislatura, el Govern ni ha invertit en justícia ni ha canviat la llei. És impossible tancar en 18 mesos una investigació sobre corrupció sense molts més recursos. Moltes investigacions s’arxivaran i en altres s’anirà a judici amb proves dèbils. Mai s’havia legislat tan a gust del corrupte. Aquesta reforma afavorirà la impunitat.

I la Llei de seguretat ciutadana? És just anomenar-la “Llei mordassa”?

No està feta per a la seguretat del ciutadà, sinó per a la seguretat del Govern davant de les protestes de la societat, una protecció davant de la crítica de ciutadans actius que, de manera pacífica en un 99 % dels casos, i en un moment econòmic dur, han eixit al carrer davant de les retallades. El Govern, en compte de convéncer la gent que la seua gestió era l’adequada, intenta criminalitzar els manifestants. Imposar penes de presó per a unes protestes determinades —com ara dins d’un banc— no és per a la tranquil·litat de la societat, sinó del poder.

S’ha retrocedit en matèria de llibertats amb el PP?

Totalment. Hem tornat fins a les concepcions del règim anterior. La Llei de seguretat ciutadana té semblances amb la Llei d’ordre públic del franquisme i, en general, el Govern no ha entés la pluralitat de la societat, on conviuen diferents punts de vista que cal respectar.

El ministre Alberto Ruiz-Gallardón va aprovar, abans de dimitir, les taxes judicials…

Les taxes han provocat una discriminació molt forta dels menys benestants en favor de les empreses i la gent acabalada. S’ha privat de la tutela judicial efectiva la gent sense diners.

Enrique López, un magistrat pròxim al PP que ha cobrat diners de FAES, la fundació presidida per José María Aznar, jutjarà algunes peces del cas Gürtel que afecten aquest partit.

Tots els jutges tenim ideologia; per tant, això no és un problema d’ideologia, sinó de connexió directa amb una de les parts. Un jutge que haguera cobrat 11.000 euros d’una editorial jurídica no hauria de participar en un plet en què estiguera involucrada l’empresa. Jo m’apartaria del procés. Crec que hi ha dubtes raonables que es trenca l’aparença d’imparcialitat que obliga els jutges.

Com es pot garantir la independència dels jutges?

Caldria reformar la Constitució i, amb aquesta, el Consell General del Poder Judicial [CGPJ, l’òrgan de govern dels jutges] a la vista de la degradació progressiva del sistema, que cada vegada va pitjor. El CGPJ és una corretja de transmissió de la voluntat dels partits, que se l’han repartit amb les quotes. No és casualitat l’interés dels polítics per controlar-lo, ja que és l’òrgan que premia i castiga els jutges. El sistema d’elecció directa parlamentària ha fracassat. Pensem que cal reforçar la participació directa dels jutges en la designació i, potser, reflexionar també sobre mecanismes d’elecció pels ciutadans.

Quin balanç fa de la legislatura en justícia?

Quatre anys perduts. Un Govern amb majoria absoluta ha deixat passar una oportunitat històrica de transformar en profunditat el sistema. Ni s’ha invertit ni s’han fet les reformes necessàries. Un mandat de reformes fallides, com la de les taxes judicials.