La bomba ultra contra Carraixet: retrat de la família de músics valencians que va estar a punt de volar per l’aire en la Transició

Carmen Roig, la matriarca del grup musical Carraixet, estava amb la seua filla menuda en la furgoneta de la banda aparcada a les Torres de Serrans de València el 9 d’octubre de 1979 sense saber que davall del vehicle la ultradreta havia col·locat un artefacte explosiu. La bomba no va arribar a explotar, no hi hagué ni tan sols una investigació judicial i la història va quedar com un vague record familiar. 

La directora Helena Sànchez Bel, veïna de la família, ha recuperat la història del singular clan musical de Tavernes Blanques, exponents de la Nova Cançó, en el documental La bomba Carraixet, que s’estrena dimecres que ve al Teatre Micalet de València. “M’abellia molt compartir el que havia conegut de la família Giner i em va resultar molt curiós com aqueixa memòria s’havia diluït i s’havia convertit en una anècdota sense més”, explica per telèfon a elDiario.es la directora del documental.  

La pel·lícula retrata la història del grup, creat pel músic i ebenista Lleonard Giner, i la seua implicació en el moviment cultural de la Nova Cançó i en l’esquerra valencianista que despertava després de quasi quatre dècades de dictadura franquista. La tercera generació de Carraixet està formada pels fills d’aquelles cries que pujaven a l’escenari en la convulsa Transició valenciana, tots músics, i que desconeixien els detalls de l’intent d’atemptat que van patir els Giner fa 41 anys. 

La història havia quedat enterrada en la memòria familiar i, després de la mort de Lleonard Giner el 2005, poques dades tenien sobre l’incident. No sabien ni tan sols la data exacta de l’intent d’atemptat, per la qual cosa els responsables del documental van comptar amb la col·laboració del periodista Joan Cantarero. A partir d’una foto antiga de la furgoneta en què es veia la matrícula, el periodista va estirar el fil i va reconstruir la jornada en què Carraixet va estar a punt de volar per l’aire.  

LA BOMBA CARRAIXET TEASER LLARG from Jacek The Secret of the Trees on Vimeo.

“L’única cosa que tenien clara era un cotxe, una matrícula i una actuació de Carraixet amb Lluís el Sifoner. Amb la matrícula vaig fer els primers esbrinaments i vam poder determinar que la furgoneta es va comprar el 1979”, recorda Cantarero. Aqueixa dada va fitar la cerca en l’hemeroteca. El periodista sospitava que la bomba es va col·locar en alguna actuació d’aquell violent any i, efectivament, així va ser. 

La jornada del 9 d’Octubre es va iniciar amb agressions impunes i a plena llum del dia a les noves autoritats municipals d’esquerres, uns atacs pels quals no hi hagué identificats ni molt menys condemnats. A la vesprada, després d’una marxa reivindicativa, Carraixet tocava en un escenari menut de la plaça dels *Furs, amb les imponents Torres de Serrans com a testimonis del final de la jornada.

En plena actuació, algú es va adonar que hi havia dues bosses d’esports que desprenien olor de gasolina sota la furgoneta de la família i una altra bossa en un arbre situat a tir de pedra de l’escenari. El grup de desactivació d’explosius de la Policia va acudir a evacuar els artefactes casolans per destruir-los i el concert es va haver de suspendre, encara que la majoria dels assistents simplement es va apartar cap a les cantonades de la plaça i es va quedar mostrant el seu suport a la banda familiar. “Els jutjats en el seu moment no van obrir cap mena de diligències”, assegura el periodista Joan Cantarero, responsable d’investigació del documental. 

L’obra, subvencionada per l’Àrea de Memòria Històrica de la Diputació de València i amb la col·laboració d’À Punt, analitza mitjançant entrevistes a protagonistes polítics i culturals de primera línia el context de violència en la Transició valenciana, en el qual la dreta va recórrer a l’anticatalanisme per frenar les majories electorals de l’esquerra en les urnes. “Hi ha moltíssims atemptats que no han sigut reivindicats ni investigats, ni tan sols han sigut cridades les víctimes a declarar”, apunta Helena Sànchez Bel. Ningú, ni els autors del documental ni la família, té dubtes que l’autoria de l’intent d’atemptat va ser de la ultradreta, encara que, probablement, mai se sabrà amb certesa.

La banda va pràcticament desaparéixer dels escenaris, malgrat l’èxit tan sonat que va tindre, però el clan musical no va deixar de tocar mai en reunions familiars i altres actes. “Quan els acompanyes a qualsevol esdeveniment, sempre acaben tocant i em resulta preciós, acabes de dinar i tots els cosins s’ajunten al voltant del piano”, conta la directora del documental. Dimecres que ve la família torna als escenaris en el Teatre Micalet en ocasió de la presentació del documental. 

La bomba ultra no va aconseguir acabar amb Carraixet. La família Giner continua tocant, ballant i cantant en valencià tant si es vol com si no es vol.