El cas del sotssecretari que va esgrimir un ganivet contra la seua dona

El PP va decidir unilateralment llevar la referència a la “violència masclista” de la pancarta institucional de les Corts Valencianes i l'endemà passat va destituir un sotssecretari del Govern autonòmic precisament perquè havia estat condemnat per violència de gènere. En tots dos casos la causa va ser Vox, formació d'extrema dreta que nega l'existència d'aquesta mena de violència. Amb aqueixa formació han establit els populars un bipartit pactat, per cert, amb un dirigent ultra, ara diputat en el Congrés, que també té en el seu historial una condemna d'aquest tipus.

La dreta va imposar sense consens en el Parlament valencià que la pancarta darrere de la qual es concentren els diputats i les diputades quan hi ha algun crim masclista siga “no a la violència contra les dones”, un lema que no haguera suscitat la crítica que ha rebut dels partits de l'oposició, el PSPV-PSOE i Compromís, si no fora perquè l'objectiu del canvi és permetre que Llanos Massó, l'ultracatòlica que presideix les Corts Valencianes, deixe de situar-se al marge, amb els parlamentaris de Vox, en aqueixes concentracions. I no perquè hagen canviat d'opinió, ni ella ni el seu partit, sinó perquè el nou lema els ofereix un camuflatge que l'al·lusió explícita a la “violència masclista” no permetia.

La ultradreta nega que aquella que s'exerceix sobre dones per part dels qui estan o han estat lligats a elles per relacions d'afectivitat (parelles o exparelles) siga violència de gènere. Sosté que hi ha una “violència domèstica” o “intrafamiliar” per a no reconéixer el seu origen en la desigualtat, la subordinació i les relacions de poder dels homes sobre les dones i, el que és pitjor, per a negar la gravetat de la incidència que té en la nostra societat. Com ja hem dit, el PP valencià va proporcionar a Vox un camuflatge el propòsit del qual és que no es pose en evidència cada vegada que cal lamentar des de les institucions un crim masclista que el seu partit aliat és tan retrògrad.

Això va ser el dimarts, però dijous el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va convocar d'urgència un ple del Consell en què es va destituir fulminantment el sotssecretari de la Conselleria de Justícia, un tal Luis Manuel Martín Domínguez, perquè aqueix mateix dia la titular de la cartera, Elisa Núñez, de Vox, el va informar que el personatge, un funcionari de presons fitxat per indicació de la direcció a Madrid del partit que lidera Santiago Abascal, té a l'esquena una condemna per violència de gènere. La referència explícita a aquesta mena de violència per part de la portaveu del Govern valencià, Ruth Merino, del PP, en la roda de premsa posterior que va oferir al costat de la consellera de Justícia, de Vox, va portar els periodistes a formular a aquesta última una pegunta òbvia. Si el seu partit nega l'existència de la violència de gènere, per què es destitueix el sotssecretari per una condemna d'aqueix tipus? Després se sabria que va ser condemnat l'any 2011 a onze mesos d'allunyament després d'amenaçar davant un fill la seua esposa amb un ganivet.

La resposta d'Elisa Núñez va ser que la destitució es produeix “en el marc de l'acord de govern del PP i Vox”. Una forma rocambolesca de justificar la contradicció evident que es fulmine un condemnat per violència de gènere en el Govern valencià mentre Carlos Flores, que va ser cap de llista de Vox en les autonòmiques i, després, número u en les eleccions generals, ocupa l'escó de diputat en el Congrés malgrat la seua condemna d'un any de presó en 2002 per haver exercit violència psíquica habitual sobre la seua exmuller, a la qual va cridar “lladregota, segrestadora de xiquets, propietària de calabós, puta”. Si és per Vox, els condemnats per maltractament són vàlids per a la política. En ajuntar Vox amb el PP, no obstant això, se'ls destitueix sense contemplacions. Bé pel partit que lidera Carlos Mazón en la seua ràpida reacció i molt malament alhora, perquè la toxicitat dels seus socis no pot amagar-se darrere del canvi de lema en una pancarta ni es pot redimir amb l'exercici del poder. En el Govern que el PP comparteix amb l'extrema dreta, durant uns mesos ha estat un maltractador sotssecretari de la Conselleria de Justícia, entre les funcions de la qual hi ha l'atenció a les víctimes de violència masclista. I no és una anècdota, sinó un símptoma.